Protecció Civil justifica la no activació de les sirenes a l'accident d'Iqoxe

La directora del cos assegura que ells van seguir el protocol i assenyala cap a la manca de comunicació de l'empresa

Publicat el 12 de maig de 2020 a les 18:30
La comissió d'estudi de la seguretat del sector de la petroquímica de Tarragona que el Parlament ha celebrat aquest dimarts ha posat en evidència la manca de coordinació entre els serveis d'emergències i l'empresa Iqoxe en l'explosió del passat 14 de gener. Els caps dels cossos de seguretat han explicat la incertesa que es va viure el dia de l'accident i han traslladat la necessitat de canvis en els protocols d'actuació.

Avui era el torn de les compareixences dels directors dels serveis d'emergències que hi van actuar i la directora de Protecció Civil, Maria Isabel Ferrer, ha estat qui ha centrat bona part del debat. Ferrer ha defensat l'actuació del cos i ha assegurat que "es van complir tots els procediments que estableix el Plaseqta", però ha denunciat que van treballar amb una total "manca d'informació" i apunta directament a l'empresa.

"Iqoxe està obligada a disposar d'un pla d'autoprotecció en què s'estableixen els procediments que s'han de fer en cas d'accident. L'empresa no el va activar ni ens va comunicar res. No va ser fins 50 minuts després de l'explosió que vam aconseguir contactar amb ells. Iqoxe va cometre una falta greu d'acord amb la normativa i va posar en greu risc la població, ja que va fer que no poguéssim prendre decisions i això va crear una sensació d'incertesa i perill", ha explicat.

Per alguns grups, com el Partit Popular, es tracta d'un argument que serveix a la Generalitat per "llençar pilotes fora" i no fer autocrítica. La pregunta unànime, però, ha estat per què no es van activar les sirenes d'avís, una qüestió que la directora ha respost amb els mateixos arguments. Els diputats han considerat que aquestes haurien d'haver sonat, tal com exigeixen els veïns, en cas de no saber què passava.

El debat de les sirenes

Per respondre, la directora s'ha aferrat al protocol. Per Ferrer, les informacions dels Bombers i d'Iqoxe van ser indicatives que no hi havia un risc exterior, el que va fer que el cos mantingues l'incident en fase 2 i no es fessin sonar. "Activar les sirenes no és automàtic. No és prémer un botó i ja està, sinó que requereix una coordinació dels serveis d'emergències i els ajuntaments que va trigar molt perquè no teníem cap mena de dades que ens permetessin identificar quin és l'escenari en què treballàvem", ha justificat.

Segons ha explicat, en no tenir informació suficient, en un primer moment, es va ordenar fer sonar les alarmes - tot i que mai es van arribar a activar-, però després de contactar amb els Bombers i Iqoxe, l'ordre es va tirar enrere: "No és un tema d'alarmes sí o alarmes no. El que vam fer és obtenir informació de fonts fiables, perquè això és el que marca el protocol. Si ells ens van donar la informació de tirar l'ordre enrere i mantenir la fase 2, ho vam fer".

En aquest sentit, Protecció Civil ha reafirmat la necessitat de canviar els protocols establerts fins ara i millorar la comunicació, uns canvis que ja s'han incorporat al nou Plaseqta. Ara, el Govern ha retornat la gestió d'aquest tipus d'incidents al Camp de Tarragona, ha començat l'estudi per aplicar nous mecanismes de comunicació amb la població i ha incorporat nous sensors de detecció per prevenir els accidents.

Més compareixences

En les següents sessions, encara per determinar l'ordre, els grups presents en la comissió han consensuat la presència del conseller delegat d'Iqoxe i del president del comitè d'empresa de la companyia. Així mateix, també hi prendran part dirigents dels sindicats UGT i CCOO; juntament amb responsables de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i de fedeQuim, en representació dels empresaris. 

Els grups polítics també han volgut remarcar la importància que hi hagi presència d'agents del territori. En aquest sentit, es demanarà la compareixença dels presidents de les associacions de veïns de Bonavista, Torreforta i Campclar, a més dels de les tres federacions de veïns de Tarragona. Finalment, també participaran en el primer bloc de la comissió els alcaldes dels municipis més propers al sinistre, com són els de la Canonja, Tarragona, Vila-seca i Constantí. També es concretarà si hi entra l'alcalde del Morell. Els diputats disposen de 24 hores per acabar de perfilar la llista de compareixents d'aquest bloc d'anàlisi dels fets. 

Experts per més endavant

La comissió d'estudi de la seguretat del sector de la petroquímica preveu per més endavant escoltar experts en diferents àmbits per tal de fer propostes per al futur del sector. "És clau pel futur de Catalunya però genera riscos, i ha de poder tirar endavant amb seguretat", ha indicat la presidenta de la comissió, la socialista Assumpta Escarp.

Entre aquests hi haurà investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat Politècnica de Catalunya o de l'Institut Català d'Investigació Química. També es convidaran grups ecologistes, com Gepec o la Plataforma Cel Net. A més està prevista la compareixença dels consellers de la Generalitat amb implicacions en l'accident, o bé de directors generals i secretaris generals dels diferents departaments vinculats al sinistre.

Pel que fa a la presència d'altres alcaldes del territori, els diputats han acordat que no hi participin tots els que estan inclosos al Plaseqta -fins a 28 municipis- per fer més àgil la comissió. Això sí, han apuntat que buscaran que hi hagi la màxima varietat de colors polítics possible.

D'altra banda, un dels elements de debat de la sessió d'aquest dimecres ha estat el paper que ha de tenir l'informe final de la Taula d'Avaluació i Seguiment de l'explosió d'Iqoxe, presentat aquest dilluns. Grups com la CUP o Catalunya En Comú Podem han defensat que l'informe "té carències" i que "hi ha entitats citades que no se senten interpel·lades". Per Escarp, el document "no és un element central" de la comissió, sinó "un element més"