El grup criminal que actuava al Camp de Tarragona va estafar 160.000 euros

El grup criminal que actuava al Camp de Tarragona va arribar a estafar 160.000 euros fent compres fraudulentes de telèfons mòbils. El passat 2 de novembre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil van fer un operatiu en el qual van detenir set homes i quatre dones, d'entre 20 i 63 anys, com a presumptes autors dels delictes de pertinença a organització criminal, estafa, falsificació documental, usurpació i blanqueig de capitals.

D'aquests, el Jutjat d'Instrucció 3 de Reus en va enviar set a la presó. Els delinqüents robaven la documentació de l'interior dels vehicles de les víctimes i després els usurpaven la identitat per fer compres de telèfons mòbils i altres productes electrònics amb un finançament que anava a nom de la víctima.

Segons la policia hi hauria un centenar d'afectats. En aquest sentit, els Mossos d'Esquadra mantenen la investigació oberta i no descarten noves detencions.
 

Així operava el grup criminal

Els Mossos van iniciar una investigació relacionada amb contractació de crèdits fraudulents en diferents empreses financeres. Aquestes perquisicions van comportar la detenció d'un dels membres de la banda el 23 de novembre de 2022. Més tard, el 26 de gener d'aquest any, una dona va denunciar davant la Guàrdia Civil un delicte d'estafa, usurpació d'estat civil i falsedat documental.

La investigació sobre la denúncia va permetre obtenir indicis que determinaven que el detingut anteriorment era el presumpte autor dels fets, així com que hi havia divuit víctimes. L'actuació conjunta de Mossos i Guàrdia Civil va donar lloc a una peça separada que el passat divendres 3 de novembre es va acumular a la peça principal.

Segons el jutge, l'organització criminal utilitzava documentació personal de terceres persones obtinguda de forma il·lícita per usurpar-los la identitat i fer tota mena d'operacions mercantils en benefici propi.

La investigació policial va posar de manifest una estructura complexa d'execució per dur a terme les estafes, que incloïen fets com donar d'alta i de baixa a la seguretat social determinades persones perquè constessin als seus registres o falsificar contractes, rebuts o nòmines.

Un cop concedits els crèdits, l'organització adquiria productes d'alt valor i fàcil sortida al mercat com ara telèfons mòbils, que es venien a diferents punts de receptació que també formaven part de la xarxa aconseguint, així, beneficis econòmics d'entre el 15 i el 20% del valor del producte.