El Parc Natural de la Serra del Montsant compta amb un Pla de protecció acústica i lumínica des del 2018 i està certificat, a més, com a Destinació TurísticaStarlight des del 2021, una acreditació que també tenen les Muntanyes de Prades, com tot un territori que ha treballat i continua treballant per preservar la foscor del firmament.
És, actualment, un dels cels foscos protegits més grans d'Europa i, de fet, la comarca del Priorat és la primera catalana que està protegida al 100% de la seva extensió. La protecció lumínica ve marcada per una normativa de la Generalitat de Catalunya i la certificació de la Fundació Starlight reconeix, no només uns valors de qualitat del cel nocturn, sinó també un turisme associat a l'observació del cel.
Més enllà dels aspectes 'positius' de la localització, els esforços que s'han invertit -des de 32 municipis de la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat- han fet d'aquesta zona el millor indret per veure la pluja d'estels, especialment, les Llàgrimes de Sant Llorenç, que viuran aquests dies el seu punt més àlgid. "Des d’una ciutat, es pot veure menys de la meitat o una quarta part del que es veu des de Prades; és bastant més espectacular poder-ho observar amb un cel fosc, en una ciutat només pots veure els més brillants i queda com un fenomen bastant deslluit", descriu l'astrògraf Aleix Roig.
Importància de preservar el cel fosc
Des del Parc Natural de la Serra del Montsant (PNSM), el 2018 van aprovar un pla específic, que acaben de renovar per al període 2024-2030, amb un seguit d'accions per desenvolupar infraestructures, canviar la il·luminació dels municipis i fomentar la divulgació sobre la zona de protecció lumínica. L'abans i després, explica Roig, ha sigut "substituir l'enllumenat públic per LED PC-Ambre, que és càlid i només projecta la llum cap avall", que evita que la foscor es degradi.
El director del Parc Natural, David Iturria, exposa que la visió de la protecció ha de ser des d'un ampli espectre. "Hi ha la conservació clàssica de la flora i la fauna, el paisatge i la geologia, però molts cops no parem atenció al cel i és un valor importantíssim que tenim", reivindica la necessitat d'aquesta zona d'especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i lumínica.
La tasca que s'està duent a terme ja ha motivat que el departament d'Acció Climàtica de la Generalitat invertirà més de 400.000 euros en els pròxims dos anys per adequar l'enllumenat del Montsant i que aquest sigui més sostenible. "Estem irradiant llum cap al cel, malbaratem energia per il·luminar el cel de nit; què volem veure?", reflexiona Iturria.
Nous miradors astronòmics al Montsant
Entre les diverses accions, un dels propòsits que es tenien era construir unaxarxa de miradors astronòmics, que finalment són deu i es troben a Albarca, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Se sumen tots ells al mirador de l'Ermita de Sant Roc de Prades, que va ser el primer en tot el territori.
L'astrògraf Aleix Roig assenyala que "aquests miradors són un estímul per poder diversificar l’oferta de punts d’observació i perquè els aficionats a l’astronomia puguin dirigir-se a aquests emplaçaments". Són espais elevats amb bona visió del cel fosc i acostumen a ser enclavaments privilegiats del territori, també per a la seva visita diürna, per gaudir de l'entorn paisatgístic. A més, tots són accessibles amb vehicle o amb vehicle i un petit recorregut a peu.
"Cada mirador compta amb un màstil indicador per trobar l'Estrella Polar, perquè la gent pugui referenciar-se a l'hora d'observar el cel, i tenen també un faristol interpretatiu, amb uns plafons que són diferents en cada municipi", explica el director del Parc Natural. S'hi exposen qüestions per orientar-se en el cel nocturn, informacions sobre les constel·lacions o la contaminació lumínica.
Al mateix temps, el mecanisme és interactiu. Iturria descriu que "hi ha una roda que gira, amb els mesos de l'any i l'hora, per poder interpretar el cel estrellat en cada moment"; amb quatre planisferis dissenyats amb nomenclatures populars, quatre amb les oficials vinculades a la mitologia grega i dos miradors amb un rellotge d'estrelles. D'altra banda, el mirador de la Morera compta amb una obra artística, de Pere Bargalló Bozzo, en forma de rellotge lunar, i des d'Albarca s'inicia un itinerari astronòmic nocturn.
Ser referents en recerca i divulgació
Una altra iniciativa que s'està 'cuinant' al territori és el Centre Astronòmic Muntanyes de Prades (CAMP), que situarà el Baix Camp en el mapa internacional de la recerca i la divulgació científica. L'aspiració és "tenir el telescopi més gran d'Europa dedicat 100% a la divulgació i oferir als visitants una visió única del cosmos", detalla Aleix Roig, des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades.
"Volem fer aquest salt endavant per poder tenir un equipament a l’alçada del que mereix el territori i ser referents", afegeix sobre les sinergies que es crearan entre l'àmbit de recerca, que es preveu ubicar al Pla de la Guàrdia, i la divulgació, en unes instal·lacions al poble. "Ambdós punts estaran separats uns pocs quilòmetres, però es podran nodrir l'un a l'altre", afirma l'astrògraf.
Roig comenta que el projecte continua avançant, que requereix un impuls final que estan cercant amb col·laboracions institucionals i educatives per anar "teixint suports estratègics", així com un finançament que intentaran completar amb Fons Europeus i altres ajuts públics, siguin municipals o supramunicipals (Diputació de Tarragona, Generalitat de Catalunya).
Al Parc Astronòmic, continuen fent recerca i col·laboren amb l'Institut d'Astrofísica de Canàries -i altres centres investigadors- i, sobretot, treballen per donar a conèixer el paper de les astrònomes, per intentar trencar el sostre de vidre en les professions científiques i inspirar les noves generacions de nenes i noies.
2026: l'eclipsi solar que mobilitzarà el món
Si els fenòmens astronòmics anuals, com les Llàgrimes de Sant Llorenç, desperten gran expectació i 'passió' entre la ciutadania, el territori ha de preparar-se encara més davant el repte que l'espera de cara al 12 d'agost del 2026: un nou eclipsi solar total que només serà observable íntegrament en una petita franja que va des de la demarcació de Tarragona fins a Galícia.
Roig recorda que "l'últim eclipsi de sol, als Estats Units, va reunir més de 50 milions de persones i, per tant, serà una cosa molt gran sobre la qual encara no estem ben assabentats, sobretot per part de l'administració". Ambdós ens treballaran per contactar amb els agents públics i anticipar-se "al que podria ser, fins i tot, una amenaça per desbordament de visitants i convertir-ho en una oportunitat que serveixi per explicar tot el que es fa al llarg de l'any en l'àmbit astronòmic", assenyala.
En la mateixa línia, Iturria evidencia que "ha de ser una oportunitat per estar preparats, vindran milers de persones a les nostres contrades per aquest fenomen mundial que no es tornarà a veure aquí en moltes generacions". "Durant un moment -serà qüestió d'una hora, entre les 19.30 i les 21 hores aproximadament-, serem el centre del món i milions de persones miraran cap aquí", apunta l'astrògraf.
Implicar el màxim nombre d'administracions i agents de les comarques tarragonines possible serà cabdal per assolir un 'bon resultat'. De fet, aquesta manera de funcionar és la dinàmica habitual per fer possible tot el seguit d'activitats que es proposen i garantir un treball estret entre municipis. En el cas del Parc Natural, amb 160.000 visites anuals, s'organitzen concerts de piano, sortides geològiques o tallers de flora, entre altres.
Astroturisme: una altra manera de 'viatjar'
El mes d'agost és el màxim pic de feina del Parc Astronòmic, que buscarà fer un salt amb els nous equipaments perquè ja té limitacions d'espai i no pot créixer més enllà dels 8.000 visitants anuals que té, majoritàriament de territori català. Fenòmens com la pluja d'estels són una bona excusa per introduir molta gent en el món de l'astronomia, però, alhora, des de l'ens reivindiquen la necessitat de més inversió i recursos per acollir altres tipus de visitants.
"Estem convençuts que la inversió pública que es faci tindrà un retorn positiu, no només a Prades, sinó a tot l'entorn que es beneficia de l'astroturisme", assegura Aleix Roig. Els turistes que voldrien rebre al Parc d'aquí a uns anys vista acostumen a tenir un poder adquisitiu i un nivell sociocultural mig-alt, busquen experiències més aviat exclusives i, procedents de grans ciutats europees, opten per propostes més rurals i de muntanya, lluny de les massificacions de la costa.
Una altra manera de viatjar que s'adiu al model de proximitat que es defensa a la Serra del Montsant i les Muntanyes de Prades. L'astrògraf reconeix que "hi ha un plus d’ambició que requereix un esforç previ més i estan treballant molt seriosament per posicionar-se en un turisme de qualitat". En aquesta línia, cal trobar la fórmula més sostenible possible -social, econòmica i mediambientalment- i, per això, promouen una xarxa territorial que doni suport als petits productors locals.
De forma habitual, el Parc Astronòmic M. Prades també ofereix un ampli ventall d'espectacles -Kosmos, Selene i Gaia- per a tots els públics. Sota la direcció artística de Gerard Marsal, en una sala de projeccions, hi ha diverses pantalles que 'endinsen' els visitants en la "nau dels somnis" de Carl Sagan i en múltiples "escenaris": fotografies de novetats científiques, pluges d'estels, aurores boreals, un 'viatge' pel sistema solar, un 'rescat' a la Lluna, etc.