L'emblema de la ciutat de Reus, la "Rosa de Reus", en el seu disseny actual data del 1998, una imatge gràfica creada per Jordi i Albert Romero; però els seus orígens són molt més antics. De fet, el que es considera el primer disseny d'aquest escut es troba esculpit en una de les places més cèntriques del municipi, la plaça del Castell.
Aquest espai va ser el que identificà el primer nucli poblacional de la ciutat a mitjan segle XII, però no s'urbanitzaria fins al s. XVII, conservant la planta rectangular de la vila vella, amb dos carrers d'accés, i la distribució de les cases com en l'època medieval, quan eren els terrenys del pati del castell, l'únic vestigi actual del qual és el Castell del Cambrer. També, destaca la porta lateral de l'atri de Sant Sebastià, annex a la Prioral de Sant Pere.
En aquest indret és on, només mirant a terra, es pot descobrir la versió més antiga de la "Rosa de Reus". Es tracta d'una rajola històrica que té el mateix dibuix que està documentat des de finals del segle XIV, amb un llibre de comptes del Comú -l'Ajuntament de l'època- del 1391 que ja el tenia il·lustrat a la coberta. Des de llavors, la rosa sempre ha sigut l'element central de l'escut reusenc.
Reus, la rosa i la llegenda
Popularment, la "Rosa de Reus" s'ha associat a la llegenda de la Pastoreta, Isabel Besora, a qui se li va aparèixer la Mare de Déu, en el s. XVI, i li va deixar una marca en forma de rosa a la galta perquè els jurats de la vila la creguessin després de prometre que posaria fi a l'epidèmia de pesta a canvi que es recuperés l'antic costum d'encendre La Candela, un ciri que havia de cremar sense parar a l'altar de la parròquia.
El símbol de la rosa, però, ja s'utilitzava anteriorment al municipi. L'explicació més antiga es remuntaria a la família de Roguier i el francès Pere Roger de Beaufort, qui va ser nomenat cardenal pel Papa Climent VI i va rebre la cambreria de Reus l'any 1348. Més endavant, Beaufort, esdevindria Papa de Roma amb el nom de Gregori XI, motiu pel qual l'escut reusenc tenia les claus de Sant Pere i alhora la tiara papal.
Del seu escut d'armes, que tenia una banda blava amb tres roses -sense mànec i amb cinc puntes- a cada costat, es creu que es va prendre aquest símbol, que "evolucionaria amb una sola rosa, part de l’escut del senyor, per ser costum dels senyorius no utilitzar pas l’escut complet", segons detallen des de Reus Antic, a partir de la informació extreta dels arxius de J.M. Guix Sugranyes, el "Llibre de la Cadena" (document que recull les normes dictades a la vila entre els segles XIV i XVIII) i els "Anales históricos" d'Andreu de Bofarull.
Això sí, com recalquen Ezequiel Gort, Salvado Palomar i Ferran Sugranyes en un document publicat per Carrutxa, la representació de la rosa i el seu disseny ha anat variant amb el temps. De la flor de vuit pètals que es troba reproduïda a la rajola de la plaça del Castell, a les cinc puntes actuals, a més d'altres símbols heràldics que s'han incorporat i desaparegut amb el pas dels segles: la tiara papal, l'àliga, els lleons, l'Hèrcules o un castell, entre d'altres.
L'heràldica, un escut no oficial
La rosa que s'utilitza avui dia és una "rosa heràldica de gules (vermella) botonada d'or (groc) i barbada de sinople (verd); el botó n'és la part central i la barba, els sèpals", es descriu en el mateix text de Carrutxa. I, encara que s'hagi emprat des de temps immemorials i amb tot de referències històriques, la capital del Baix Camp no té, encara ara, un escut oficial.
La Generalitat de Catalunya no n'ha oficialitzat cap, però aquest símbol apareix al manual de normes i identitat corporativa de l'Ajuntament de Reus i l'última actualització d'aquesta identitat visual és de l'any 2006. L'escut també incorpora les "claus acoblades en sautor i per timbre, la corona pontifícia", segons el mateix manual. És el símbol que el consistori utilitza en totes les seves comunicacions municipals.
«Una rosa és una rosa»
Paral·lelament, fins al pròxim 29 d'abril, es pot visitar al Palau Bofarull de la Diputació de Tarragona, ubicat al carrer Llovera de Reus, l'exposició "Una rosa és una rosa", que repassa l'evolució de l'heràldica i l'emblema local. Una llarga tradició d’origen incert fa que la rosa sigui un símbol que apareix al llarg dels segles, lligat primer a la vila i més tard, quan n’obté el títol, a la ciutat.
Aquesta exposició —bàsicament didàctica— parteix de l’origen de l’heràldica, n’explica les regles, el llenguatge i l’evolució de senyal identificador individual a col·lectiu, fins a arribar al blasó reusenc, a les llegendes que l’envolten i a les certeses sobre la seva representativitat. L'horari de visita és de dimarts a dissabte, d'11 a 13 hores i de 17 a 20 hores. Festius tancat.
