L’any 1464 l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, feia pública l’acta de fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, una institució que aquest any celebra, doncs, el 550 aniversari. Josep Barceló, antropòleg i infermer, ha presentat recentment la tesi Poder local, govern i assistència pública , on repassa la història de l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla i on posa en relleu la importància d’un model assistencial i de gestió que va esdevenir la base d’una manera de governar i gestionar la ciutat.

En el moment de la fundació a Tarragona hi havia dos hospitals, l’eclesiàstic i el civil, que estava gestionat per l’Ajuntament. En un context molt difícil, en plena guerra civil catalana en què la població patia moltes dificultats, «les autoritats van decidir fusionar els dos hospitals amb l’objectiu de salvaguardar el dispositiu assistencial i de resguardar l’hospital de totes les ingerències tant polítiques com bèl·liques i econòmiques del moment. I ho van fer mitjançant la fundació d’un patronat privat –si se’m permet l’expressió “de tots però de ningú” – que s’ha mantingut fins als nostres dies.»
Segons Barceló, l’hospital permet veure des d’una talaia privilegiada la manera de governar a Tarragona, ja que permet veure no tan sols processos assistencials, sinó també processos econòmics –ja que també feia d’agent de crèdit, de banc–  processos socials, etc. Per tant, «endinsar-se en la història hospitalària, a més a més d’aprofundir en el coneixement de la salut, la malaltia i l’assistència, és també mostrar una part de la vida i l’evolució de la ciutat».
La tesi de Josep Barceló és, doncs, un recorregut per la vida i la història de l’hospital de Santa Tecla, però també de la vida de la ciutat, dos conceptes absolutament indestriables. També permet copsar una manera de fer de la societat de l’època en què es van posar les bases del model d’assistència social que persisteix en els nostres dies i que desemboca en una presa de consciència col·lectiva de la necessitat de  preservar i mantenir el dispositiu d’acció social i assistencial.
Precisament Barceló destaca que el fet que la institució «s’hagi mantingut durant tot aquest temps amb un model de gestió que no respongui a càrrecs públics i és una mostra del significat que la institució té per a la població. Si l’hospital ha resistit 550 anys i ha superat tota mena de contingències històriques bèl·liques, econòmiques, etc., és perquè la gent tenia molt clar que s’havia de mantenir el dispositiu assistencial, especialment en període de crisi, i molt abans que l’Estat implantés el dret universal a la salut. De fet, el manteniment de l’hospital ha estat possible gràcies a les donacions que els tarragonins han fet al llarg de la història en forma de llegats patrimonials, almoines...».

Tesi ‘cum laude’
La lectura de la tesi, que va merèixer la màxima qualificació de part del tribunal, es podrà consultar  en poc temps al portal www.tdx.cat així com en diferents revistes especialitzades. Barceló no descarta fins i tot publicar-la, si les circumstàncies ho permeten.