El documental “La memoria de las mariposas”, de Tatiana Fuentes Sadowski, s’ha endut el Premi Ciutat de Reus al millor film del 20è Festival Internacional de Cinema Memorimage, que aquest passat divendres ha abaixat el teló al Teatre Bartrina després d’una edició que ha reunit 1.500 espectadors.
L’obra guanyadora, que ja havia estat reconeguda al Festival de Berlín i al DocsBarcelona, combina arxius de principis del segle XX amb la història personal de la directora per reconstruir un episodi oblidat del colonialisme al Perú. El jurat ha destacat la seva “gran creativitat” i l’ha definit com “un exercici de memòria exemplar” i una mostra de “compromís cultural”.
El Premi MemoriReus, dedicat al cinema del territori, i el Premi Cinema·Rescat han estat per “Naufragis, bussos i homes «rana»”, de Josep Maria Castellví, estrenada al mateix festival, sobre els bussejadors que desmantellaven vaixells enfonsats al litoral de l’Ebre durant la postguerra. El jurat n’ha destacat “l’exhaustiu treball de recerca i documentació històrica, la riquesa i la diversitat dels arxius consultats”.
El Premi del Públic se l'ha endut “Constel·lació Portabella”, de Claudio Zulian, mentre que el Premi MemoriJove ha estat per “La diva, mi abuela y yo”, d’Inés G. Aparicio, un curt d’animació sobre la memòria familiar. En l’apartat educatiu MemoPlay, l’Escola Puigcerver ha guanyat amb “Melodies del passat” i el Col·legi Sant Josep ha rebut el segon premi per “Oniria”.
La periodista i cineasta Joana Zapata, Premi d’Honor 2025
El Premi d’Honor 2025 ha estat per la periodista i cineasta Joana Zapata, de S.Morris Produccions, per la seva trajectòria en la difusió del patrimoni audiovisual i la memòria històrica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El jurat ha volgut homenatjar “la seva feina com un exemple de compromís cultural i professionalitat en l’àmbit de la producció documental i ús de l’arxiu”.
El nou director artístic del festival, Agustí Argelich, ha celebrat que el Memorimage arribi als 20 anys com un referent europeu del cinema amb imatges d’arxiu. Durant la cloenda, Argelich ha reivindicat el poder del cinema documental i amb imatges d’arxiu i ha evocat les paraules del cineasta xilè Patricio Guzmán en defensar que “un país sense cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies”.
