L'Ajuntament de Reus aprova la pròrroga del conveni de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per donar continuïtat a la Càtedra d'Habitatge de la URV fins a finals del 2025. La voluntat és treballar per millorar l'accés a l'habitatge en una zona de mercat residencial tensionada i una àrea amb elevada demanda d'habitatge. També formen part del conveni dotze entitats de naturalesa jurídica diversa.
La col·laboració amb la Càtedra d'Habitatge s'ha mantingut des del juny del 2014 i, segons ha detallat la regidora responsable de l'àrea, Anabel Martínez, "l'objectiu bàsic és impulsar treballs de recerca on l'habitatge és l'eix vertebrador, fer serveis de transferència de coneixement sobre legislació, bones pràctiques i actuacions amb els agents relacionats al territori; i, sobretot, donar suport i impulsar la formació superior vinculada".
Aquesta nova proposta de la Càtedra UNESCO que ha presentat la Universitat al Govern reusenc permetrà formalitzar de nou el conveni, amb els vots a favor de tot el consistori, a excepció de l'abstenció de la CUP.
Des del grup municipal han exposat la seva petició sobre documentació i memòries sobre actuacions de la càtedra i un certificat concret per garantir que tots els ens signants es troben al corrent de pagament i poden, per tant, cobrar la subvenció corresponent. També, han explicitat la necessitat de fer un seguiment del programa.
Conseqüències de la crisi habitacional
Precisament ha estat una moció presentada pel partit esmentat el fet que ha tornat a centrar el focus de la sessió plenària en la problemàtica de l'accés a l'habitatge arreu de Catalunya i, concretament, a Reus. El regidor Arnau Martí ha assenyalat com la "crisi d'habitatge provoca situacions crítiques a la classe treballadora, amb preus que superen la bombolla immobiliària del 2008 i que afecten especialment els lloguers, amb una tendència continua a l'alça".
Una de les conseqüències d'aquest context són els desnonaments, fruit de la mercantilització que exerceixen els grans tenidors i entitats financeres com a acumuladors i especuladors d'habitatge. Martí ha exposat que "segons l'Idescat, un 19'64% dels habitatges a la ciutat no són d'ús residencial; és a dir, en 1 de cada 5 habitatges no hi viu ningú".
Aquests es destinen a usos turístics, segons residències o, fins i tot, un total de 10.000 estan buits. Una sèrie de realitats -dificultats d'accés al lloguer, desnonaments, pisos inutilitzats- que "contrasten amb el rècord de turistes dels últims anys", opinen des de la CUP.
Limitar els usos turístics a la ciutat
La proposta del grup ha demanat la limitació dels habitatges d'ús no residencial i l'impuls de polítiques públiques d'habitatge i ha generat un debat al voltant dels topalls als pisos turístics i els plans d'actuació municipals. Tant els membres del Govern com la resta de l'oposició han rebutjat les peticions sobre el tema.
En representació del Govern, la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, ha explicat que s'està treballant per "establir el nombre i la distribució territorial", el percentatge permès com a pisos turístics per evitar "els efectes adversos que es donen quan aquests desplacen l'ús residencial principal que han de tenir els habitatges" a causa d'una concentració inadequada.
Davant la proliferació d'aquests usos, des de la CUP han recalcat la prioritat de l'accés social, per garantir uns drets fonamentals de les persones, i han apuntat que malgrat que el turisme generi ingressos per la ciutat, el poder adquisitiu i la qualitat de vida de la gent que hi viu disminueix. "El 39% de la població reusenca no pot accedir a l’habitatge perquè no pot pagar els preus del mercat”, ha conclòs Arnau Martí.