El Correllengua Agermanat arriba aquest dimecres 22 d'abril a la ciutat de Tarragona, on les dues flames que han sortit de Lleida i Barcelona aquest matí confluiran en un acte festiu que tindrà lloc, a partir de les 20 hores, a la plaça Verdaguer de la capital tarragonina. Hi haurà música, cultura popular, activitats, participació ciutadana i una forta reivindicació en defensa del català.
Una de les entitats que donen suport i organitzen el Correllengua Agermanat és Òmnium Cultural i des de TarragonaDigital hem parlat amb Zacarias Henar, president de l'entitat al Tarragonès, que ens ha explicat que suposa aquest acte reivindicatiu en defensa de la llengua i quina és la salut actual del català al Camp de Tarragona.
"El Correllengua està contribuint a demostrar la sensibilitat de la ciutadania vers el català"
Com sorgeix la idea d'aquest Correllengua?
L'origen es remunta a l'any 1995 a Mallorca, un col·lectiu de joves va iniciar aquesta experiència que després es va anar reproduint. És una metàfora de la flama olímpica, en aquest cas la flama de la llengua, que va de mà a mà, recorrent tots els països catalans i compartint el compromís de mantenir aquesta flama i, per tant, la llengua viva. Aquest 2026 el plantejament que es fa és travessar tots els Països Catalans, començant a la Catalunya Nord en dues vies que avui conflueixen a Tarragona. I ho hem fet amb la voluntat que el Correllengua no estigui capitalitzat per cap entitat concreta, sinó que és una iniciativa oberta a tothom que s'hi vulgui sumar.
Què suposa la celebració d'aquest Correllengua Agermanat?
Suposa explicitar el compromís de la ciutadania amb la llengua, que és el nervi de la nació. Entre el 19 d'abril i el 5 de juny es fa un recorregut de 1.500 quilòmetres que passa per tots els Països Catalans, mostrant el compromís amb la llengua catalana. I ho fem a través d'una festa, que a Tarragona és a la plaça Verdaguer, en un acte per a tots els públics, jovent, gent gran, canalla i famílies.
Considera que pot ser un punt d'inflexió en les reivindicacions del català?
Pensem que pot ser un punt d'inflexió i està contribuint a demostrar la sensibilitat de la ciutadania vers el català. A Tarragona, a tall d'exemple, una quarantena d'entitats dona suport al Correllengua Agermanat. Entitats esportives, culturals, colles castelleres, la URV o l'Ajuntament de Tarragona. Hi ha hagut una resposta molt potent, un fet que per nosaltres demostra que realment la ciutadania és sensible i respon davant d'aquest plantejament.
"Al Camp de Tarragona hi ha una clara disminució dels parlants habituals del català"
Tarragona és epicentre del Correllengua aquest dimecres 22 d'abril, la prèvia de Sant Jordi, amb la confluència de les dues flames. Com serà l'acte?
És molt important, que les dues flames, la que ve per la costa i la que ve pel camí interior, conflueixin a Tarragona. I per això volem celebrar-ho com es mereix, amb una gran festa oberta a tothom per donar la benvinguda als corredors, ciclistes i caminants. Les dues flames arribaran amb una diferència d'uns deu minuts a la plaça Verdaguer i podrem veure un seguit d'actuacions esportives i musicals, lectura de poemes i la lectura del manifest, que anirà a càrrec del Joan Reig.
Quina és la salut del català a les comarques de Tarragona?
En termes generals, la situació és similar a la de la resta del país. Les estadístiques diuen que el 38% de la ciutadania del Camp de Tarragona té el català com a llengua habitual, quan a començaments d'aquest segle estàvem al voltant del 50%. Clarament hi ha una disminució de parlants habituals. Aquest descens s'explica, en bona part, per l'increment de la població nouvinguda, perquè hem passat de la Catalunya dels sis milions a la dels vuit milions. I això, amb dues llengües convivint, una de les quals, amb elements de minorització, suposa un problema molt seriós.
Es pot revertir aquesta situació?
Tenim una situació administrativa en què la Generalitat no té competències absolutes en tots els àmbits i molts ciutadans perceben que la llengua catalana no és absolutament necessària. Però tot això té solució, però cal la implicació de les administracions i de la societat civil. Nosaltres proposem que es creïn cada any 80.000 places per poder atendre totes les demandes d'aprenentatge del català, perquè hi ha molta gent que en vol aprendre. D'altra banda, cal crear consciència en les entitats municipalistes, ajuntaments i consells comarcals, de la necessitat de treballar en aquesta direcció, així com apostar per la mobilització ciutadana, amb el Correllengua com a exemple. Problemes n'hi ha, sí, però solucions també.
Aquí hi juguen un paper important els joves.
Sí, així és. En els mesos que estem treballant en la preparació del Correllengua, hem vist molt jovent que se'ns ha acostat i és molt important que tinguin aquesta sensibilitat per la llengua catalana. Per tant, el Correllengua juga una funció important en un moment històric en què, justament, cal aquesta sensibilització.
