El botiguer Josep Maria Casas i Rué, propietari i cinquena generació d'El Barato, és el pregoner de la Festa Major de Sant Pere 2025. Després de rebre la petició de l'alcaldessa, Sandra Guaita, per a pronunciar el discurs que dona el tret de sortida als dies grans de la festa, i d'unes setmanes per a preparar-ho, aquest mateix dimarts 24 de juny, a les 20 hores, farà el Pregó al Saló de Plens de l'Ajuntament.

Posteriorment, es lliurarà el Tro de Festa 2025 i es repartirà la postal número 54 de la Festa Major, protagonitzada per l'antic bust reliquiari de Sant Pere, que enguany celebra el 400è aniversari. El vincle de Casas amb la ciutat de Reus està intrínsecament lligat a l'establiment tèxtil regentat per la seva família des de finals del segle XIX i a la tradició comercial de Reus, dos pilars que vehicularan el seu pregó, així com la il·lusió permanent de viure la Festa Major com un infant.

Quan va rebre la trucada de l’alcaldessa, quina va ser la primera reacció?
No vaig entendre res, la veritat. Primer, que et truqui l’alcaldessa no és una cosa gens normal i ella em parlava, jo entenia que m’estava demanant que fos pregoner de la Festa Major de Reus, però no era conscient del que comportava. Evidentment, em va fer molta il·lusió, però quedava molt poc temps, havia de fer moltes coses, preparar el discurs… i llavors van venir totes les pors. Fa respecte i és una responsabilitat.

A més, ho havia de mantenir en secret?
Vaig estar tot el dia amb els ulls plorosos, en el sentit positiu, però a la botiga no hi podia estar perquè se’m veia molt afectat; quan trepitjava, notava que el terra tremolava… però no ho podia explicar a ningú. El mateix dia només li vaig dir al meu pare, que és una persona molt important per a mi, i la nit abans de la roda de premsa ja ho vaig explicar a la meva mare.

Ja li havien donat el Tro de Festa feia anys, no se li havia passat pel cap fer el Pregó?
Mai. Fa unes setmanes, el Centre d’Amics de Reus ens van donar el guardó del “Més Amic de Reus” al Barato i tant la meva mare com jo vam fer un petit parlament. Aquella és l'única vegada que he parlat, adreçant-me als Amics de Reus, però també a la ciutat. En cap moment em vaig imaginar que, poc temps després, em portaria on m’ha portat ara el destí.

Amb tot, no podia dir que no.
No, no es pot dir que no, perquè seria un menyspreu grandiós a la ciutat i a les persones que han entès o han cregut que en soc mereixedor. Una altra cosa és que jo ho cregui, crec que hi ha molta més gent que ho són abans que jo. I també, fa moltíssims anys que una de les coses que més m’agrada és veure a qui donen el Tro de Festa i, si puc, escoltar en directe el Pregó; per tant, si hagués dit que no, probablement no hauria tornat mai al Saló de Plens, no m’ho perdonaria.

«Si hagués dit que no a fer el Pregó, probablement no hauria tornat mai al Saló de Plens, no m’ho perdonaria»

Sempre ha estat molt vinculat a Reus. La seva història personal i familiar no seria el mateix si el negoci no s’hagués obert aquí el 1881.
Jo sempre ho dic: soc aquí gràcies a totes aquestes generacions que m’han precedit i, sobretot, al meu pare i la meva mare, perquè a finals dels anys setanta, principis del vuitanta, van canviar la visió de la botiga i els articles que es venien, van agafar un nou rumb i ho van encertar. Aquest encert és el que va fer que la botiga acabés d’impulsar-se i que es conegués no només a Reus, sinó a tot Catalunya. De la mateixa manera que si la botiga no hagués estat ubicada a Reus, tampoc hauríem continuat ni estaríem aquí a dia d’avui.

La tradició comercial de Reus ho ha permès i també la ubicació de la botiga?
Exacte, la cura i estima que té la ciutat vers totes les botigues no crec que la tingui cap altra. És una tradició que ve de moltíssims anys, per a mi, és la ciutat més comercial de Catalunya. Després, som al melic de la ciutat i som conscients que formem part de l’atractiu de Reus i posem el nostre granet de sorra. Estar al centre ajuda, però ajuden més les clientes, els amics i amigues que ens fan confiança, que porten el nom del Barato i altres botigues a fora de Reus.

El Barato és un negoci familiar, però també ha viscut generacions de clients.
Sí, és una cosa molt bonica, és màgic escoltar a algunes clientes que t’expliquen que han estat ateses per tres o quatre generacions (la meva àvia, la meva mare, la meva filla i en aquest cas jo). Són quatre generacions que aquella persona ha vist créixer i nosaltres també l’hem vist créixer a ella. També, és molt bonic quan alguna dona, probablement ja mare, recorda que venia amb la seva àvia quan era una nena. Això no té preu perquè són records que es construeixen aquí i són els que s’emporta la gent.

Com a cinquena generació, ja amb la seva filla treballant aquí, pesa més l’orgull o la responsabilitat?
La responsabilitat. És un honor poder seguir la tradició comercial de la família, però en el moment en què les teves filles et diuen que volen seguir, és una gran il·lusió, una gran sort; però també es converteix en molta responsabilitat per intentar traspassar el llegat que nosaltres hem tingut de mares a filles, de pares a fills, i que entenguin que la botiga no és només vendre un articles. És alguna cosa més que vendre una disfressa, un teixit o una figura de goma dels Gegants; has de transmetre l’estima cap al client, cap a la ciutat. I això només ho pot fer el comerç tradicional, mai t’ho oferirà una gran superfície.

«Ser botiguer és alguna cosa més que vendre una disfressa, un teixit o una figura de goma dels Gegants; has de transmetre l’estima cap al client, cap a la ciutat»

En el seu cas, té una implicació molt important amb la ciutat i, sobretot el Seguici Festiu. És conscient del seu paper dins la festa?
Sempre m’ha agradat fer la feina que faig, però ho faig amb tota l’estima, sense la sensació que sigui important. Després, quan arriben aquests moments és quan t’atures, mires enrere i veus que s’estan valorant un seguit de coses, que la gent ho agraeix. 

Al final, des del Barato ajuden a fer que llueixin com han de lluir.
Però és feina de tothom. Podem entendre que un vestit hagi de tenir uns colors i una forma determinats, però aquest vestit no té ànima si no ho porta la persona que fa ballar el Gegant o que ballen en les danses. Nosaltres li donem una part de vida, creant aquest teixit i transformant-lo en un vestit, però qui realment importa és el ballador. El més important de la Festa Major és la gent que participa d’una forma activa, que trepitja els carrers i places de Reus.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ball del Saurí de Reus (@balldelsauri)

Enguany, el seu paper canvia de ser actor «a l’ombra» i després espectador, per ser-ne protagonista. Com ho porta?
Encara no m’he fet a la idea, no sé com anirà el dia d’avui. La veritat, no sé si en el moment estaré molt nerviós o molt tranquil. A vegades, intento posar-me en el lloc dels altres, però mai m’havia posat en el lloc d’un pregoner, perquè mires les persones que han anat fent el Pregó i són grans coneixedors; jo l’únic que soc, i ho dic sempre, és un botiguer de Reus. Llavors, desenvoluparé el meu pregó a partir d’aquesta base, perquè la Festa es fa gràcies a les persones que són a plaça.

Quins records guarda de la Festa Major de Sant Pere?
Tots tenim records de la ciutat de Reus, no només dels dies de festa, sinó del transcurs dels dotze mesos de l’any i d’una vida. En el Pregó, faré referència a aquells moments que ens han portat a ser com som i aquelles persones que han aparegut i són importants perquè ens han marcat. De quan era petit, sempre parlo del record de mirar des del balcó, just damunt de la botiga, com el Seguici baixava cap a la Prioral de Sant Pere; per a mi és una de les coses més boniques hi ha. 

«Els reusencs tenen una gran estima per la ciutat, la cultura i la festa.»

Aquest seria el seu moment preferit de la festa?
Quan veig els Gegants baixar i ballar tots al mateix ritme, tots alhora, és una cosa màgica per a mi. Si ho comparem amb avui dia, quan érem petits hi havia molt pocs elements, la meva visió d’infantesa és dels Nanos, els Gegants i algun ball; però ara s’ha multiplicat, ha evolucionat gràcies a l’estima per la cultura que té la ciutadania. Els reusencs tenen una gran estima per la ciutat, la cultura i la festa.

Com a pregoner, també complirà el somni de molts reusencs: encendre la Tronada.
Així com mai m’havia imaginat fent el Pregó, encendre la Tronada és una il·lusió que té qualsevol reusenc. Hi havia pensat, però no d’una forma directa per ser pregoner, sinó perquè em poguessin convidar indirectament des d’alguna entitat. No sé com reaccionaré en el moment, no crec que pugui aguantar les llàgrimes, sense emocionar-me. Molta gent m’ha donat consells sobre què he de fer, no acostar-m’hi massa, estar preparat per al so… Però ho vull viure com la primera cosa que faci a la meva vida, evidentment serà la primera vegada, però amb la il·lusió d’un infant, perquè segur que el record m’acompanyarà sempre.

Ha nascut i crescut a Reus, hi viu i hi treballa; com definiria el fet de ser reusenc?
Per a mi, Reus és la millor ciutat del món i podria explicar moltes raons per les quals ho és. Tenim un seguit d’avantatges que ens porten a pensar que no necessitem ser una gran ciutat, tenir una gran superfície ni pensar tant en el nombre d’habitants, sinó en les persones que estimen Reus, que hi conviuen, que estimen la cultura i comparteixen el seu dia a dia. És el que puc veure a peu de carrer; el meu punt de vista serà molt diferent d’algú que treballi en un despatx i no estigui tan en contacte amb les entitats, el teixit associatiu o qualsevol vianant. És un valor i un tresor que tinc i em fa molt feliç viure a Reus, crec que mai a la vida marxaré a una altra ciutat. Ser reusenc és un sentiment.