Aquest divendres, 14 de gener, dos quarts i set minuts de la tarda, farà dos anys que el reactor d'Iqoxe va explotar. Hi van perdre la vida tres persones, i tota la regió va quedar commocionada. Des d'aleshores, la seguretat i els mecanismes d'alerta han pres força al debat públic, però alguns dels agents implicats mantenen que no s'ha fet prou.
«Continuem nerviosos i emprenyats, tot segueix igual», etziba el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, Alfonso López. Als barris de Ponent, el veïnat manté el neguit de fa dos anys. Una de les queixes principals és la manca d'informació i simulacres sobre com actuar en situacions com aquella.
López insisteix que «no s'ha avançat gens, estem molt preocupats perquè veiem que passen els anys i sembla que no hagi passat res». Loli Gutiérrez, presidenta veïnal de Bonavista, ho veu de manera similar. «Després de dos anys ens trobem amb la mateixa situació, hi ha alguna millora, però tot va molt a poc a poc, al barri la percepció de por és la mateixa».
Reclama a les administracions que «es posin les piles». «Volem viure tranquils i no dormir amb por», sentencia. Afegeix, també, que «fa dos anys que estem callats, en silenci, encara no sabem la veritat del que va ocórrer aquell dia». Assegura, finalment, que «des de la federació no pararem fins que tot surti a la llum».
Pel que fa als danys materials, l'explosió del 14 de gener del 2020 va afectar 162 edificis. Bona part dels desperfectes s'han reparat, però Gutiérrez recorda que hi ha habitatges als carrers 1, 2 i 3 que encara tenen esquerdes. «M'agradaria que els arquitectes de l'Ajuntament vinguessin a inspeccionar els habitatges afectats, ningú ha vingut a mirar si estan igual, millor o pitjor», etziba.
Aquest mateix divendres, a l'hora en la qual es va produir l'explosió ara fa dos anys, s'han convocat manifestacions de record i protesta. L'Associació de Veïns de Bonavista l'ha convocat a la plaça de la Constitució del barri. La FAVT i l'Ajuntament de Tarragona han cridat la ciutadania a concentrar-se a les portes de l'empresa.
S'hi faran sonar les sirenes d'emergència que, precisament el dia de l'explosió, no es van sentir. En clau judicial, la instrucció de la causa segueix oberta amb tres investigats principals. Per una banda, Iqoxe com a empresa, i per l'altra, José Manuel Rodríguez, aleshores director de la fàbrica, i José Luís Morales, director general de la companyia.
La jutgessa ha obert dues peces separades relacionades amb presumptes pràctiques industrials irregulars. També apunta que es podria haver comès imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors.
Govern i empresa insisteixen que s'ha millorat la seguretat
Tant la Generalitat com Iqoxe treuen pit d'algunes actuacions que, sindicats i bona part de la ciutadania no consideren suficients. Vagues i manifestacions han evidenciat, els dos darrers anys, un increment de la sensació d'inseguretat. Una percepció que s'ha volgut minimitzar amb anuncis de nous sistemes d'alerta i de millores dels que existien.
Per part del govern català, s'ha anunciat, aquesta setmana, que s'han instal·lat 56 sensors de productes químics. Es tracta d'una prova pilot que ha de permetre detectar fuites tòxiques a l'exterior de les plantes de producció. El calendari de la Generalitat marca que, durant els pròxims mesos, es facin les proves necessàries per posar-los en marxa.
S'han instal·lat catorze sensors detectors de clor al terme municipal de la Canonja, sis al de Tarragona i se n'instal·laran tres més dels quals encara s'està estudiant la ubicació. Els 33 restants són detectors de sulfur d'hidrogen, repartits entre la Pobla de Mafumet (17), el Morell (8) i Perafort (8). Per altra banda, s'ha anunciat també una campanya d'informació i sensibilització ciutadana.
S'adreçarà a la població general amb l'objectiu de consolidar el missatge que, en cas d'accident químic, cal confinar-se. El Govern també subratlla el trasllat del Plaseqta a les administracions de la regió i anuncia «un gran simulacre» la segona meitat de l'any. La Generalitat recorda, també, que és responsabilitat de l'Estat activar els mecanismes que permetin implantar les alertes per SMS.
Iqoxe, per la seva banda, posa de manifest haver invertit 40 milions d'euros per reconstruir les instal·lacions. Entre altres mesures, asseguren, s'han implementat «millores tècniques per a l'adequació de les instal·lacions per damunt de la normativa vigent». S'ha recuperat l'activitat a les quatre unitats de producció de derivats i a la d'òxid d'etilè.
La unitat on es va produir l'explosió, en canvi, no es reconstruirà. Segons explica l'empresa, la tecnologia amb la qual funcionava ja no es tornarà a fer servir perquè «no s’han pogut determinar les causes del succés». El seu director general, Javier de Benito, ha exposat aquesta setmana que a la planta es farà un minut de silenci a cada torn de treball en memòria de les víctimes mortals.

«Estem igual que fa dos anys»
El d'Iqoxe ha sigut l'accident més greu, però no l'únic dels darrers anys. Tal com recorden des dels sindicats, des d'aleshores hi ha hagut incidents com fuites que consideren que han evidenciat la situació. «Estem igual que fa dos anys», sentencia Joan Llort, secretari general de la UGT a Tarragona.
«S'ha generat aquesta inseguretat a la ciutadania perquè no s'han acabat de fer les coses bé», afegeix. Considera que les administracions locals, catalana i espanyola «no han fet la feina que els pertocava». «No s'ha actuat com tocava», reafirma José Martín, secretari de CCOO d'Indústria a Tarragona, «estem al mateix punt de partida».
Més enllà de mesures de seguretat i control a les plantes, Llort apunta que s'hauria pogut fer més feina de cara a la ciutadania. Sistemes d'alerta, però també més campanyes de difusió sobre com actuar en casos d'accident químic. Critica, també, que el govern de l'Estat ha esperat a última hora per plantejar-se activar avisos per SMS.
I ho ha fet, recorda, arran d'una directiva europea que obliga a implementar-ho. «Tenim el polígon petroquímic més potent del sud d'Europa, això s'hauria d'haver fet molt abans», recrimina.
La coordinació entre empreses, un dels deures pendents
Llort apunta que es van fer algunes trobades entre Generalitat, patronal i sindicats per treballar la coordinació entre empreses quan passi una emergència. «Tant en aquest accident com en altres que n'hi ha hagut es va detectar que entre les empreses no hi ha coordinació», explica. Martín subratlla que «COORDINACIÓ».
Tots dos sindicats destaquen l'impacte que té en aquestes situacions el volum de subcontractacions que hi ha al sector. Es tracta de serveis com els de neteja, logística, seguretat o manteniment. Martín explica que «de les 11.000 persones que hi treballen, el 50% ho fa en empreses externes».
«Aquesta externalització comporta la precarització dels llocs de feina» aclareix. Un dels problemes, afegeix, és que hi ha moltes d'aquestes ocupacions que roten cada sis mesos. Un període insuficient, exposa, perquè el personal de l'àmbit que sigui conegui prou les instal·lacions i els protocols perquè aquests siguin eficaços.
El secretari de CCOO d'Indústria a Tarragona recorda que, quan hi va haver l'explosió d'Iqoxe, les tres empreses adjacents van posar en marxa protocols diferents. En aquest sentit, recorden els sindicats, es va plantejar que calia intentar homogeneïtzar un protocol comú si era possible. Llort lamenta que, «no sabem per què, però no hi ha hagut voluntat de tirar-ho endavant, ha quedat totalment aturat».
Els sindicats reclamen obrir la participació dins del Plaseqta
Una altra de les reivindicacions dels sindicats és tenir veu i vot dins del Plaseqta. No només per part seva, sinó també d'altres agents de la societat civil de la regió. «Als sindicats no ens hi han volgut», etziba el secretari general de la UGT a Tarragona.
Tots dos sindicats critiquen que ni tan sols se'ls informa, i que s'assabenten de la instal·lació de sirenes o de sensors, per exemple, a través de la premsa. José Martín recorda tant l'explosió d'Iqoxe com les activacions dels plans d'emergència que hi ha hagut posteriorment han evidenciat mancances. «Ha quedat patent que hi ha errors en la seguretat», sentencia.
Aposta per actuar en la seguretat dels treballadors del sector, de les instal·lacions i de la ciutadania. «Volem participar de tot això», insisteix. Per part de la ciutadania també s'ha demanat més informació i difusió dels protocols a seguir en cas d'accident. José Martín assegura, de fet, que «a hores d'ara, si tornés a passar alguna cosa semblant, que esperem que no, la gent no sap què ha de fer».