El Circ Llunar de Reus arriba enguany a la seva 4a edició, un cicle que busca consolidar una programació estable de circ al llarg de l'any, més enllà del reconegut i premiat Trapezi, que omple la ciutat de públic cada mes de maig. L'espectacle està a punt de començar aquest 2024, amb la proposta "Ësmou", de Ton Muntané, que dona el tret de sortida aquest diumenge 25 de febrer.
L'escola Sant Bernat Calbó acull a partir de les 12 hores l'estrena del nou espectacle de Muntané, qui tot i haver actuat en altres ocasions a Reus -com el COS o el Trapezi- s'estrena també en el Circ Llunar amb la seva primera participació. "La proposta barreja circ, clown, mim i titelles de gran format, semblant a la ventrilòquia", explica.
Únicament protagonitzat per Ton Muntané, "Ësmou" inclou teatre físic, d'objectes i música en directe. Parteix d'una caravana al mig de l'escenari amb què tot és possible. El públic no hi participarà activament, però haurà d'estar ben atent a una història plena de sorpreses: "comença amb pallasso sol, avorrit i cansat, que descobreix la rulot i es troba una família d’un antic cabaret, amb qui s'ajunta per fer l’espectacle i s'acaba integrant", descriu el seu creador.
De fet, Muntané afegeix que "espera que l'espectacle enganxi els espectadors i els transformi en certa manera". Mr. Loyal, Madame Cui, en Rig i en Sof seran els personatges-titella, que havien quedat abandonats, i amb l'arribada del pallasso exposaran temes com "la soledat i el fracàs, aspectes molt vinculats al clown; el treball en equip i l'ànim de no rendir-se".
El Circ Llunar: 4a edició i 10 propostes
La primera presa de contacte amb el Circ Llunar 2024 llençarà un missatge al públic, previsiblement infantil i familiar, en favor de les segones oportunitats i el fet de tornar-ho a intentar després de fracassar. "És quan més avall estem que passen coses més interessants", reivindica Ton Muntané.
A aquest espectacle el seguiran altres propostes de circ al llarg de l'any, que tindran lloc majoritàriament els diumenges i un cop al mes:
- 31 de març – Cabvaret femení - Gisela, Ariadna i Elna - A les 12 hores, a l’Escola Rosa Sensat
- 28 d’abril – Cia Per Se – Trashedy - A les 12 hores, a l’Escola Pi del Burgar
- 26 de maig – Penélope y Aquiles – Tentempié - A les 18 hores, a l’Escola Font del Lleó
- 16 de juny – Darío – Rubenstein - A les 19 hores, a l’Escola Pompeu Fabra
- 19 de juliol – De Tal Palo – Fisgoneo - A les 19 hores, al Mercat del Carrilet
- 22 de setembre – Total Circ – Hotel Bucarest - A les 19 hores, a l’Escola Alberich i Casas
- 20 d’octubre – Cia ARTropodo – Tal vez - A les 12 hores, a l’Escola Rubió i Ors
- 24 de novembre - Les Coses Nostres – The show - A les 12 hores, a l’Escola La Vitxeta
- 21 de desembre – Alas Circo – Aha Circo - A les 20 hores, al Teatre Bartrina
Segons detalla el programador del cicle, Marc Micheo, aquest "es regeix pels cicles de la lluna i intenta aproximar-se als dies de lluna plena". Tots els esdeveniments són gratuïts, sense reserva prèvia i oberts a tota la ciutadania, i comptaran amb professionals d'arreu del món que estan molt arrelats a la zona.
Darío Proximity durà un espectacle de màgia a l'escola Pompeu Fabra el mes de juny Foto: Ajuntament de Reus
La programació és variada i inclou espectacles inèdits; a banda d'Ësmou, es vestirà d'estrena la Companyia ARTropodo i també hi haurà una coproducció pròpia amb dones del territori. A més, amb la voluntat de fer cultura 365 i "fugir dels moments puntuals del calendari", el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, destaca que "enguany el cicle no s'atura al juliol i s'obre a altres espais com els Mercats" i clourà de nou al Teatre Bartrina perquè "és important que els espais escènics programin circ a la ciutat".
Acostar-se a les escoles
Recasens assenyala, alhora, que el Circ Llunar és un exemple del "binomi entre cultura i educació", no només com a iniciativa inclosa en el Passaport Cultural, també per l'esforç conjunt amb els centres educatius de dur els espectacles als patis de les escoles per segon any consecutiu.
Enguany, les escoles Sant Bernat Calbó, Rosa Sensat, Pi del Burgar, Font del Lleó, Pompeu Fabra, Alberich i Casas, Rubió i Ors i la Vitxeta obren les portes a espectacles de màgia, malabars, contorsionisme i acrobàcies. I, a més, comptaran -un mes abans del 'seu' espectacle- amb la biblioteca mòbil, una 'paradeta' itinerant amb llibres per aprofundir en el món del circ i incentivar l'interès per les arts escèniques.
A més, les escoles municipals, com a espais públics, permetran adreçar-se a tota la ciutadania i implicar les comunitats educatives, les associacions veïnals i altres agents dels barris reusencs. Marc Micheo celebra que "moltes altres escoles vulguin acollir espectacles" i desitja que hi hagi més edicions, mentre que el regidor apunta que "la voluntat és anar arribant als 29 centres públics, però no de manera exponencial -per les dificultats que representaria un major volum d'espectacles-, i per això alguns repeteixen i altres s'alternen".
El centre d'educació especial Font del Lleó s'incorpora enguany al cicle del Circ Llunar Foto: Ajuntament de Reus
El circ, una disciplina educativa
En aquesta línia, el responsable de l'espectacle "Ësmou" agraeix el vincle amb els centres per acostar el circ a tots els públics i que sigui el més divers possible, però evidencia que no és el mateix actuar en el circuit d'escoles o biblioteques que els beneficis que suposaria que el circ s'integrés en el currículum educatiu.
Primerament, perquè aquestes tenen poc pressupost i la manca de recursos es tradueix en "menys professionalitat, espectacles més petits o menys públic", descriu Ton Muntané. Encara que celebra que aquest no sigui el cas del Circ Llunar, "que té una programació molt treballada i feta expressament per dur-la a les escoles", i reivindica que, sigui com sigui, "els nens i nenes aprenguin i coneguin les disciplines escèniques per ser crítics amb allò que veuen".
L'artista considera, però, que caldria introduir el circ com una assignatura més. "De la mateixa manera que hi ha gimnàstica, música, arts visuals i plàstiques... seria molt sa i positiu per la canalla, ja que és una eina educativa molt potent, beneficiosa i poc aprofitada", valora.
Lamenta que l'ensenyament obligui l'alumnat a estar asseguts vuit hores al dia i que no es treballi equitativament "el coneixement intel·lectual i el físic, que no es treballi el moviment". Així mateix, recalca que les tècniques de circ fomenten "la companyonia, el treball en equip, la rigorositat amb la feina, la concentració" i que "no és competitiu, les petites evolucions de cadascú són més importants que ser millor que els altres".