«A Calafell vam arribar a ser a la ‘Champions League’ de la pesca, però ara patim per no baixar». Aquest símil futbolístic el fa Joan Rafel Núñez Margalef, un dels últims pescadors en actiu que quedaven al moll de Segur de Calafell. La seva recent jubilació acosta encara més la desaparició d’aquest sector en un municipi que ha estat tradicionalment mariner.
Fins fa pocs dies, Núñez pescava en una de les dues barques que quedaven en actiu a Calafell. Ara, només en queda una, «d’un noi jove que va venir fa dos anys i va comprar una de les barques», explica. Aquest jove pescador és, doncs, l’últim que queda al moll de Calafell, tot i que, si parlem dels que s’han dedicat sempre a aquesta activitat, és Núñez l’últim d’una estirp.
Quan les barques omplien la sorra de la platja
Provinent d’una família de pescadors —per part de mare—, el Joan Rafel s’ha dedicat a aquesta professió els últims 30 anys. «És una cosa molt vocacional, però actualment amb la pesca sola no es pot mantenir una família», explica a TarragonaDigital des de la seva barca Isvert, amarrada al port de Segur.
Molt diferent era la situació que recorda de quan era petit i les barques de pesca omplien la platja. «Amb els amics sempre jugàvem a ser pescadors amb les embarcacions que hi havia a la sorra», rememora. Aquells anys —principis dels seixanta— ja no eren els de màxima esplendor de l’activitat a Calafell, però el sector seguia ben viu.
«Les dècades dels anys quaranta i cinquanta van ser les millors, amb fins a setze barques de llum al municipi amb vint homes cadascuna. També hi havia una desena de barques d’arrossegament i 25 barques petites», afirma. Aquells anys, a Calafell era on «es condensava l’activitat pesquera de Catalunya», els capdavanters del sector.
L’auge del turisme i la manca de port
Això va anar canviant amb l’arribada del turisme de masses, als anys seixanta. «Quan es va veure els beneficis que donava, molts van deixar la pesca per muntar el seu propi negoci», relata el ja expescador. A més, el municipi no va saber veure que «aquell era el moment d’haver impulsat un port pesquer».
Sense port, i amb la platja cada cop més orientada als turistes, molts pescadors calafellencs van marxar primer cap a Coma-ruga i, després, a Vilanova. «Va ser un error, perquè un port hauria donat molta vida, a més de diversificar l’activitat, les conseqüències d’allò van ser molt dolentes», lamenta. En aquells anys, les barques ja només varaven ocasionalment a la sorra per vendre peix als turistes.
De l’exèrcit a la barca
Tot i que de ben jove havia ajudat alguns pescadors, Joan Rafel Núñez es va decantar amb la majoria d’edat per ingressar a l’exèrcit. També li venia de família, ja que el seu pare havia estat militar. «Sempre he tingut el cor de pescador i el cervell de militar», resumeix.
Va estar gairebé deu anys a l’exèrcit i dos més a la policia de Calafell, fins que va tornar a sentir la crida del mar. Va ser a principis dels anys noranta, quan la situació de la pesca al municipi ja era molt diferent. Al nou port de Segur només quedaven cinc pescadors actius, però la vintena de barquetes de pescadors jubilats encara donaven un ambient molt mariner al moll.
Ell va començar embarcant-se a la barca d’arrossegament del seu padrí, que li va ensenyar l’ofici. El 1992 es compraria la seva primera barqueta, a la qual va posar el nom de 13 Vents. Durant aquests trenta anys, Núñez i els altres pescadors calafellencs han fet, bàsicament, un exercici de supervivència i amor a l’art.
Núñez afirma que la situació es va complicar de veritat amb l’entrada a la Unió Europea, quan els costos es van disparar. «El pitjor no és el turisme o la manca de pesca, perquè, de fet, el mar no està sobreexplotat. El pitjor són els costos i els controls, que fan que no puguem agafar prou quantitat de peix per fer front als pagaments», explica.
«Estan deixant morir el sector»
Per Núñez, les administracions «estan deixant morir el sector», posant com a exemple la controvertida decisió de la Direcció de Pesca sobre la Confraria. Fa dos anys, es va decidir que les barques havien de formar part de la confraria on estiguessin ancorades. Això afectava directament la de Calafell, ja que les seves barques més grans estaven al port de Vilanova, per qüestions d’espai.
De res van servir les queixes i els recursos presentats, i Calafell va perdre de cop les seves tres embarcacions de pesca més grans. Són pescadors calafellencs que encara treballen al sector, però que oficialment pertanyen a Vilanova. Una decisió que va deixar la Confraria de Calafell tocada de mort, tal com va admetre en aquest diari el seu patró major, Joan Soler.
El mateix alcalde del municipi, Ramon Ferré, ha criticat que la Generalitat no hagi tingut cap voluntat de salvar el sector a Calafell. «Ho estan portant al precipici, perquè pràcticament estan fent desaparèixer la pesca», lamenta el batlle. Tot i que ja fa temps que aquesta no és una activitat principal, Ferré sí que reconeix que la pesca «té un valor sentimental, històric i, inclús, turístic» a Calafell.
De fet, així és com veu el futur de la pesca a Catalunya Joan Rafel Núñez: «quedarà simplement com una atracció turística». Ho argumenta pel fet que ja només queden 3.000 pescadors a tot el país, una cosa que els dona «poca força». A Calafell, amb la seva jubilació, la pesca ja ha començat a ser, de fet, una cosa del passat.
