1 de 10
POLÍTICA

Sandra Guaita: «Venim amb voluntat de construir ciutat, no de destruir res»

En una entrevista amb TarragonaDigital, la nova alcaldessa de Reus planteja les principals línies del mandat i com s'ha treballat el pacte de govern

Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, davant dels retrats dels alcaldes que ha tingut la ciutat | Laia Solanellas
per Jordi Olària Gras, Reus | 26 de juny de 2023 a les 06:01 |
Sandra Guaita és, des del dissabte 17 de juny, la nova alcaldessa de Reus. La cap de llista del PSC ha establert un pacte de govern amb Ara Reus primer i també amb ERC després. Un acord per al qual s'ha repartit el cartipàs municipal i, aquest mateix dilluns, se celebrarà el darrer ple necessari per engegar definitivament el nou mandat.



Amb l'arrancada del nou cicle polític, TarragonaDigital ha entrevistat l'alcaldessa per saber com es planteja els pròxims quatre anys i què cal esperar de les seves polítiques. Una entrevista en la qual també abordem el pacte de govern, com s'ha assolit i de quina manera s'ha de traslladar a l'Ajuntament.


 

Seguretat, habitatge i via pública, les prioritats del nou govern de Reus

—Se solen marcar els primers cent dies per fer una valoració inicial de qualsevol nou govern. Què hem d'esperar dels seus primers cent dies de govern?
—Hi ha una sèrie de propostes que ja hem ficat damunt de la taula perquè volem que es comencin a treballar. Parlem, per exemple, de polítiques de seguretat i de via pública, que ja s'estan començant a treballar perquè, si hi ha un acord per incrementar els agents de la Guàrdia Urbana, s'ha de començar a treballar des d'ara mateix perquè aquest acord pugui estar inclòs en els pressupostos del 2024, per exemple.


El tema de via pública també, si volem tenir una intervenció ràpida perquè és una demanda ciutadana, s'ha de començar a treballar ja. I també polítiques d'habitatge, per buscar convenis de col·laboració ja amb diferents entitats. Tot això són les primeres línies, sí, però ho volem recollir dins del Pla d'Acció Municipal que està començant a redactar-se. De fet, el dilluns (19 de juny) vam tenir la primera reunió de govern i ja vam encomanar a la regidora de l'àrea que comenci els altres treballs per al PAM.

Ens ha de permetre desenvolupar la seva redacció els pròxims mesos i ens ha de permetre també incorporar els pressupostos del 2024 en els objectius específics que inclourà dins aquest PAM. Aquestes són les accions més imminents que estem començant a dur a terme.

 

Imatge de l'entrevista de TarragonaDigital a Sandra Guaita Foto: Laia Solanellas


—I en línies generals, quines seran les prioritats d'aquest govern?
—El cartipàs municipal vol reflectir justament aquestes prioritats, i hem dit sempre "les persones al centre de les polítiques" i per això hi ha dues regidories que específicament treballen temes adreçats a les persones, però totes elles hi tenen un impacte directe, perquè són regidories molt transversals. Una és la de Drets Socials, o Benestar, i l'altra és la que de Projecció de Ciutat, Cultura, Educació, etc.

Aquestes dues són adreçades específicament a les persones, però a més a més, com a altres eixos importants, vam comentar que hi havia el d'Economia, Ciència i Innovació, que és una tinença d'alcaldia justament per això, per donar-li aquest pes. Una altra tinença és la de polítiques de Ciutat Verda i Sostenible, que també són crucials per nosaltres. També la política d'Habitatge i Urbanisme, com desenvolupem la nostra ciutat els pròxims anys, no tan sols pel present sinó també pel futur, també és una tinença d'alcaldia.

I una altra cosa que hem parlat molt és el funcionament intern per donar una resposta externa als ciutadans i ciutadanes. Per això hem fet una tinença d'alcaldia específica per la gestió de Recursos Humans i els pressupostos, però també per la resposta que dona la Guàrdia Urbana a la ciutadania i la Transparència i Bon Govern.

Venim amb voluntat de construir ciutat, no de destruir res

 

Una "nova governança" interna i externa

—Heu subratllat molt el concepte de nova governança, d'entendre's de manera diferent dins del govern, amb l'oposició i amb la ciutadania. Això ha d'implicar alguna estructura nova, o us referiu a un canvi de manera de fer?
—Les dues coses, primer és un canvi de filosofia, la voluntat de mà estesa s'ha de demostrar des del primer moment amb la resta de grups municipals. Però també la manera de contactar, col·laborar, de treballar amb la ciutadania volem que sigui diferent. Aquesta escolta activa la volem posar damunt de la taula amb els grups de l'oposició, com no pot ser d'una altra manera, per exemple en comissions específiques.

Nosaltres hem parlat, per exemple, de la comissió d'infraestructures, perquè en aquest mandat estàvem a l'oposició, però vam voler sumar. Jo sé que hi ha grups de l'oposició que tenen voluntat de construir ciutat. Pensem en comissions com aquesta o altres que siguin importants perquè tinguin un pes específic en la definició de la ciutat que volem. Emplacem la resta de membres de l'Ajuntament a formar part d'aquestes comissions.

I després això, el diàleg amb la ciutadania; tenim clar que tenim un projecte definit i clar, no és que no tinguem projecte, però no pot ser un projecte unilateral. Ha de ser compartit amb la ciutadania i, per tant, aquesta relació ha de ser fluida.
 

L'alcaldessa insisteix que vol canviar la relació dins del govern i amb l'oposició i la ciutadania Foto: Laia Solanellas


—Per tant, veurem processos participatius de manera més o menys habitual, aquests pròxims quatre anys?
—Sí, però potser no en el sentit estricte de la participació com s'ha vist en aquest moment. O sigui, si hi ha una acció específica que impacta dins d'un determinat barri en concret, o dins d'una entitat o dins d'un col·lectiu, vas i els ho expliques. Has de tenir aquesta escolta activa amb les persones afectades per tal de recollir si aquella proposta que tu fas és 100% adequada o si hi ha matisos que la ciutadania i les entitats volen aportar. Hi ha d'haver capacitat d'escolta i d'arribar a acords i pactes per tal que la dinàmica de funcionament de la ciutat sigui diferent.

—Pel que fa a projectes concrets, n'hi ha que ja s'han engegat, com el del Barri del Carme, el de la Hispània, el del Carrilet o la Zona de Baixes Emissions i tot el que fa referència a la mobilitat sostenible. De tots aquests projectes embastats, plantejats o engegats, què n'hem d'esperar?
—Nosaltres ja hem dit que hem vingut a construir ciutat i no a destruir res. Hi ha projectes que estan començats i que considerem que, més enllà d'estar d'acord o no amb el projecte específic en si, són importants per la ciutat. Nosaltres ja hem dit que, per exemple amb el de la Hispània, no aturarem res, treballarem en aquest sentit de no aturar projectes sinó, en cas que sigui necessari, redefinir projectes. Venim amb aquesta voluntat de construir ciutat i no destruir res.

No estem aquí perquè sí, sinó per donar respostes

 

El pacte de govern, les dinàmiques internes i la discrepància

—Què ha fet que us entenguéssiu més o abans amb Ara Reus i Esquerra que amb altres opcions que també sumaven, com podria ser Junts? Ha tingut pes l'acord entre ERC i el PSC a la Diputació, o els intents d'Esquerra d'establir una alternativa que us deixés fora de l'alcaldia?
—No, la Diputació no hi ha tingut cap pes, des de les primeres reunions amb els socis de govern, però també amb els grups que han quedat a l'oposició, sempre es va dir que Reus era Reus, i que no ho vinculàvem a cap altre pacte supramunicipal. Això ja ens va passar el 2019 i no volíem condicionar Reus a res. Què ha facilitat un pacte més ràpid amb uns que amb uns altres?, doncs la voluntat d'arribar a acords.

Hi ha hagut grups municipals que ràpidament van portar propostes i projectes, s'havien mirat al nostre projecte, havien buscat els llocs de consens, i va ser molt fàcil. Quan tu ja vens amb feina feta o vens amb voluntat de treballar ràpidament, les coses van més de pressa. Hi ha altres grups municipals amb els quals hi havia voluntat, però el tema anava més lent.

Nosaltres volíem un govern estable per donar resposta a les demandes de la ciutadania i pensem que la incertesa no afavoreix en res la ciutat. Ho vam treballar basant-nos en aquest model de ciutat que per nosaltres era important i que hem dit des del primer dia que no treballàvem amb sigles. Tothom sap on és cadascú, però sí que treballàvem en el model de ciutat.
 

El govern municipal hauria plantejat d'entrada com abordar les discrepàncies internes Foto: Laia Solanellas


—Tots tres partits heu coincidit en alguns àmbits, però també heu proposat projectes que no casen. Com ha de funcionar el govern, cada partit tindrà autonomia i prioritat a les regidories que dirigeixi?
—No, es busca consens. Nosaltres ja hem començat a treballar amb dinàmiques com que els 15 regidors i regidores que conformem al govern municipal ens reunirem un cop a la setmana en una reunió estrictament política. Això després vindrà acompanyat, òbviament, de les reunions amb tècnics de la casa per desenvolupar aquests projectes.

Volem que hi hagi aquest consens intern, aquesta coordinació, aquesta confiança i lleialtat que hi han de ser i que tothom té voluntat que hi sigui. Perquè al final hem de tenir clar una cosa, que som 15 regidors i regidores que venim d'una resposta a unes necessitats externes. No estem aquí perquè sí, sinó per donar aquestes respostes.

Hem pactat la discrepància


—Quan vau anunciar el pacte ja vau admetre que hi ha discrepàncies en alguns àmbits i projectes i que buscaríeu la manera de treballar-ho. És aquesta reunió setmanal que comentàveu, o hi ha d'haver alguna altra mecànica?
—Hem definit mecanismes de col·laboració, coordinació i participació de tot l'equip de govern i, òbviament, hi ha projectes que estan clarament definits i, canviant noms i comes ja els pots dur a terme. Però després hi ha altres projectes que serem discrepants perquè hi ha punts de vista diferents. Hem pactat la discrepància, hem pactat que ens asseurem a parlar de la discrepància.

Òbviament, cadascú té els regidors que té i la representativitat que té i, per tant, també té el pes que té. Però volem escoltar tothom, cadascú té un projecte clar, ho posem sobre la taula, ho treballem i, al final, acabem decidint el projecte, però tenint en compte la proporcionalitat de regidors que té cada grup dins del govern municipal.
 

Sandra Guaita s'ha convertit en la primera alcaldessa de la ciutat de Reus Foto: Laia Solanellas


—Patiu per si el govern que heu format ara canvia peces d'aquí a final de mandat, tenint en compte que hi ha eleccions generals i n'hi ha d'haver de catalanes?
—Jo no puc parlar per la resta, el que sí que vaig dir, i ho mantinc, és que no seria ni diputada al Congrés ni diputada al Parlament, perquè tenim una responsabilitat amb la ciutat. És una ciutat gran, plena de vida, plena d'oportunitats, plena de ganes de la gent de fer coses. L'alcaldessa no serà ni diputada al Parlament ni diputada al Congrés.

Per la resta, jo no pateixo en el sentit que el compromís al qual s'ha arribat ha sigut un compromís franc i sincer, i amb ganes per part de tots de treballar amb confiança. Estic tranquil·la en aquest aspecte; tampoc puc saber què passarà si d'aquí a un any hi ha eleccions al Parlament. Al Congrés ja ho tenim clar perquè ja s'han escollit els membres de les llistes i no hi ha ningú del govern municipal que marxi; al Parlament ja no ho podem saber.

Des de l'Ajuntament hem d'acompanyar, però no hem d'imposar res

 

Veu els tècnics municipals com una peça clau

—Pel que fa al Pla Estratègic, en campanya ja dèieu que no teníeu intenció de fer net, sinó d'ajustar el que convingués, com l'abordareu?
—Hi ha una cosa de l'anterior govern amb la qual hem sigut bastant crítics, que pensem que s'hauria de millorar i que es va reflectir també en el Pla Estratègic. Aquells projectes que tu vols que siguin participatius perquè són importants per la ciutat, i el Pla Estratègic era un d'aquests, han estat com a poc participats. Que hi participin cent persones, amb el talent que tenim a la ciutat i les entitats, pensem que es queda coix en alguns àmbits.

Sí que és veritat que és una base, i ens serveix com a base. Per exemple penso en promoció econòmica, que és una eina importantíssima per la ciutat. Ha de suposar un canvi rellevant del desenvolupament econòmic de la nostra ciutat, no tan sols pel present sinó pel futur. En aquest planejament més a llarg termini algun matís s'ha d'acabar implantant.

Però sempre amb la voluntat de fer una feina compartida amb els actors de la ciutat i no tan sols des de l'àmbit exclusivament municipal. Des de l'Ajuntament hem d'acompanyar, però no hem d'imposar res, i tenim talent suficient a la nostra ciutat perquè ens acompanyin en aquesta definició del pla estratègic.
 

L'alcaldessa assegura que vol millorar la comunicació i la participació dels tècnics i treballadors municipals Foto: Laia Solanellas


—En relació amb els equips de la casa, els tècnics i treballadors municipals, heu insistit que hi voleu treballar de manera diferent; en quin sentit?
—Hem començat amb una cosa que pot semblar petita, però no ho és, perquè a més, també ens ho han traslladat així els treballadors i les treballadores municipals. Hem començat a anar a parlar amb tots els treballadors de la casa, a saludar-los i posar-nos a la seva disposició. Aquestes dinàmiques de voler ficar-nos cara i ficar-nos noms, crec que és important.

El fet de conèixer una persona pel nom, poder parlar-li de cara a cara, jo crec que la gent ho valora, com valorem també la feina que estan fent. Tenim un projecte polític, pensem que és un projecte polític que és maco i transformador per a aquesta ciutat, i així ho ha decidit la ciutadania, perquè al final vam ser la primera força política. Però som conscients que per a l'execució d'aquest projecte polític necessitem els tècnics de la casa, i a més sent conscients que són bons, que tenim gent molt bona a la casa treballant.

Aquestes primeres visites encara les estem fent perquè treballadors i treballadors municipals en tenim molts, gràcies a Déu. Els anem a veure i els instem a fer aquesta feina conjunta. Jo els vaig a veure a nivell més genèric, però cada un dels regidors i regidores tenen l'encàrrec d'asseure's amb els treballadors municipals.

La idea és que els expliquin les problemàtiques, els punts de millora o aquelles coses que funcionen perfectament i que agrairien que no es toquessin. Som conscients que hi ha coses que no funcionen, però també que hi ha coses que sí que funcionen.

S'ha de repensar com tenim urbanísticament la nostra ciutat


—Si ens situem d'aquí a quatre anys, què voldríeu haver fet tant sí com no, més enllà de línies de treball o maneres de fer, pel que fa a projectes concrets?
—Hi ha propostes de les que s'anomenen de petita política que són molt importants per a la ciutadania i hi volem donar una resposta en aquests pròxims quatre anys, si pot ser més aviat que a finals de mandat. Per exemple la seguretat, i no entesa només com un increment de la Guàrdia Urbana, que també ho hem dit. També hem parlat d'actuacions específiques, com els agents de convivència, o l'urbanisme feminista; crec que s'ha de repensar com tenim urbanísticament la nostra ciutat.

Això està sobre la taula i crec que ho hem d'aconseguir, ni que sigui al llarg d'aquests pròxims quatre anys. El tema de la via pública, de com tenim la nostra ciutat, de què reflecteixen els nostres carrers de la ciutat. Això ha de canviar, tant els desperfectes a la via pública com la neteja i la percepció de neteja que té la ciutadania.

I més enllà d'aquest micro, amb les polítiques d'habitatge hem estat molt crítics durant aquests anys. Hem de trobar consensos i convenis amb qui sigui per tal d'arribar a donar una resposta a aquestes demandes de la ciutadania. I també, si no s'aconsegueixen grans passos, sí que hem de començar a posar les primeres pedres perquè la política econòmica de la ciutat i el desenvolupament econòmic canviï.

Tenim una ciutat grisa i volem una ciutat més verda


Que canviï cap a una societat basada en coneixement, en innovació, en oportunitats per a la gent jove que han d'estar acompanyades no tan sols d'oportunitats laborals, sinó per això que parlàvem, per exemple, de polítiques d'habitatge. I a banda d'aquests grans temes, també n'hi ha dels que ens porta el dia a dia, que també és una voluntat nostra, com és el canvi del color de la nostra ciutat.

Tenim una ciutat grisa i volem una ciutat més verda. Hem de començar a fer els primers passos acompanyats de la mobilitat perquè la nostra ciutat sigui una peça més en el planeta per aconseguir aquest canvi, aquesta transició ecològica. El nostre objectiu és ser una ciutat neutra en emissions de CO₂, i hem de començar a fer passos ja perquè, si no ho hem assolit d'aquí a quatre anys, almenys estiguem encaminats a aconseguir-ho.
Participació