El Consell Comarcal del Baix Penedès ha senyalitzat tretze camins i carrerades que s'usaven com a rutes de la transhumància. Es tracta de «camins ramaders mil·lenaris que tenen molts anys d'història i d'experiència humanes», ha explicat Jaume Casañas, conseller de Turisme. El projecte vol recuperar-ne l'ús entre la població, com a nou atractiu turístic de la comarca.
L'objectiu de l'ens supramunicipal és aprofundir en els reclams turístics que van més enllà del «sol i platja» i que potencien l'interior de la comarca. Fa dos anys ja van impulsar una ruta de miradors per diferents municipis. Ara, aquesta xarxa de camins ramaders es presenta com «un complement» a la ruta de miradors.
Panells informatius, tríptics i geolocalització
Des del Consell han procedit a posar tretze panells informatius sobre aquests camins als municipis de la comarca. També s'ha editat un tríptic on surten tots recollits, amb un mapa on es veu el recorregut de cadascun d'ells. Els camins s'han geolocalitzat i tots són totalment practicables, tot i que ja gairebé no s'usen per a la transhumància.
A més dels tretze camins també s'han marcat les quatre carrerades principals, una de les quals és la que es va recuperar la passada tardor. Era la que va de Cunit a Santa Coloma, passant per l'Arboç. També destaquen la que va de Calafell a Salomó, la que va de l'Arboç a Rodonyà o la del Coll d'Arca.
Jornada de la transhumància
Aquest projecte es complementa amb una jornada de la transhumància que es farà el 15 d'abril a la Bisbal del Penedès. A més de diferents conferències, es farà una caminada per un d'aquests camins ramaders. Es tracta del que va de la Bisbal fins al celler Can Marlès del Montmell al llarg de disset quilòmetres.
Amb la iniciativa, el Consell Comarcal vol recuperar una part de la història comarcal que s'ha anat oblidant per les transformacions del segle XX. El Baix Penedès tenia com a principal activitat econòmica l'agricultura i la ramaderia fins a mitjan segle XX. Un sector que va anar perdent pes en favor del terciari, amb els serveis i el turisme com a punta de llança.