Dos municipis de la Conca de Barberà es disputen «el carrer més estret de Catalunya»

Sarral i Vimbodí i Poblet asseguren tenir la via més estreta del país

Publicat el 07 de juliol de 2024 a les 06:00
Actualitzat el 07 de juliol de 2024 a les 08:59

De ben segur que, alguna vegada, hem passat per un carrer o una plaça i ens ha resultat curiosa la seva denominació o les seves caracterítiques morfologiques. Les vies públiques i els espais comunitaris sovint llueixen noms de figures reconegudes, ocupacions laborals, comerços, o activitats singulars que es duien a terme en aquestes vies.

També reflecteixen la funció o l'ús principal que se li dona, si bé el pas del temps pot haver modificat substancialment la realitat de l'espai. Avui, a TarragonaDigital reivindiquem dos carrers de la Conca de Barberà que et sorprendran.

Disputa pel carrer més estret

Popularment, es diu que el carrer més estret de Catalunya es troba a Sarral. Es tracta del carrer dels Jueus, ja que antigament formava part del call jueu que data del segle XIII, que tot i no ser gaire nombrós, va comptar amb algunes famílies importants, com la dels cirurgians Dez Portell. La via té una amplada de 57 cm a la part més angosta i és de tipus portal, amb arcs i llindes.

Ara bé, a pocs quilòmetres, en un altre poble de la mateixa comarca, hi ha el carrer de les Abraçades. És a Vimbodí i Poblet, i s'ha convertit en un dels indrets més visitats i fotografiats del municipi. Es tracta d’un carrer de només 94 centímetres d’amplada, fet que el converteix en un dels més estrets de Catalunya i també de l’Estat.

Segons els habitants del poble, aquest és el carrer veritablement més estret del país, ja que si bé el sarralenc és el més estret per una punta i es va eixamplant a mesura que s'avança, el de Vimbodí sempre té la mateixa mida en tot el seu recorregut.

A més, el carrer vimbodinenc guarda una tradició que queda reflectida en una dita popular local. Així, "si dos persones s’hi troben de cara hauran d’abraçar-se per poder continuar el seu trajecte". Segons la documentació en mans del consistori, el seu nom es remunta tres segles enrere arran d’aquesta dita popular.

Escull Tarragona Digital com la teva font preferida de Google