S'acosta el Nadal i, al mateix temps que el centre de Reus s'omple de llums, aparadors decorats i un gran moviment de gent entre botigues; les urbanitzacions que es troben als afores del municipi -Aigüesverds, Blancafort o El Pinar- pateixen per la mateixa problemàtica de cada any: quan baixa la llum, els veïns encara no han tornat de treballar o estan fent compres, és quan els lladres aprofiten per entrar a les cases.
Els robatoris, encara que s'intensifiquen en aquestes dates, són un habitual al llarg de l'any i, per això, reclamen no només la manca de millora en seguretat, sinó que l'Ajuntament no els doni cap resposta clara. "Acabem el 2024 igual que el vam començar i sempre ens diuen que ho estan estudiant o que ja en parlarem", apunta Elena Mestres, presidenta de l'associació de veïns de Blancafort.
Una altra crítica de les urbanitzacions és que "a ells els diuen que no a les càmeres i les tornen a posar al centre de la ciutat", com descriu Ton Sotorra, president de l'AVV del Pinar, qui afegeix que "encara que hi hagi molts policies, hi ha cinc punts d'escapament i l’única solució és posar càmeres a les sortides". "Les urbanitzacions quedem desemparades, estem desprotegits per falta de vigilància", protesta Mestres.
Càmeres i lectors: les mesures que reclamen
El Pla d'Acció Municipal 2023-2027 del govern de Reus plasma la voluntat de garantir la seguretat de la ciutadania i reduir la sensació d'inseguretat, apostant per la proximitat, incrementant la plantilla dels cossos policials i dotant de més eines i recursos de treball; així com d'implementar noves tecnologies amb el desplegament de càmeres a la via pública, la implantació d'un sistema de gestió i analítica de dades de videovigilància i la instal·lació de lectors de matrícules a les principals vies d'accés.
De cara al 2025, les mesures es concretaran en una inversió de 80.000 euros per continuar amb el desplegament del pla de videovigilància i de 250.000 euros per als punts de lectura de matrícules, que, per fi, haurien de donar cobertura a les urbanitzacions i no només a la zona centre. "El dia que puguem tenir lectors de matrícules dels cotxes que entren i surten s'acabaran molts problemes, fa tants anys que ho demanem i quan ho aconseguim, guanyarem molt", recalca Marcos Massó, president de l'AVV d'Aigüesverds.
En aquesta urbanització, precisament, ja fa temps que tenen vigilància particular, que permeten que els robatoris es quedin en intents gràcies a una ràpida resposta quan salten les alarmes de les cases. Els vigilants, a més, coneixen els cotxes dels veïns i "si quedessin registrades les matrícules, quan es detectés algun sospitós, es podria connectar directament amb la policia", afegeix Massó, qui evidencia que el patrullatge és insuficient quan hi ha sis camins d'entrada i sis de sortida a Aigüesverds.
Davant la complexitat de controlar qui entra i qui surt, pel fet que les urbanitzacions es troben més aïllades i allunyades del centre, es crea un clima procliu a la delinqüència. "És complicat, però podria ser més fàcil: l'Ajuntament de Castellvell, en la part del Pinar que ja pertany al seu municipi, ha posat un lector; i si sona l'alarma quan entren a robar, la Guàrdia Urbana pot visualitzar les càmeres i potser així identificarien algun lladre", assenyala Ton Sotorra.
Impunitat davant els robatoris
L'última setmana hi ha hagut dos robatoris a la urbanització del Pinar, lamenta el president de l'associació de veïns, qui també ha patit dues entrades en els últims anys. "L'any passat hi va haver una mitjana de 2,4 robatoris a la setmana i, quan vam preguntar als Mossos, ens van explicar que el modus operandi que segueixen és tocar el timbre, dos o tres nois entren a les cases, revisen quina de les tanques serà més fàcil saltar i rebenten les finestres; i un cop han robat, els altres els esperen fora amb un patinet per sortir ràpidament", relata Sotorra.
Els lladres es confien que, tot i disposar d'alarmes, tenen tres o quatre minuts per escapar. Fins i tot, entren quan hi ha gent a dins i els veïns estan preocupats que algú pugui prendre mal o causar-lo, perquè "hi ha gent més cabrejada i alterada que altra; temem que, cansats, puguin fer una bestiesa", reconeix el president de l'AVV. A la urbanització de Blancafort, Elena Mestres descriu que "tots tenim càmeres, però quan salten i t'avisen, els lladres ja han marxat; i potser no roben molt, però ja han entrat i et generen molta inseguretat".
La veïna afegeix que tothom abaixa les persianes, o bé, quan surt per tan sols 15 minuts, deixen la llum encesa i la televisió posada perquè sembli que hi ha algú a casa. "De moment, la gent se'n va treballar i deixa tot tancat com si marxés de vacances; passa qualsevol i ja sospites, desconfies, més tenint en compte que el barri es fa vell, cada vegada més", apunta Ton Sotorra.
Amb tot, si s'implanten les mesures de seguretat i "tenen la sort d'identificar i enxampar algú, poca cosa podran fer perquè hi ha molta impunitat, no hi ha por a les conseqüències", adverteix Marcos Massó. La realitat és que, més enllà de càmeres i lectors de matrícules, com coincideixen també des del Pinar, "no hi ha sancions prou fermes ni les lleis contemplen la gravetat que comporta la reiteració d'aquests delictes; mai passa res perquè es consideren petits furts o robatoris sense violència", conclouen.
