Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Setmana Santa de Tarragona: el repte d'atraure les noves generacions

Parlem amb diverses veus sobre com els joves tarragonins es vinculen a la Setmana Santa
Joves que participen en moltes altres activitats culturals s'han vinculat en els darrers anys en les diverses germandats de la Setmana Santa de Tarragona. | Àngel Ullate

 

Divendres Sant és un dia gran a la ciutat de Tarragona. Aquest vespre tindrà lloc la Processó del Sant Enterrament, el gran esdeveniment de la llarga Setmana Santa de la ciutat, que compta amb un sobrat historial de tradició a Tarragona, amb unes 3.000 persones participants i amb milers més que omplen la Part Alta de la ciutat per no perdre-se'n ni un detall.

 

Documentada des de 1550, la Setmana Santa tarragonina ha tingut moments de tot però han estat desenes les generacions que han anat seguint la tradició. El descens de popularitat de la religió entre els joves d'avui, però, podria fer pensar que el relleu es fa més complicat amb l'entrada al segle XXI.

 

Existeix aquesta problemàtica? Com es relacionen les noves generacions d'avui amb la Setmana Santa de Tarragona? Què es pot fer per tal de garantir la continuïtat d'aquesta tradició tarragonina que s'encamina cap al mig mil·lenni d'història? En plena jornada de Divendres Sant, a TarragonaDigital.com hem parlat amb tres joves amb les idees força clares sobre aquestes qüestions.

 

«El jovent s'implica en posicions més actives, però cal que les noves fornades arribin també a d'altres rols»

Si fem un cop d'ull a les diverses processons que aquests dies tenen lloc a Tarragona, no sembla que les confraries de la Setmana Santa de la ciutat tinguin un problema d'envelliment: es fàcil trobar canalla i jovent entre els seus membres. «Sí, la gent jove s'implica, sobretot en posicions actives, com ara a les bandes o com a arrengleradors», apunta Ramon Vilaltella, component del Gremi dels Pagesos.

 

Hi coincideix Yasmina Armesto, de la Germandat del Sant Ecce-Homo. «Els joves busquem posicions amb un rol actiu concret i, en canvi, costa més que hi hagi relleu generacional a files», explica. Armesto es refereix a les persones que, rere el pas, duen la vesta i les atxes, i apunta, com Vilaltella, que «entre el jovent tenen més èxit les bandes, els arrengleradors o, fins i tot, fer de portants, les tasques més visibles».

 

Per què passa això? Probablement per diverses causes. Jordi Vidaller, cap de la banda de Timbalers de la Presa de Jesús, explica que els tambors són sovint la porta d'entrada dels més menuts a la Setmana Santa i les diverses confraries. «Moltes bandes tenen escoles per a canalla; d'altres, com nosaltres, no en tenim però agafem nens ja a partir dels nou anys», comenta. Això genera mitjanes d'edat joves a les bandes, que alhora fan mes atractives aquestes posicions per a persones que s'hi apunten.

 

Generar noves dinàmiques a les fileres, una possible solució

Yasmina Armesto introdueix una reflexió interessant: les posicions actives —bandes, portants—, generen dinàmiques d'assajos, de trobades, fins i tot de sortides fora de Tarragona, que ajuden a 'fer grup', un factor clau per al jovent que s'implica en qualsevol entitat. «Són rols dinàmics dins de les confraries que es converteixen en atractius per a la gent jove, molt més que no pas fer de confrares en filera», explica Armesto.

 

Vidaller hi coincideix quan apunta que «tenim un ambient jove i per mantenir-lo és clau fer sortides fora de Tarragona, més enllà de les activitats de la Setmana Santa que puguem fer a la ciutat». Ramon Vilaltella assenyala, però, que el fet que s'introdueixin a la Setmana Santa amb rols actius ha de permetre que «amb els anys, es vagin introduint a la vivència de la Setmana Santa, amb més o menys component religiós», de manera que les noves generacions es vagin expandint a altres rols.

 

La presència de jovent és produeix més en tasques actives que no pas en altres posicions dels diversos passos. | Àngel Ullate

 

En aquest sentit, doncs, una bons solució podria ser dotar les fileres, les posicions menys actives —i, per tant, menys atractives per al jovent— de nous al·licients. Ho apunta Yasmina Armesto, que «cal donar accions i protagonisme concret als confrares de fileres». En el seu cas, a la Germandat del Sant Ecce Homo «han funcionat molt bé activitats que muntem durant l'any, com ara recollides solidàries d'aliments o de roba».

 

Aquesta sèrie d'activitats generarien, segons Armesto, «noves dinàmiques al voltant d'aquestes posicions, que anirien més enllà de les professons, i això les podria fer més atractives».

 

El pes de la religió en les raons dels joves per vincular-se a la Setmana Santa

La religiositat és un factor que, en les darrers dècades, ha anat perdent pes a la nostra societat i, per tant, pot ser un obstacle per als joves a l'hora de decidir entrar a alguna de les confraries de Setmana Santa. Aquesta tesi, que sembla lògica sobre el paper, es trasllada a la realitat a la ciutat de Tarragona? «Passa com a les Festes Majors: és evident que l'origen és religiós, però cada cop més els joves ens hi apuntem per la tradició, per la festa, que no pas pel component de creença, que cadascú el té o no el té», argumenta Ramon Vilaltella.

 

Armesto creu que «el gruix més important de joves que s'apunten ho fan per tradició familiar o perquè hi tenen els amics», mentre que Jordi Vidaller apunta que «en un 80% dels casos, les altes són per estima a la cultura i a la tradició, molt més que no pas a la religió». «Jo mateix no soc creient, però em ve de família perquè tant el meu pare com el meu tiet han estat portants», comenta.

 

En aquest sentit, doncs, una de les estratègies per mantenir l'entrada de gent jove podria ser visibilitzar més el vessant cultural que no pas el religiós? «És evident que a la gent jove no l'atraurem oferint-los misses o via crucis», raona Ramon Vilaltella. Yasmina Armesto, en canvi, apunta que «no podem deslligar el component religiós de la tradició de la Setmana Santa» i diu que «és una manera més de ser tarragonins».

 

«Hem de perdre aquesta por, aquests perjudicis, i transformar-los en orgull cultural», reivindica Armesto, que creu que «si tothom explica amb orgull que és d'una de les quatre colles castelleres, que surt amb el seguici per Santa Tecla o que és d'una de les comparses de Carnaval, els de la Setmana Santa hem de fer el mateix».

 

Diverses bandes de la Setmana Santa de Tarragona tenen 'escoles' que permeten que la canalla ja es vinculi de ben menuda a aquesta tradició. | Àngel Ullate

 

El jovent: de participar a la Setmana Santa a agafar responsabilitats

El pas lògic dels pròxims anys ha de passar perquè les generacions més joves s'incorporin gradualment a les responsabilitats directives de les confraries i de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. «Hi ha planter jove, però encara en falta als càrrecs directius», manifesta Ramon Vilaltella, que rebla dient que «d'una vegada per totes, els joves de la Setmana Santa de Tarragona ens hem de creure que tenim moltes coses a dir».

 

Hi coincideix Yasmina Armesto, que creu que «som els joves els que hem de tenir clares aquestes idees de modernització i actualització dels 'modus operandi' de la Setmana Santa al segle XXI», i que mica en mica doncs, s'han d'anar situant «al capdavant de les germandats».

 

Un procés natural, el del relleu generacional, que a la Setmana Santa de Tarragona arriba en un bon moment i amb una fornada jove amb idees perquè aquesta tradició de tant de pes a la ciutat mantingui els seus valors tradicionals, però alhora sigui capaç de mantenir la frescor que la fa atractiva per a les noves generacions de tarragonins.

 

També et pot interessar

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris