Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

PORTADES

Les portades dels diaris en paper del Camp de Tarragona

MÉTEO

Baixen les temperatures amb vent en alguns punts i sol arreu dimarts

La cuina del Monestir d'Escaladei

Es publica un llibre que estudia com era l'alimentació del monestir cartoixà del Priorat, amb la reproducció del receptari original d'Escaladei.
Fragment de la portada de la novetat editorial de Farell. | Cedida

Interessant novetat editorial de l'Editorial Farell. El llibre, titulat Cuina dels Monestirs. Les cartoixes d'Escaladei i de Montalegre, és un repàs històric de l'alimentació de l'orde cartoixà a Catalunya durant l'edat moderna, orde del qual el monestir del Montsant en va ser el principal irradiador a la península ibèrica. El llibre és una part de la tesi doctoral de l'investigador Jordi Bages-Querol, Doctor en Història de l'Alimentació, reusenc d'adopció i col·laborador habitual de TarragonaDigital. A banda de tornar a publicar el receptari d'Escaladei, descobert i transcrit per Josep Iglésies a meitats del segle XX, Bages aporta el receptari de la cartoixa de Montalegre al Maresme, recopilació posterior i deutora del recull prioratí.

Un orde singular

Jordi Bages ressegueix, en una amena introducció a l'estudi de l'alimentació monacal i els receptaris, la implantació de l'orde cartoixà a Catalunya i a Espanya. Originari de França —cartoixa és una adaptació de Chartreuse—, es distingia d'altres comunitats de frares esteses com la benedictina de Montserrat o la cistercenca de Poblet per una absència de regla, pel proselitisme de l'exemple personal i l'eremitisme. Santa Maria d'Escaladei és la primera comunitat cartoixana de la península ibèrica i s'instal·la el 1194, un data bastant tardana en el context europeu. Els delegats enviats a la Corona d'Aragó des de França per expandir l'orde buscaven un lloc aïllat i amb aigua. El rei Alfons I va cedir uns terrenys a la falda del Montsant i s'hi van establir. És coneguda la llegenda del lloc, que conta com un pastor hi va veure una escala que ascendia cap al cel i per on hi pujaven i baixaven àngels, però és ben bé això, una llegenda.

La cuina, una manera d'entendre la vida quotidiana al Monestir

En el moment de màxima esplendor d'Escaladei, a principis del segle XVIII, el monestir comptava amb més de trenta frares i una important producció agrícola que reportava més de 15.000 lliures anuals a la cartoixa. El blat, l'ametlla, els llegums, l'oli o el vi eren alhora els productes dels monjos i la base de la seva alimentació. A partir d'aquí, l'autor reconstrueix els àpats, els dejunis i abstinències i la manera de menjar al Monestir. Era una cuina d'aprofitament i molt fonamentada en el producte de proximitat. Com que els cartoixans no podien menjar carn, però, el peix era un factor clau en l'aportació de proteïnes a la dieta dels monjos.

Interior d'una cel·la del Monestir cartoixà d'Escaladei, reconstruïda. | Cedida

S'explica en el llibre com Martí l'Humà va donar prerrogatives sobre tot el peix de la Llotja de Tarragona a Escaladei, segons l'historiador de Reus Ezequiel Gort, principal estudiós de la cartoixa, un privilegi que va perdurar al llarg dels segles i que causava episodis de picaresca entre els pescadors del Serrallo, que modulaven els preus en funció del comprador. És algun dels detalls històrics que donen vida i color al rigorós estudi de Jordi Bages.

El receptari

L'estudi també reprodueix en adaptació al català modern les receptes del Llibre de Cuina d'Escaladei, que tenen un interès més antropològic que culinari —encara que alguna es pot elaborar perfectament els nostres dies. Les escudelles a base de llet d'ametlles amb arròs o algun altre cereal, dites cuines blanques— són la base dels àpats monacals, que es complementen amb platillos on destacava la presència de peixos i verdures en salsa, amb molta presència de la fruita seca, del safrà, la mel i la mostassa, en ser una cuina amb poca presència encara d'ingredients vinguts d'Amèrica.

Hort interior d'una cel·la de la cartoixa de Montalegre. | Cedida

La recepta més curiosa són els fideus amb caldo de tortuga, una espècie de fideuada primigènia que fa que l'autor especuli en la presència real de la carn d'aquest amfibi en les cuines cartoixanes. Se sap que els monestirs de l'orde tenien basses per a tortugues i que els monjos agraïen molt quan els pescadors els en regalaven exemplars. A més, el fet que no tinguessin gaire clar si la tortuga era carn o peix i que per tant es pogués ingerir en èpoques quaresmals reforça la idea de l'especial predilecció per aquesta menja que ara considerem exòtica. En qualsevol cas, una excel·lent oportunitat per aprendre sobre els gustos del passat i la seva evolució.

 

Comentaris