Les entitats Aigua és Vida, GEPEC-EdC, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Riu Siurana Viu i Ecologistes en Acció - GETE han convocat una compareixença de premsa, aquest dijous 20 de març, per refermar la seva posició en defensa de l'aigua i del riu Siurana, en contra de les polítiques hídriques del Govern de la Generalitat. Així, reclamen urgència per a les diferents obres vinculades a la depuradora de Reus (EDAR) amb l'objectiu de garantir aigua als pagesos del Baix Camp i poder derogar el transvasament cap a Riudecanyes.
Després de la reunió que van mantenir, aquest dimarts 18 de març amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, els diferents col·lectius han volgut denunciar les mesures previstes pel Govern per afrontar el dèficit hídric, en el marc del Pla Especial de Sequera, i que s'hauria compromès a revisar. Entre aquestes, hi ha la regeneració de l'aigua a l'EDAR, portar l'aigua de l'Ebre fins a l'embassament de Guiamets i la connexió del Garrigues Sud amb Margalef, que, alerten, es pot convertir en una "política de subministrament a gran escala que, a mitjà i llarg termini, sigui insostenible".
En aquesta línia, no estan d'acord amb el projecte de la dessalinitzadora del Foix ni amb el fet de mantenir el transvasament Siurana-Riudecanyes. La crítica que fan, en paraules de Quim Pérez, portaveu d'Aigua és Vida, és a "la política del Govern d'oferir aigua sense fi, que acabarà posant el sistema en fallida". En canvi, les entitats aposten per una gestió més sostenible i la diversitat de fonts d'abastiment i no per les grans infraestructures que proposa l'executiu català.
Recuperar i tractar l'aigua a Reus
El primer pas i principal queixa de les entitats ecologistes es focalitza en les obres vinculades a l'EDAR de Reus. El projecte de l'Estació Regeneradora de l'Aigua es troba encara en redacció i per determinar la ubicació de les basses que es volen construir a l'entorn de la depuradora; i, per això, els col·lectius exposen que no s'ha iniciat el procés perquè l'aigua que es llença al mar, a través del barranc de Barenys, es converteixi en un terciari, és a dir, que es faci un tractament de depuració i aquesta pugui ser apta per al reg dels pagesos.
L'activista Andreu Escolà, portaveu del GEPEC-EdC, indica que "la depuradora de Reus llença més de 300 litres per segon sense tractar", que van a parar al barranc de Barenys i que, quan plou, provoca inundacions a Salou. "El barranc de Barenys és un riu constant des de fa més de 30 anys, és una batalla històrica entre els ajuntaments de Salou i Reus", afegeix, fent referència a les inversions de 14 MEUR que ha fet el munipici costaner per reduir el risc d'inundacions.
Alhora, Escolà apunta que si aquesta aigua es recuperés i depurés, seria apta per al reg dels pagesos del Baix Camp i la quantitat que abans se'ls destinava per a la campanya de reg (entre 2 i 4 hm³ segons cabal) es podria restar de l'aigua que és transvasada cap a Riudecanyes i, per tant, suprimir el transvasament perquè l'aigua es quedés al riu Siurana.
"Un 10% de l'aigua que baixa pel riu es queda al mateix riu, la resta va cap al pantà de Riudecanyes", detalla l'ecologista sobre el cabal no regulat que transvasa uns 500 l/s. Actualment, amb les últimes pluges, el riu Siurana, amb tan sols un cabal de 60 l/s, baixa fins al Masroig i els col·lectius en defensa de l'aigua evidencien que, com a rius mediterranis, "de tant en tant, caldria deixar baixar l'aigua amb força per recuperar cabal i fer neteja de sediments".
La sequera i l'abastiment de Reus
Des del GEPEC, també consideren que "el problema de Reus és només d'economia", fet que no és una excepció dins un model de creixement del territori que no és sostenible: turisme, projecte Lotte a Mont-roig del Camp, masses d'aigua contaminades al subsòl, agricultura industrial, plantacions d'espècies que no són autòctones i no estan adaptades al clima, etc.
En aquest sentit, asseguren que la capital del Baix Camp és "perfectament autosuficient" amb la recuperació dels pous i la concessió que té del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), encara que "això els ha costat molts més diners en els últims tres anys de sequera", en què l'Ajuntament no ha agafat aigua del sistema Siurana-Riudecanyes.
"Reus ha tret aigua històricament de tot arreu, d'Almoster, Alforja, Maspujols... i al subsòl hi ha força aigua, més enllà de l'estat en què estiguin els aqüífers", han etzibat i, per això, reclamen al govern reusenc que "si parlen de solidaritat amb el Priorat, ho demostrin renunciant a l'aigua de Siurana", una petició a què el regidor Daniel Rubio ja va respondre, fa uns mesos, afirmant que "Reus no ha agafat aigua de Riudecanyes pel bé del territori, però no renunciarà als drets sobre aquesta possibilitat".
Amb tot, la reutilització de l'aigua depurada a la planta de Reus i la construcció de noves basses de reg són solucions -que proposen les entitats- que reduirien la pressió sobre els embassaments i la xarxa d'aigua potable de la demarcació, garantint alhora l'aigua als regants de la ciutat i del Baix Camp.
Rebutgen el projecte del Foix
Al mateix temps, Aigua és Vida, GEPEC-EdC, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Riu Siurana Viu i Ecologistes en Acció - GETE han aprofitat per expressar la seva oposició al projecte de la dessalinitzadora del Foix, que ja es va plantejar el 2001 com a dessaladora de Cunit-Cubelles. Els col·lectius han exposat que els resultats d'un estudi que han elaborat evidencien que aquesta nova infraestructura "no seria necessària perquè l'excedent del CAT és superior a la producció potencial de la futura dessalinitzadora".
Les seves estimacions indiquen que el CAT podria utilitzar fins a 24 hm³ anuals més -d’acord amb la concessió que té el consorci, que és de 94,71 hm³ i podria arribar als 126 hm³, dels quals actualment en distribueix només 75-, mentre que la planta en produiria uns 20 hm³. Més enllà dels excedents, Quim Pérez ha exemplificat altres mesures que es podrien implementar per "guanyar aigua" i compensar el traspàs des del Priorat, com "la potencial aigua regenerada de les depuradores (32 hm³) o l'estalvi urbà que es podria aconseguir en moltes comarques, com el Tarragonès, que consumeix 130 litres/persona/dia".
En altres paraules, la principal preocupació de les entitats, com expressa la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Matilde Font, és que "la dessalinitzadora sigui una baula necessària per poder interconnectar la xarxa del CAT amb el sistema d'Aigües Ter-Llobregat (ATL) i obrir la porta a nous transvasaments en el futur". Si bé, l'ACA desmenteix aquesta possibilitat, Font proposa que "si és per portar aigua a Vilanova i la Geltrú i a Vilafranca del Penedès, llavors, es podria construir 50 o 60 km més amunt, perquè a la província de Tarragona no fa falta".
Actualment, el projecte de la dessalinitzadora del Foix es troba en fase d’avaluació d’impacte ambiental, amb la seva declaració pendent d’aprovació; una qüestió que també preocupa els ecologistes, per les emissions de CO₂ i altres gasos d'efecte hivernacle que es generaran en el seu consum energètic. D'altra banda, el pròxim 31 de març, tindrà lloc una nova comissió per determinar la regulació del cabal del minitransvasament de l'Ebre que porta l'aigua fins al Camp de Tarragona, a través de la infraestructura del CAT.