Fernando Chavarria, fent entrega d'un exemplar del llibre 'Rellotges de sol a la Terra Alta', a l'IES Terra Alta

Una recerca escolar es converteix en un catàleg de rellotges de sol de la Terra Alta

Fernando Chavarria, professor de l'IES Terra Alta, també recull al llibre la paremiologia autòctona sobre el temps

L'estupefacció i la sorpresa que va causar als alumnes de Fernando Chavarria la seva afició pels rellotges de sol, es va convertir en una recerca compartida per trobar-ne per tots els pobles de la Terra Alta. Dos anys després, el professor i físic ha autoeditat un llibre on inventaria la troballa, recupera la paremiologia autòctona sobre el temps (refranys i frases fetes) i resol les tres correccions possibles per aprendre a llegir-hi l'hora perquè encaixi amb la dels nostres rellotges de polsera. La feina dels estudiants de l'IES Terra Alta i de Chavarria ha permès localitzar més d'una trentena de rellotges de sol a la comarca. La majoria datarien del segle XX però alguns, amb inscripcions que ho revelen, són del segle XVII i XVIII.

Quan Fernando Chavarria, físic astrònom i professor de física i química a l'IES Terra Alta, va explicar als seus alumnes que era aficionat als rellotges de sol i membre de la Societat Catalana de Gnomònica —fundació creada el 1988 per donar a conèixer el patrimoni de rellotges de sol dels Països Catalans—, els seus alumnes de 4t d'ESO es van quedar estupefactes i intrigats. A partir de llavors, «el tema sortia amb recurrència» a les classes de Chavarria, i temps després els alumnes li van començar a portar referències de rellotges de sol que trobaven als seus pobles.

Tota aquesta curiositat que els va transmetre s'ha acabat convertint en un llibre-catàleg sobre els rellotges de sol que han pogut localitzar a la Terra Alta. El professor els va animar a fer un treball de recerca de final de cicle i la recerca es va allargar durant l'estiu, quan ja havien acabat l'ESO. Però els joves es van anar despenjant del projecte per l'exigència dels estudis postobligatoris i Chavarria ha culminat la feina amb un llibre, que també recull refranys i frases fetes sobre el temps. «Per exemple, per Santa Llúcia, un pas de pussa; per Nadal un pas de pardal; o ser més curt que el dia de Sant Tomàs». N'hi ha també de ben autòctones, com «bordons a la terra, el dia anterra», i és que els bordons és com es coneixen a l'Ebre les Plèiades, la constel·lació de les '7 cabretes'.

Símbol de prestigi social i decoratiu, els rellotges de sol més difícils de trobar han estat els que amaguen les masies —cal estirar el fil a través de la memòria oral— i també s'ha comprovat que molts han desaparegut per falta de manteniment. «Si no han estat repintats es perden, o es deterioren», ha assenyalat Chavarria. Alguns només conserven la vara i altres s'han inventariat a través de fotografies antigues. És el cas d'un rellotge de sol de Can Baró a Gandesa, que es veu en una fotografia de Google, o el de l'Ajuntament d'Arnes, que s'ha pogut constatar que existia per una fotografia del segle XIX. L'únic municipi de la Terra Alta on no se n'ha pogut inventariar cap encara és al Pinell de Brai.

Chavarria també ensenya al seu llibre a saber llegir-los perquè encaixi l'hora amb la del nostre rellotge de polsera. Als pobles n'hi havia a les esglésies o als ajuntaments amb funció informativa, però els rellotges de sol donaven una hora orientativa. «No tenien els requeriments de temps que tenim ara. Vivim mirant els segons i llavors era molt diferent. No necessitaven tanta precisió. Era una altra manera de viure, un altre ritme», ha recordat Chavarria.

Com existeixen altres catàlegs i reculls dels rellotges de sol de Catalunya  o de la demarcació de Tarragona, el físic no s'ha centrat al llibre en els aspectes tècnics sinó que «s'apropa a la gent de la Terra Alta, predominantment rural i de gent senzilla». Chavarria hi descriu d'on prové l'actual mesura del temps i analitza els tipus de rellotges, més d'una trentena, que han localitzat a la comarca. S'inventarien amb recull fotogràfic. «Els pagesos normalment saben l'hora que és per la posició del sol respecte a les muntanyes. Molts pobles parlen de la roca o la muntanya de migdia perquè sabien que hi passava el sol al migdia», ha exemplificat.

El llibre l'ha autoeditat l'autor i s'encarrega de vendre'l i distribuir-lo, i també té altres projectes per treballar, com crear una aplicació per localitzar-los o una ruta turística.