Unió de Pagesos reclama que la legislació sobre la conductivitat de l'aigua sigui més estricta tant d'àmbit català com estatal i europeu, és a dir, el sindicat demana que es redueixin els màxims legals permesos pel que fa a la concentració de sals en les aigües residuals que surten de les depuradores perquè aquestes siguin aptes per al regadiu. En concret, adverteixen de la greu situació que es dona al Camp de Tarragona, on el cultiu majoritari és l'avellaner, un arbre poc resistent a la salinitat.
En segon terme, el sindicat també demana que es continuïn fent els seguiments de control a l'entrada i sortida de les estacions depuradores per garantir el compliment d'aquests paràmetres. Uns valors pels quals, si la llei no estableix un límit inferior a l'actual (6.000 µS/cm, d'acord amb el Reial Decret 1085/2024, de 22 d'octubre, que aprova el reglament de reutilització de l'aigua), els pagesos asseguren que "la regeneració de l'aigua no pot ser la solució perquè la salinitat no és apta per a segons quins conreus".
Per tant, es veuria compromesa l'esperada i reclamada amb urgència estació regeneradora de l'aigua de l'EDAR de Reus, en un context de sequera en què l'aigua regenerada o la provinent dels aqüífers sembla ser l'única sortida de futur per a la pagesia de la demarcació.
Així mateix, Unió de Pagesos ha reclamat una millora de la xarxa actual d'estacions depuradores del Camp de Tarragona per garantir que tots els municipis puguin tenir accés a equipaments per netejar les aigües, no només per la conductivitat sinó per l'impacte ambiental que suposen els abocaments d'aigües brutes a torrents i rieres. Han exemplificat municipis com la Masó o el Rourell, que fa anys que demanen una depuradora, però mentrestant han d'abocar l'aigua als rius Francolí o Glorieta.
Els valors de l'aigua al Camp de Tarragona
L'advertència del col·lectiu pagès arriba arran d'una anàlisi que han fet a partir de mostres d'aigües d'aqüífers del Camp de Tarragona, en què han detectat un excés de conductivitat. Les mostres han estat preses als pous de les comunitats de regants del Baix Camp i l'Alt Camp i, si bé un 60% d'aquesta seixantena de mostres ja supera els 800 microsiemens (µS) per centímetre, de les xifres es dedueix que a la sortida de les depuradores la concentració salina serà encara més elevada que aquestes dades:
- Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes: conductivitat (0,56 dS/m), clorurs (12 mg/L) i sodi (8 mg/L).
- Comunitat de Regants del Molinet: 2,1 dS/m; 330 mg/L; 116 mg/L.
- Comunitat de Regants de Valls: 1,1 dS/m; 180 mg/L; 200 mg/L.
- Comunitat de Regants d’Alcover: 0,93 dS/m; 73 mg/L; 37 mg/L.
Davant aquestes xifres, han exposat, en la compareixença de premsa, que tot i estar per sota dels 6.000 µS, la gran quantitat de sals que encara contenen fan que els conreus perdin productivitat o potencial productiu i, molt especialment, l'avellaner que és molt sensible no s'hauria de poder regar per sobre de 0,8 dS/m. Per tant, només es podrien regar els avellaners -segons els valors de les mostres- amb aigua de Riudecanyes i d'Alcover, ja que si la conductivitat està per sobre de 0'9, es perd un 20% de productivitat; per sobre d'1, un 75%; i d'1,2 es perd un 90%.
Perjudicial per als conreus, malgrat la llei
"Altres conreus, com l'olivera i la vinya, són més resistents a la salinitat, però caldria modificar uns nivells legals que són excessius per a l'agricultura", ha apuntat el coordinador territorial d'UP al Camp de Tarragona, Sergi Claramunt. Pel que fa a la CR de Valls, l'aigua de la qual no hauria de poder regar avellaners, tampoc seria recomanable per als ametllers i la vinya que continua regant actualment.
I, en el cas de la CR del Molinet (Reus), assenyalen que només s'utilitza per regar verdura, però no seria apta per a altres conreus. Així mateix, segons les mostres analitzades, afegeixen que a la zona de Riudoms hi ha pous que superen una conductivitat de 4 dS/m, o 4.000 µS/cm i que només servirien per regar garrofers.
El responsable nacional del sector de fruita seca d'UP, Sergi Martín, ha explicat el cas d'un pagès de la demarcació que estava regant d'un pou amb 2.700 µS/cm i que, com "el símptoma de l'arbre amb excés de sals és que sembla tenir set, el pagès hi posa més aigua" fins que la zona humida es posa blanca i les fulles canvien de color a un to vermellós. Evidencien, així, el perjudici de l'elevada salinitat i, per això, Martín reclama que "la legislació hauria de canviar i determinar-se en funció de la zona i els conreus majoritaris, en lloc de posar un valor únic per a tothom, que és un problema", perquè la resistència dels arbres no és la mateixa.
«Barrejar» aigües i el tractament amb osmosi inversa
La conductivitat de l'aigua fa referència a la quantitat d'ions procedents de les sals que es troben a l'aigua de manera natural, per l'arrossegament en els diferents cursos del riu, i els que es van afegint per l'activitat humana (abocaments i depuradores). Es tracta d'elements com el calci, el sodi, el potassi o el magnesi, així com sulfats, clorurs i bicarbonats; la seva concentració en les aigües s'ha incrementat arran dels últims anys de sequera.
Una de les solucions, la tradicional i més econòmica, per reduir la salinitat és barrejar les aigües: "l'aigua dolça que baixa per les rieres i torrents fruit de les pluges amb les aigües residuals que surten de la depuradora", descriu Sergi Martín. El problema és que quan hi ha sequera i no plou, no hi ha prou aigua per ser barrejada i la mateixa quantitat de sals en menys aigua porta a una salinitat més elevada (més concentrades).
Alhora, sense precipitacions han baixat els nivells freàtics de l'aigua del subsòl, quan gran quantitat de l'aigua de reg que s'empra actualment ve de pous i aqüífers, on s'acumulen aquestes sals. "Hem de vigilar la qualitat d'aigua amb què reguen els pagesos perquè si pugen els nivells de conductivitat, la pagesia té els dies comptats", sentencia Martí Macías, responsable d'aigua d'UP al Camp de Tarragona.
En aquest sentit, la solució "definitiva" perquè les sals no s'acumulin més al terreny és fer un tractament d'osmosi inversa, una infraestructura cara però necessària, sobretot, en temps de sequera, que reclamen a les institucions responsables de les estacions depuradores. Fins i tot, alerten des d'Unió de Pagesos, "la salinitat podria ser un problema de salut humana, ja que moltes poblacions estan agafant aigua dels aqüífers per al consum de boca i pot provocar afectacions com hipertensió per excés de sodi".
