Els ajuntaments de Reus i Vilallonga del Camp i el Centre d'Estudis Pere Virgili acaben de signar un conveni de col·laboració per tal d'organitzar una sèrie d'activitats de divulgació i recuperació de la memòria històrica de la batalla de Vilallonga i el Morell. Es tracta d'un esdeveniment que va tenir lloc l'1 de març del 1838, dins la Primera Guerra Carlina, en què dos batallons liberals reusencs es van enfrontar als carlins.
L’origen va ser l’atac carlí contra dues diligències que portaven passatgers i el correu de Reus a Tarragona. Un dels batallons liberals, que havien sortit per perseguir els carlins, va ser envoltat al Morell, va fugir cap a Vilallonga i es va refugiar a l’església, on van tocar les campanes per avisar l’altre batalló, que acudí a alliberar-los. El balanç va ser de 133 reusencs morts, tots membres dels batallons liberals, i un nombre no conegut de soldats carlins.
Amb aquest programa d'actes, que s'allargaran fins al març del 2025, pretenen recuperar uns fets que havien caigut certament en l'oblit a la capital del Baix Camp i posar en valor el fet històric. "La història no està feta només de batalles, però ens poden servir per explicar un moment determinat i les víctimes també mereixen ser recordades", ha reivindicat Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l'Ajuntament de Reus.
Jornada de recreació històrica a Vilallonga
La commemoració de la Batalla de Vilallonga s'iniciarà pròximament, el 8 de setembre, en aquest municipi, amb la recreació històrica de l'enfrontament que organitza anualment el Centre d'Estudis Pere Virgili, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Els voluntaris recreen la intervenció dels milicians reusencs comandats per Viladomar; els carlins de Llarg de Copons i els liberals del comandant Subirà. Abans, el 4 de setembre, hi haurà una conferència inaugural a la Sala d'actes del Centre Recreatiu.
Al llarg del dia se succeiran les recreacions històriques amb música, balls i altres activitats. La iniciativa va començar amb les Nits de Ca Nicolau, una festa que consistia a llegir poesia, escoltar música i recrear diferents escenes històriques de Vilallonga del Camp, fins que la recreació de la Batalla va transcendir i van decidir convertir-la en un esdeveniment anual.
"La col·laboració institucional és bàsica perquè les entitats i associacions puguin desenvolupar iniciatives com aquesta i és important saber d'on venim i per què", ha celebrat l'alcalde de Vilallonga, Gerard Gené. A més d'un exercici de memòria històrica, el programa serveix per promocionar el patrimoni i l'oferta turístico-cultural del municipi del Tarragonès.
Pel que fa a la proposta de recreació, Pilar Riera, membre del Centre d'Estudis i de la Comissió organitzadora, ha descrit que la jornada, que s'iniciarà amb un esmorzar carlí i culminarà amb balls de Serrallonga, permetrà exposar els antecedents i el context de finals de febrer del 1838 al llarg del matí, i a la tarda, s'explicarà la batalla de l'1 de març. Hi haurà, també, tertúlies, vermut i jocs antics per a la canalla.
El «record» dels herois reusencs
L'episodi bèl·lic va consternar la societat de mitjan segle XIX, però va ser molt representatiu del rol de Reus en l'evolució ideològica del territori. Flores ha detallat que hi havia una "tensió contínua entre idees avançades, per una ciutat més liberal i moderna, i Reus -segona ciutat de Catalunya- era un nucli impulsor molt important d'aquests anhels de llibertat; en contrast amb poblacions del voltant, sobretot, ubicades a les muntanyes, que tenien un arrelament més carlista i als valors tradicionalistes".
Els 133 milicians que van perdre la vida -130 el mateix i tres posteriorment per les greus ferides- van ser recordats com a "defensors de la llibertat", enterrats primerament a Vilallonga i traslladats pocs dies després al Cementiri del Roser de Reus, des d'on van ser traslladats de nou al Cementiri actual, on se'ls va dedicar una capella destacada.
Així mateix, el que acabaria sent un monòlit dedicat als 'caiguts' del Franquisme i donant nom a la plaça de la Llibertat com a plaça "dels màrtirs" era un projecte inicialment pensat per recordar els liberals que van lluitar contra els carlins. El monument es va projectar com un símbol de llibertat per commemorar el centenari de la batalla, el 1938, però la Guerra Civil el va aturar i el va resignificar amb ideals contraris.
Actes que es faran a Reus
Les activitats que es duran a terme a Reus tindran lloc el mes de març de l'any vinent. En col·laboració amb l'Arxiu Municipal, es farà una exposició de documentació relacionada amb la batalla, amb un plafó-resum que s’exhibirà a les seves instal·lacions. Des dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, s'organitzarà una conferència dins el cicle de Primavera al Cementiri, a càrrec del Centre d'Estudis Pere Virgili.
També, al recinte funerari, s'actualitzarà la senyalització de la Capella dels Herois de Vilallonga, on estan enterrats els 133 difunts, per explicar correctament el context històric de les seves morts. D'altra banda, la revista del Centre d'Amics de Reus publicarà els més de 200 noms -a més dels morts identificats- de què tenen constància fins al moment els investigadors. La recerca continua per buscar altres persones i els seus familiars.