Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

A Amposta, l'art planta cara als estigmes de les malalties mentals des del carrer

El Centre d'Art Lo Pati i l'Institut Pere Mata col·laboren per trencar prejudicis en el projecte #mosmirem, amb l'exposició de més de 200 retrats als seus murs
Pla general de la façana del Centre d'Art Lo Pati d'Amposta amb els retrats de #mosmirem | ACN

 

 

Usuaris i treballadors del centre de salut mental de l'Institut Pere Mata d'Amposta; artistes i aficionats del món de l'art, vinculats al Centre d'Art de les Terres de l'Ebre - Lo Pati. Més de 200 fotografies de tots ells en gran format en blanc i negre es barregen estampades des de fa uns dies als murs i façanes d'aquests dos equipaments veïns.

 

El projecte col·laboratiu #mosmirem vol, d'aquesta manera, que la ciutadania reflexioni sobre els espais com a generadors d'estigmes i, en aquest cas concret, contra els prejudicis que pateixen els usuaris dels centres de salut mental. La idea s'enquadra dins del Projecte Inside Out, una proposta d'art participatiu a gran escala que compta la participació de 260.000 persones de 129 països per trencar tòpics i apropar les persones.

 

 

 

«Fa gràcia veure com la gent es mira i comenta»

Quan Jesús Ferré, assidu al Pati i veí de la zona, treu cada dia a passejar el seu gos, observa com nombroses persones i conductors s'aturen davant les parets de la Fundació Pere Mata i Lo Pati per observar les fotografies. «Fa molta gràcia veure la gent com es mira i comenta», apunta. Però més enllà de «l'energia» que desprenen les mirades del fotògraf Quim Giró, la qüestió fonamental és una altra. «És molt curiós: l'hospital està més tancat i no veus tant a la gent. Però veure'ns barrejats... i, clar, no ens coneixem. Fins i tot, un dia vam estar amb les dones de la neteja del Pere Mata perquè m'expliquessin qui són, perquè a simple vista no ho sabem veure», relata. «Tots som iguals, estem tots junts i ocupant el mateix espai», conclou.

 

Comissariat conjuntament per l'artista ampostí Alfred Porres i la mateixa directora de Lo Pati, Aida Boix, el projecte persegueix, precisament, aquest objectiu. «L'eix central és la idea de mirar-nos i és el contrari de prejutjar: saber de l'altre sense conèixer-lo i mirar és convidar a intentar conèixer l'altre més que saber d'ell sense haver entrat en contacte. Mirar-nos és convidar-nos a trobar-nos entrar en contacte i a relacionar-nos més enllà dels prejudicis», relata Porres. Les cares a l'espai públic volen projectar sobre els observadors la reflexió que els llocs són espais de subjectivitat que estigmatitzen les persones que els habiten.

 

Primer pla de Guillem Blasco, usuari de l'Institut Pere Mata, amb el seu retrat del projecte #mosmirem al costat | ACN

 

«Diferents, però iguals»

La proximitat dels dos equipaments, separats només per un petit carrer entre tots dos, ha permès desplegar la idea. Així, el fet de trobar-se a una banda o l'altra del carrer suposa que la societat assigni a les persones una etiqueta o una altra. «L'objectiu és que la gent s'ho qüestioni i es plantegi si hi ha una discriminació vers els malalts del Pere Mata», subratlla Boix.

 

En aquest context, destaca el potencial inclusiu del projecte, amb la idea subjacent de «demostrar que aquí no hi ha malalts o treballadors de la Fundació, o artistes i visitants del Centre d'Art». Un plantejament que ha permès incloure un mosaic de retrats personals que plasmen orígens, gèneres, procedències i creences molt diferents. «Al final, l'important és que quan mirem les fotos descontextualitzades és que tots som persones: tots som diferents, però finalment iguals», insisteix.

 

Reflexionar per trencar l'estigma

Guillem Blasco és molt conscient d'aquests estigmes i prejudicis com a usuari del centre de salut mental de l'Institut Pere Mata. Alguns coneguts han reconegut la seva cara i li han preguntat quin era l'objectiu de l'exposició. «Això és una prova perquè —molta gent— vegi que s'ha equivocat, que t'han mirat malament. Que abans de mirar els altres pensin bé el que podria ser una cosa o una altra. Que coneguin. Tots som iguals», certifica. «Tu pots patir una depressió o patir una malaltia o discapacitat mental, però si t'ajuden, t'estabilitzen i portes una vida normal», conclou.

 

«No sé si s'acabarà aconseguint l'objectiu final que és trencar l'estigma. Però, d'entrada, convida a la reflexió. És una obra que quan passem pel carrer crida l'atenció i ens plantegem 'què veig a les fotos?'. Veig persones», valora Georgina Casanova, supervisora d'infermeria a la Unitat Polivalent de l'Institut Pere Mata. Assegura que, com molts companys i companyes que treballen al centre, va assumir el repte «amb molta il·lusió» davant les greus conseqüències que l'estigma té per a les persones amb malalties mentals.

 

Pla general d'un grup de joves observant els retrats del projecte #mosmirem als murs de Lo Pati i l'Institut Pere Mata | ACN

 

Col·laboració futura

Tot i que no és el primer cop que Lo Pati —establert des de finals de 2011— i l'Institut Pere Mata —en marxa des de 2006— col·laboren, sí que es tracta del primer gran projecte amb visibilitat pública i ciutadana. Una col·laboració que els seus promotors i els responsables de tots dos centres confien a explorar en el futur. De moment, les imatges es mantindran penjades als murs i façanes fins al mes de juliol. Són, concretament, 206 dels 211 retrats disparats, en blanc i negre i impreses un format d'1,20 metres d'alçada per 1 d'amplada. Les imatges s'acabaran documentant, arxivant i publicant a la web del projecte.

 

De fet, #mosmirem s'inscriu dins del projecte d'art participatiu a escala global Inside Out. La idea, impulsada per l'artista parisenc JR —pseudònim de Jean René—, que ha aconseguit fer participar 260.000 persones de 129 països diferents, és exposar retrats de gran format de milers de ciutadans anònims en espais públics amb voluntat de crear consciència, trencar tòpics i apropar les persones.

 

 

Et pot interessar: 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris