1 de 10
Medi ambient

Propietaris del delta de l'Ebre demanden l'Estat per «inacció» a l'hora de preservar l'espai

Calculen els perjudicis patits per les finques litorals en 22 MEUR, xifra que s'elevaria a 600 MEUR a tot el Delta

Els propietaris han presentat la demanda a l'Audiència Nacional. | TarragonaDigital
per TarragonaDigital, Delta de l'Ebre | 8 de juny de 2023 a les 16:18 |
Un grup de 22 propietaris de propietats agrícoles del litoral nord del delta de l'Ebre ha demandat l'estat espanyol per exigir-li responsabilitats davant del que consideren "inacció" a l'hora de defensar l'espai davant des problemes de regressió, subsidència i salinització fruit de la gestió del riu durant els últims 60 anys.

La demanda, presentada aquest dimecres davant l'Audiència Nacional, incorpora una petició de responsabilitat patrimonial que xifra en 22 milions d'euros els perjudicis econòmics pels propietaris d'aquestes finques -en termes de pèrdua de terreny i producció-, una xifra que eleven a 600 milions a tot el Delta. Reclamen al govern espanyol que actuï de forma urgent i decidida amb mesures efectives per protegir l'espai.




Presentada aquest dimecres davant la sala del contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional amb la representació del Col·lectiu Ronda, la demanda incorpora informes tècnics que argumenten, principalment, que la construcció i posada en marxa de les preses de Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix, durant la dècada dels anys 60 del segle passat, així com la gestió hidrològica posterior que ha efectuat l'estat espanyol de la conca de l'Ebre, ha privat el Delta dels sediments necessaris per a la seva preservació.

Presentat davant de l'Audiència Nacional


Aquesta dràstica reducció de les aportacions al tram final del riu, argumenten els propietaris, ha tingut conseqüències de primer nivell en el retrocés continuat de la línia costanera, ajudant decisivament a la regressió de la línia costanera, l'entrada del mar i la salinització del terreny. "Aquí se'ns ha confiscat, perquè no se'ns ha expropiat, una part del Delta que es troba al fons d'aquests embassaments", ha clamat l'enginyer Josep Maria Franquet, autor, juntament amb el també enginyer Miquel Àngel Albacar, dels estudis tècnics que han fonamentat tècnicament la demanda.




Un escenari, asseguren, que els governs espanyols, tant durant el franquisme com posteriorment, coneixien perfectament, gràcies a diverses mesures legislatives i estudis. "Però des dels anys 60 fins els 2020 l'administració no ha fet pràcticament res. Des de llavors només hi ha plans de fer coses", ha abundat Franquet. Per exemple, argumenten, el govern franquista va promulgar l'any 1973 un decret de sanejament del delta de l'Ebre amb diverses mesures per revertir la degradació de l'espai amb diverses mesures de les quals només se'n va executar una petita part.

Les preses, causa directa


El Col·lectiu Ronda veu, en aquest sentit, fonamentada per aquesta via la reclamació patrimonial. "És un clar exemple d'inactivitat administrativa i de responsabilitat de l'administració vers el territori. Es van construir unes preses, que són causa directa amb la regressió del Delta. El fet que l'administració tingués coneixement d'aquesta situació i tenint el deure legal d'actuar i no ha fet", ha assegurat l'advocada Mariona Torra.


Per contra, la resposta inicial del Ministeri per a la Transició Ecològica a la reclamació, segons la lletrada, va ser "a banda de no fer actuacions, no donar resposta", fet que ha precipitat la demanda arran del "silenci administratiu". Segons el Col·lectiu Ronda, la demanda és pionera perquè posa de manifest la inacció de l'administració i li reclama que exerceixi les seves co0mpetències de protecció i conservació de la costa, com reconeix la Llei de Costes de 1988 o la Responsabilitat mediambiental de 2007.




La demanda, en aquest sentit, reclama a l'Estat "solucions reals efectives i ràpides mitjançant les quals s'aconsegueixi el cessament immediat de la situació actual" de regressió i increment de la salinitat, dotant "dels cabals líquids i sòlids suficients al tram final del riu". Una de les afectades, Marcela Otamendi, ha lamentat que mentre continua la inacció administrativa per preservar el Delta, el govern espanyol segueix els tràmits per aprovar un nou atermenament de la zona marítimo-terrestre reconeixen la pèrdua d'una franja en alguns punts de centenars de metres de litoral.

"Quina llàstima no haver portat la mateixa pressa per portar a terme les accions necessàries per salvar el Delta amb tecnologia i experiència del segle XXI que tan bons resultats dona arreu del món", ha recriminat, tot reconeixent els recents esforços de la Generalitat amb el Pla Delta i l'aportació, tot i que "insuficient", de sorres per part de l'Estat. "Esperem veure aviat les dragues marines", ha tancat.

Reclamació patrimonial


De forma paral·lela, els propietaris -entre els quals hi ha dues empreses agrícoles afectades- han presentat una reclamació patrimonial pels danys ocasionats per la pèrdua de terreny y i de productivitat dels arrossars. "La primera de les afectacions ha estat la salinització dels terrenys, fent que la producció del delta de l'Ebre sigui inferior a la d'altres zones d'Espanya. Això és un 40% del perjudici", ha apuntat Albacar.




"Aquí el rendiment de l'arròs que es produeix és d'un 81% respecte la mitjana estatal", ha precisat Franquet. "Això vol dir que els agricultors nostres no en saben tant, tirem menys adob, no sabem tractar les plagues, no fem bé les tasques mecàniques? Passa que les aigües estan salinitzades i les terres també per la manca d'aportacions del riu"

La pèrdua de terrenys davant del mar, es calcula en un 23%, així com el seu potencial agrícola. També es calcula els efectes del temporal Gloria i els plans del Ministeri per a la Transició Ecològica de zones d'acomodament. En total, serien 22 milions d'euros que acrediten els demandants, xifra que extrapolada a la resta del Delta podria ascendir a 540 o, fins i tot, 600 milions.
Participació