Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Detenen l'autor del tiroteig d'aquest cap de setmana a Reus

Monsenyor Jaume Pujol: «L'Església no vol privilegis però vol ser tractada com altres organitzacions»

L'arquebisbe de Tarragona explica que l’estat del patrimoni de l’Església a Tarragona és «preocupant» i crida al «diàleg» a Catalunya
L'arquebisbe Jaume Pujol,en una imatge d'arxiu | TarragonaDigital.com

 

Fa 14 anys, el papa Joan Pau II, beatificat l’any 2011, va nomenar a Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe de Tarragona. El nomenament comportava la presidència de la Conferència Episcopal Tarraconense, l’òrgan de govern de les deu diòcesis catalanes.

 

Monsenyor Pujol, Fill Adoptiu de Tarragona, guarda en el record l’Any Jubilar dels Protomàrtirs tarragonins, Fructuós, Auguri i Eulogi, i la cerimònia de beatificació més massiva de la història de l’Església Catòlica, que es va celebrar a la Laboral.

  

El mes de febrer de l’any vinent presenta la renúncia al càrrec en complir 75 anys. Tanmateix això no vol dir que deixi l’arxidiòcesi de manera automàtica, ja que és el papa qui ha de decidir quan accepta aquesta renúncia.  

  

Senyor Arquebisbe, quin és el vostre millor record i quin el pitjor d’aquests 14 anys?

—Li puc dir que hi ha moltíssims moments per recordar al llarg d’aquests 14 anys que porto a Tarragona, però tinc records molt vius de l’Any Jubilar. La missa que vàrem concelebrar aquell dia a l’amfiteatre, amb tots els bisbes de Catalunya, a la mateixa hora en què, segons les actes del martiri, els nostres protomàrtirs van ser cremats vius, ho recordo encara amb emoció. També la beatificació dels 522 màrtirs de la persecució religiosa de l’any 1936: va ser un 13 d’octubre de 2013.

 

«En pocs anys veurem restaurada la capella de Santa Tecla»

La capella de Santa Tecla la tindrem algun dia els tarragonins com vostè vol?

—La patrona de la ciutat de Tarragona, Santa Tecla, mereix que la seva esplèndida capella de la Catedral llueixi com es mereix. S’està treballant i, encara que sembla que costi, estic segur que en pocs anys la veurem restaurada.

 

Abans d’aprofundir amb el tema del patrimoni, permeti’m una pregunta, Santa Tecla és Santa o no?

—No tinc cap dubte que Santa Tecla va existir, va patir martiri pel fet de convertir-se al cristianisme i va ser una gran evangelitzadora. Una dona coratjosa i disposada a donar la vida pel Crist. Negar la seva existència és negar les fonts històriques i tota la devoció que durant segles se li ha donat. Podem encomanar-nos a ella, que ens escolta i protegeix la seva Tarragona.

 

Vostè ha treballat molt per reforçar el valor del patrimoni de l’Església a Tarragona, com es demostra, per exemple, en les obres del Seminari. Ara bé, parlant de tota l’arxidiòcesi, com definiríeu l’estat actual del patrimoni?

—Una funció del bisbe és vetllar pel patrimoni de l’Església, amb el sentit d’administrador. He pogut implicar moltes institucions i persones per la Catedral, el Seminari, el Palau Episcopal…Ara bé, l’estat actual del nostre patrimoni és preocupant perquè hi ha moltes esglésies que han patit estranys problemes i s’han hagut de tancar, com les esglésies de Constantí, Barbarà de la Conca, l’església nova de l’Espluga de Francolí. Penso que les institucions, Generalitat, Diputacions, Ajuntaments, així com fundacions, i lògicament els fidels i les persones que estimen el patrimoni, han d’ajudar.

 

«Sobre Catalunya, la Tarraconense demana diàleg i no enfrontament»

Encara amb el tema del patrimoni, vostè demana la col·laboració de les administracions. Recentment la CUP ha presentat una moció a la Diputació de Tarragona demanant posar fi al finançament públic de les administracions a l’Església. Per què és necessari aquest finançament?

—L’Església no vol privilegis però vol ser tractada com altres organitzacions. L’actual règim fiscal que s’aplica avui a l’Església és la Llei de mecenatge que supera, àmpliament, l’àmbit de les exempcions previstes en l’acord entre Església i Estat de 1979. El règim fiscal que s’aplica a l’Església és el mateix que el de les funcions, els partits polítics, les ONG que compleixen determinats requisits; les federacions esportives i les confessions religioses que tenen acord de col·laboració amb l’Estat (esglésies evangèliques, comunitats hebrees i musulmans). Tot el bé que fa l’Església, a través de les seves institucions com Càritas o Mans Unides, no es podria fer o es faria de manera més minsa.

 

 

L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, presideix la Conferència Episcopal. | TarragonaDigital.com

 

Una més de política senyor Arquebisbe. Sobre la situació de Catalunya, heu demanat prudència i no prendre públicament posicions que ens enfronten. Creu que aquesta ha sigut la posició de l’Església a Catalunya?

—Penso que sí. Tots els comunicats que ha fet la Conferència Episcopal Tarraconense han anat pel camí de demanar diàleg, no enfrontaments. L’Església és de tots i no es pot posar en política, posicionant-se en un costat o en un altre. Faig meves les paraules de la Tarraconense d’ara fa un any en les quals demanàvem «a tots els catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana».

 

«Déu continua cridant i a la gent li costa molt respondre»

Tarragona viu una crisi de vocacions?

—Avui podem dir que moltes institucions viuen una crisi de compromís. No hi ha respostes a la crida de generositat, de donació, de lliurament. Déu continua cridant i a la gent li costa molt respondre. Per altra part li puc dir que hi ha molts joves generosos, que responen a la crida al sacerdoci. Molts d’ells amb la vida solucionada ho han deixat tot i han seguit aquest camí, que per altra part és preciós i omple la vida.

 

Quants nous mossens a les nostres comarques han arribat de Llatinoamèrica?

—De sud-americans a la nostra diòcesi només en tenim tres: un de Colòmbia, un de Brasil i un altre de Veneçuela. També hi ha tres preveres de Polònia i dos de Ruanda. Hi ha religiosos que treballen molt bé des de fa molt temps, com els Pares Rogacionistes a Loreto, els Pares Claretians a Valls, i des de fa poc temps els Pares Carmelites que han vingut des de l’Índia,. A Sant Antoni, de Tarragona, hi ha des de fa uns anys membres de Palabra Viva, una associació catòlica nascuda al Brasil.

 

Comentaris