18
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
17:45h
La CUP de Reus aposta per oferir subvencions a la rehabilitació d'habitatges, rebaixar-los l'IBI i multar els bancs, fons d'inversió i grans tenidors amb pisos volgudament buits. Són les principals línies de la formació en l'àmbit, presentades aquest dijous de la mà de la cap de llista, Mònica Pàmies, el regidor Edgar Fernández i el diputat al Parlament Xavi Pellicer. Proposen, també, fer un cens dels pisos buits de la ciutat per tenir una imatge clara del punt de partida.
Pàmies vol impulsar la borsa municipal d'habitatge oferint convenis i subvencions als propietaris privats que tinguin pisos per rehabilitar i no puguin fer-hi front per si mateixos. A més, aposten decididament perquè els propietaris privats tinguin avantatges si cedeixen la gestió del lloguer a l'Oficina local. Una mesura per a la qual aquest mandat s'han fet diverses campanyes que, segons el parer de la CUP, no han funcionat.
De fet, Fernández etziba que "a Tarragona, amb la CUP amb la responsabilitat de l'habitatge, ha sigut un èxit; si vols que una cosa així funcioni, funciona". Edgar Fernández ha apuntat que, amb l'habitatge que hi ha construït a Reus, hi cabrien unes 150.000 persones i, per tant, "no falta habitatge nou a Reus, falta rehabilitar-lo". Una línia de treball que reclama que vagi acompanyada de mesures coercitives contra els bancs, que tenen 700 dels 2.000 pisos que hi ha buits a la ciutat segons les xifres de la formació.
La resta, apunta, ha fet cap majoritàriament a fons d'inversió que afirma que només els fan servir per especular. Pàmies recorda que aquestes sancions estan previstes a la llei actual. De fet, als pisos buits de grans tenidors com bancs i fons d'inversió, l'alcaldable considera que cal aplicar-los un recàrrec del 150% del cost de l'IBI.
En un altre front, reclama obrir la porta a "noves fórmules de tinença d'habitatge", com les cooperatives del sector o la masoveria. En aquesta línia, vol que l'Ajuntament posi sòl municipal a disposició d'aquests agents. Pel que fa a les promocions d'habitatge públic, insisteix que l'administració local ha d'incrementar el topall del 30% de pisos protegits.
La llei actual preveu que, a qualsevol promoció que s'aixequi, hi hagi d'haver aquesta proporció d'habitatge protegit. Finalment, aposta per una xarxa municipal d'habitatge orientat a l'emancipació de persones amb diversitat funcional o amb malalties mentals. Un projecte que inclouria més o menys serveis en funció de les necessitats dels residents.
L'any 2019 la va assumir Montserrat Vilella, que va deixar l'Ajuntament a principis del 2022 per convertir-se en directora general d'Autonomia Personal i Discapacitat de la Generalitat. El seu lloc el va ocupar Pere Aluja, que va patir un greu atropellament just després de prendre possessió del càrrec. Els efectes de l'accident han perllongat la seva recuperació i no s'ha arribat a incorporar.
A més, Fernández recorda que, fins que Junts va sortir del govern de la Generalitat, Teresa Pallarès era regidora i delegada del Govern a Tarragona. I arran de la sortida de Junts, Marina Berasategui ha estat nomenada secretària d'Habitatge de la Generalitat. Considera, per tant, que l'àmbit de l'habitatge no ha tingut l'atenció del govern que mereixeria. Prova d'això, assegura, és que "Junts torna a prometre els 1.000 pisos de protecció oficial que no s'han fet i ja van prometre l'any 2019".
Ha sentenciat que "no es pot governar per a tothom; quan es diu que es governa per a tothom, el que es fa és governar per als quatre de sempre". Pellicer ha retret al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que visités Reus aquest dimecres per fer "anuncis electoralistes que ni busquen ni troben la manera de millorar la vida de les persones".
Ha recordat que la Generalitat es manté com a acusació particular en casos en els quals hi ha militants independentistes acusats, com el mateix regidor reusenc de la CUP, Edgar Fernández. La retirada d'aquestes causes, ha plantejat Pellicer, "seria una mesura de compromís amb l'independentisme".
Pàmies vol impulsar la borsa municipal d'habitatge oferint convenis i subvencions als propietaris privats que tinguin pisos per rehabilitar i no puguin fer-hi front per si mateixos. A més, aposten decididament perquè els propietaris privats tinguin avantatges si cedeixen la gestió del lloguer a l'Oficina local. Una mesura per a la qual aquest mandat s'han fet diverses campanyes que, segons el parer de la CUP, no han funcionat.
De fet, Fernández etziba que "a Tarragona, amb la CUP amb la responsabilitat de l'habitatge, ha sigut un èxit; si vols que una cosa així funcioni, funciona". Edgar Fernández ha apuntat que, amb l'habitatge que hi ha construït a Reus, hi cabrien unes 150.000 persones i, per tant, "no falta habitatge nou a Reus, falta rehabilitar-lo". Una línia de treball que reclama que vagi acompanyada de mesures coercitives contra els bancs, que tenen 700 dels 2.000 pisos que hi ha buits a la ciutat segons les xifres de la formació.
La resta, apunta, ha fet cap majoritàriament a fons d'inversió que afirma que només els fan servir per especular. Pàmies recorda que aquestes sancions estan previstes a la llei actual. De fet, als pisos buits de grans tenidors com bancs i fons d'inversió, l'alcaldable considera que cal aplicar-los un recàrrec del 150% del cost de l'IBI.
Més habitatge protegit i obrir la porta a noves fórmules de tinença
En aquest sentit, ha reclamat també que es consideri buit qualsevol habitatge on no hi ha consum d'aigua, eliminant la possibilitat actual que, si hi ha algú empadronat, es deixi de considerar buit. La cap de llista també proposa la creació d'una unitat municipal que treballi proactivament o com a mediadora perquè l'administració i els propietaris privats ofereixin lloguers socials a les famílies vulnerables.En un altre front, reclama obrir la porta a "noves fórmules de tinença d'habitatge", com les cooperatives del sector o la masoveria. En aquesta línia, vol que l'Ajuntament posi sòl municipal a disposició d'aquests agents. Pel que fa a les promocions d'habitatge públic, insisteix que l'administració local ha d'incrementar el topall del 30% de pisos protegits.
La llei actual preveu que, a qualsevol promoció que s'aixequi, hi hagi d'haver aquesta proporció d'habitatge protegit. Finalment, aposta per una xarxa municipal d'habitatge orientat a l'emancipació de persones amb diversitat funcional o amb malalties mentals. Un projecte que inclouria més o menys serveis en funció de les necessitats dels residents.
"Junts torna a prometre els 1.000 pisos de protecció oficial que no s'han fet"
Recriminen "vuit anys perduts" en habitatge
L'encara regidor Edgar Fernández ha criticat que hi hagi hagut tres regidories amb alguna responsabilitat sobre habitatge i, en canvi, "els últims vuit anys s'han perdut". Aquest mandat l'Ajuntament de Reus ha tingut regidoria d'Habitatge (Teresa Pallarès, de Junts), però també hi ha tingut incidència la d'Urbanisme i Mobilitat (Marina Berasategui, d'ERC) i la de Benestar Social (Junts). Concretament, sobre aquesta darrera, la CUP afirma que "no hem tingut regidoria".L'any 2019 la va assumir Montserrat Vilella, que va deixar l'Ajuntament a principis del 2022 per convertir-se en directora general d'Autonomia Personal i Discapacitat de la Generalitat. El seu lloc el va ocupar Pere Aluja, que va patir un greu atropellament just després de prendre possessió del càrrec. Els efectes de l'accident han perllongat la seva recuperació i no s'ha arribat a incorporar.
A més, Fernández recorda que, fins que Junts va sortir del govern de la Generalitat, Teresa Pallarès era regidora i delegada del Govern a Tarragona. I arran de la sortida de Junts, Marina Berasategui ha estat nomenada secretària d'Habitatge de la Generalitat. Considera, per tant, que l'àmbit de l'habitatge no ha tingut l'atenció del govern que mereixeria. Prova d'això, assegura, és que "Junts torna a prometre els 1.000 pisos de protecció oficial que no s'han fet i ja van prometre l'any 2019".
"quan es diu que es governa per a tothom, es governa per als quatre de sempre"
La CUP retreu que la Generalitat i Madrid "no han fet res"
En clau nacional i estatal, el diputat Xavier Pellicer ha etzibat que, tant Junts i ERC a la Generalitat, com el PSOE i Podemos a Madrid "en polítiques d'habitatge no han fet res", almenys, els darrers vuit anys. De fet, ha recriminat que el Govern se sumés a la proposta de la CUP d'aturar els desnonaments de famílies vulnerables, però, en canvi, no ho hagi complert. És per això que manté l'aposta cupaire d'"expropiar els pisos abandonats de fons voltor i sancionar els propietaris amb pisos buits".Ha sentenciat que "no es pot governar per a tothom; quan es diu que es governa per a tothom, el que es fa és governar per als quatre de sempre". Pellicer ha retret al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que visités Reus aquest dimecres per fer "anuncis electoralistes que ni busquen ni troben la manera de millorar la vida de les persones".
Ha recordat que la Generalitat es manté com a acusació particular en casos en els quals hi ha militants independentistes acusats, com el mateix regidor reusenc de la CUP, Edgar Fernández. La retirada d'aquestes causes, ha plantejat Pellicer, "seria una mesura de compromís amb l'independentisme".