La resolució del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de Nacions Unides de 19 de juny de 2017 (ACCC/C/2014/99) ha declarat diversos incompliments del Conveni sobre l’accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient de 25 de juny de 1998 (conegut com a Conveni d’Aarhus) en relació a l’autorització ambiental del llavors conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Joaquim Nadal), de 3 de juny de 2010, que va permetre fer una modificació substancial de l’activitat de la cimentera d’Uniland Cementera SA (al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos) perpoder substituir el 33% del combustible amb residus urbans i fangs de depuradora.
 
Recordem que contra aquesta autorització el grup ecologista Col·lectiu Bosc Verd i 16 veïn van presentar dues accions de nul·litat en via administrativa que van ser inadmeses per la Generalitat el 17 de setembre de 2012 i, posteriorment, dos recursos administratius que també van ser desestimats per la Generalitat el 25 de gener de 2013.

Davant de la negativa de la Generalitat de declarar la nul·litat de l’autorització, el Fons de Defensa Ambiental (FDA) va presentar el 17 de gener de 2014 una comunicació davant del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de Nacions Unides. L’FDA ha actuat en defensa del Col·lectiu Bosc Verd i 16 veïns i ha comptat amb el suport de la Clínica jurídica ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
 
La resolució del Comitè de Compliment declara les següents vulneracions de la participació pública i de la transparència:
 
1. L’anunci del tràmit d’informació pública fet durant el procediment administratiu per atorgar o no l’autorització ambiental sol·licitada per UNILAND SA no va informar sobre el projecte presentat per aquesta empresa ni sobre altres aspectes importants tot vulnerant els art. 6.2.a, c, d.vi i e del Conveni d’Aarhus (vegeu paràgrafs 92-94 i 108.a). En concret, s’especifiquen els següents greus defectes d’aquest tràmit participatiu:

1. No es va anunciar l’activitat per a la qual s’havia demanat l’autorització ambiental (modificació substancial per a fer servir residus urbans i fangs de depuradora per tal de substituir el 33% del combustible) sinó una altra activitat totalment diferent (producció de ciment i extracció de roca). O sigui, l’activitat d’incinerar residus en la cimentera que generava una gran alarma social es va autoritzar sense que el públic n’estigués informat ni pogués presentar al·legacions ja que es va anunciar una altra activitat distinta com és la de producció de ciment que l’empresa venia fent des de feia molts anys.
2. No constava l’autoritat pública responsable per dictar la resolució.
3. No es va especificar la informació ambiental rellevant de l’activitat proposada que era disponible.
4. I tampoc es va dir que aquesta activitat estava subjecte a avaluació d’impacte ambiental.

Com que el Comitè considera que aquesta vulneració no obeeix a un error sistèmic no fa cap recomanació general (paràgraf 110). No obstant, com hem vist, és contundent en declarar aquesta greu vulneració en aquest cas i, per tant, hauria de comportar que la Generalitat tramités, amb la màxima celeritat, el procediment de revisió d’ofici de nul·litat de l’autorització ambiental tot demanant el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.
 
2. No es va informar, de forma efectiva, al públic de la resolució que va atorgar l’autorització ambiental ja que la seva publicitat només per internet és insuficient tot vulnerant l’art. 9.6 del Conveni d’Aarhus (paràgrafs 102-105 i 108.b).
 
El Comitè parteix de què es tracta d’un pràctica sistèmica i, per tant, recomana que s’adoptin les mesures legislatives, reglamentàries i executives per assegurar que el públic sigui informat adequadament de les resolucions i no només per internet.
 
Finalment, també, la resolució del Comitè de Compliment reitera, en aquest cas, la vulneració de l’accés a la justícia per l’Estat espanyol a causa de la llarga durada dels procediments judicials, el seu prohibitiu cost i la manca de mecanismes apropiats per eliminar o reduir aquestes barreres. Precisament, constata que aquestes limitacions van impedir al Col·lectiu Bosc Verd i als 16 veïns d’anar als tribunals (paràgraf 78).
 
Per més informació sobre el Conveni d’Aarhus, el Comité de Compliment i aquest cas:
 
Conveni d’Aarhus
http://www.unece.org/env/pp/introduction.html
 
Comitè de Compliment d’Aarhus
http://www.unece.org/env/pp/cc.html
 
Resolució del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de Nacions Unides de 19 de juny de 2017
http://www.unece.org/fileadmin/DAM/env/pp/compliance/C2014-99/Findings/C99_Spain_Findings_adopted_advance_unedited.pdf
 
Tots els documents de l’expedient d’aquest cas
http://www.unece.org/environmental-policy/conventions/public-participation/aarhus-convention/tfwg/envppcc/envpppubcom/acccc201499-spain.html