Jordi Collado (En Comú Podem): «Vull viure en una ciutat, no en una destinació turística»

L'activista i dinamitzador social Jordi Collado (Tarragona, 1982) s'estrena en les eleccions municipals d'aquest 2023 com a cap de llista d'En Comú Podem Tarragona. En les primàries de Tarragona En Comú va superar l'actual regidora Àngels Pérez i el pròxim 28 de maig intentarà mantenir representació municipal d'un espai que en el darrer mandat s'ha vist afectat per problemes interns, la sortida del govern i el trencament del grup municipal.

La vinculació política de Collado ve de lluny i el 2007 i el 2011 va formar part de la candidatura d'ICV a Tarragona, ocupant els llocs 11 i 2, respectivament. Més enllà de l'àmbit polític, el candidat morat lidera la Cooperativa Combinats, que el passat mes d'octubre va reobrir la històrica llibreria La Capona de Tarragona.

Jordi Collado aposta que en el nou mandat hi hagi un govern progressista i d'esquerres a l'Ajuntament de Tarragona i assegura que "a l'extrema dreta ni aigua".
 

"S'han de buscar grans consensos i uns plantejaments que posin d'acord la màxima gent possible"

- El mandat que ara acaba ha estat complicat per En Comú Podem. Els pot passar factura en els comicis del 28 de maig?
- ​El mandat segur que no. A les eleccions és possible que hi hagi gent que cregui que ens mereixem un cert càstig, però en aquest sentit hem estat capaços d'esmenar-nos. Estem tots alineats, amb un plantejament clar i amb una vocació clara, que és governar aquesta ciutat amb una perspectiva progressista.

- En l'àmbit nacional hi ha la lluita entre Sumar i Podemos. Pot afectar aquí o considera que són altres batalles?
- No són altres batalles, però jo crec que acabarà com ha acabat a Tarragona. Junts, forts i amb un objectiu clar. Hi ha coses que estan per sobre les organitzacions i crec que seran capaços de decidir amb cap.

- La majoria de temes pendents que hi ha a la ciutat són els mateixos des de fa diversos mandats. Què s'ha d'anar a fer perquè Tarragona faci un salt endavant?
- S'han de buscar grans consensos i uns plantejaments que posin d'acord la màxima gent possible. Jo crec que hi ha una qüestió d'actituds. Aquesta situació d'actitud constructiva, que jo recordi, es va donar en el primer mandat de Ballesteros amb ERC, on hi va haver una actitud constructiva i d'alegria a la ciutat d'haver superat una etapa.

Va ser quan es va aconseguir tirar endavant el Mercat, que era una cosa que semblava impossible que acabés passant, però tothom a la ciutat tenia clar cap on anàvem. Et podia agradar més, et podia agradar menys, però va sortir. Ara és el mateix, no podem estar fent plantejaments sectaris i petits. Hem de tenir una perspectiva de ciutat de mirada llarga.
 

- Vista la crispació del plenari que on es va aprovar la licitació del contracte de la brossa, ho creu possible?
- Sí, perquè té a veure amb una lògica electoralista, no té a veure amb una lògica de construcció. Quan arriben les eleccions tothom es posa molt nerviós i fa molts escarafalls. Jo tinc ganes de veure els escarafalls a partir del 29 de maig. El que sí que em preocupa, i ho he plantejat a la gent del PSC i d'ERC, és collar per la via personal, perquè això és política i segons quines coses són perilloses i poden entrar en un punt de no retorn.

- En una situació com la que estem vivint, considera més necessari que mai que En Comú Podem tingui la representació a l'Ajuntament?
- És imprescindible que tinguem representació. La més gran possible. Les variables de l'aritmètica són complicades, però és imprescindible per maneres de fer i perquè el nostre plantejament té a veure amb una lògica positiva i constructiva. Tinc clar que, per exemple, amb Maria Mercè Martorell, ideològicament, tenim poques coses en comú, però és imprescindible que en grans temes de ciutat siguem capaços de posar-nos d'acord.
 

"És imprescindible tenir una ciutat molt humana, que segueixi la lògica dels 15 minuts"

- Quines són les prioritats que us marqueu de cara al nou mandat?
- Hi ha una que és bàsica: el POUM. Hem d'entrar a transformar l'urbanisme, que aquest mandat ha tingut un inici incipient amb la vianalització del carrer Canyelles. Aquests 100 metres poden marcar una manera de fer, però hem d'anar més enllà. Hem de construir una ciutat que sigui respectuosa amb el nostre entorn, que tingui cura del patrimoni natural.

Parlem molt de patrimoni arqueològic i molt poc de patrimoni natural i jo crec que aquesta és una perspectiva que hem de tenir. Que plantegi una ciutat on hi hagi arbres que ens baixin la temperatura i ens protegeixin a l'hivern. És imprescindible tenir una ciutat amb ombres, una ciutat molt humana, que segueixi la lògica dels 15 minuts.

Hem de treballar l'Anella Verda i protegir-la jurídicament. I també s'ha de fer gestió forestal. L'Horta Gran ha de tornar a ser un reservori d'aliments que ens ajudi a superar aquesta època de crisi climàtica. I hem de reforçar l'Anella Blava, un àmbit en què nosaltres plantegem la creació d'una reserva marina que tingui un paper important en la recerca i en la recuperació, perquè ens estem quedant sense pesca.

L'habitatge també és imprescindible i hem d'anar a una lògica de recosir i deixar de banda els grans creixements. Recosir vol dir mobilitzar el patrimoni municipal. Si som capaços de fer-ho amb construcció pública, oli en un llum, si no és així, haurem de buscar la col·laboració entre el sector públic i el privat.

"Tenim una oposició que tot el dia es queixa i posa bastons a les rodes i un govern que no genera alegria"

- El Banc d'Espanya. La Tabacalera. Què hem de fer amb aquests dos espais emblemàtics?
- El Banc d'Espanya, ras i curt, ha de ser un equipament cívic i cultural. No en tenim al centre de la ciutat i són imprescindibles. I sobre la Tabacalera, hi ha un pla d'usos aprovat i no s'està desenvolupant. Si algú té una alternativa que la digui, però si no n'hi ha, hem de treballar en la línia de ciutat de la cultura, amb una gran biblioteca, un arxiu, un museu, etc. Però s'ha d'anar per feina.

A aquests dos forats, jo afegiria l'antiga Facultat de Lletres, que és un nyap. S'ha de posar a ordre i hem de portar tota l'administració de l'Ajuntament cap allà. Així ens estalviaríem els 600.000 euros que paguem cada any pel lloguer de l'edifici de la Rambla Nova. La Imperial Tarraco ha de ser el gran espai de l'administració.

- Com es pot revertir la pèrdua de població i el fet que hi hagi barris que vulguin marxar de la ciutat?
- Amb alegria. Jo crec que tenim una banda de desanimadors professionals terrible. Tenim una oposició que tot el dia es queixa i posa bastons a les rodes i un govern que no genera alegria. Un govern que diu que en els pròxims 6 anys hi haurà 600 milions d'euros per invertir a la ciutat, no ho pot dir esbroncant-te.

Les coses s'han d'explicar i s'ha d'escoltar a tothom. A la Mora, el president de l'associació de veïns vol fer una EMD, però si parles amb la gent, no ho volen això. En el cas de Sant Salvador, crec que és l'últim intent de ser escoltats. Perquè els van dir que els canviarien el barri i només els hi han fet un parc.

El govern no ha estat capaç de recuperar l'N-240 com a via urbana. Es parla de cohesionar la ciutat i es deixen passar oportunitats. Entenc que hi hagi gent desanimada, però hi ha infinites oportunitats per treballar en aquesta ciutat.
 

"Té sentit que l'única ciutat Patrimoni de la Humanitat a Catalunya gestioni la taxa turística íntegrament"

- Tarragona és una ciutat insegura?
- Tarragona és una ciutat amb una percepció d'inseguretat important, però els indicadors diuen que aquesta seguretat està més o menys adaptada, tot i que és veritat que hem crescut. Jo he viscut en ciutats i barris molt perillosos a Llatinoamèrica i el concepte de perillositat canvia. El que està clar és que la percepció d'inseguretat s'ha de revertir.

I això reverteix amb una policia que tingui una lògica dissuasòria i que estigui al servei de la ciutadania. Els agents de la Guàrdia Urbana, igual que els inspectors de la zona blava, han de caminar la ciutat. Hem d'anar cap a una policia moderna i no apostar-ho tot a les càmeres, que el que aconsegueixen és estalviar personal.

Hem de tenir una unitat de policia de proximitat, al servei de la gent, que coneix als ciutadans, als botiguers i també als delinqüents. Volem policia caminant.

- Hi ha un debat sobre el turisme, especialment sobre el tema creuers. Què en penseu?
- Jo vull viure en una ciutat no en una destinació turística. En aquest àmbit hem de tenir molta cura. Els creuers em recorden molt a l'època del Saloufest, que hi havia gent que deia que eren molts diners, quan eren joves emborratxant-se. Quan arriba un creuer, no té cap sentit que baixin 4.000 persones a omplir-nos la Part Alta.

L'estratègia de l'Ajuntament ha estat que vinguin, com sigui i quan sigui, sumant pernoctacions per tal de dir que estem petant les xifres. Apostem per obrir debats com és la gestió de la taxa turística. Barcelona gestiona la taxa turística íntegrament. Té sentit que l'única ciutat Patrimoni de la Humanitat a Catalunya gestioni la taxa turística íntegrament i, amb aquests recursos, conservar els monuments.

També apostem per fer una moratòria als pisos turístics i endreçar-ho tot, perquè els apartaments turístics s'estan convertint en oportunitats de negoci, traient habitatges de lloguer i venda del mercat. Tenim un problema gran i és evident que el mercat no es regula.

"A l'administració necessitem gent que faci molta pedagogia, ajudant tota aquella gent que té la bretxa digital"

- Tarragona està bruta?
- Sí, Tarragona està molt bruta i, a més, està insalubre perquè tenim un problema amb els coloms i s'ha de treballar. Creiem en el benestar animal, però aquí tenim un problema de salubritat amb els coloms, que estan catalogats com a espècie invasora i s'ha de controlar, com s'ha fet amb els rosegadors i les paneroles.

Pel que fa a l'incivisme, s'han de promoure canvis culturals, treballant directament des d'una perspectiva pedagògica i més enllà de multes es poden fer moltes coses. Pel que fa als gossos, si volem ser ciutat amiga dels animals, hem de crear les circumstàncies perquè així sigui. On estan els parcs perquè puguin anar a jugar?

- Què li sembla que el govern municipal aprovés la licitació del nou contracte de la neteja a un mes de les eleccions?
- És el resum d'allò que ha fet aquest govern en els darrers dos anys, anar tard i malament.

- Comparteix que Tarragona és una ciutat amb els impostos alts?
- No ho comparteixo. Hi ha un estudi de la CEOE, sí, però no es té en compte el valor cadastral dels pisos. Tarragona té una carrera impositiva important, però és que el valor cadastral dels pisos no es toca des de fa més de 20 anys. Els percentatges són molt alts perquè el valor cadastral és molt baix. Per tant, no comparteixo que Tarragona tingui els impostos alts.

Una altra cosa són les taxes, però és que hi ha poca capacitat de moviment i tenim una ciutat molt endeutada. I no ve de l'època Ballesteros només, perquè encara estem pagant crèdits de l'etapa de Convergència i Unió.
 

 

- Què proposen l'àmbit de la cultura?
- Un 90% de les propostes de cultura del 2019 les tornem a portar al programa enguany perquè els moviments han estat molt petits. Nosaltres plantegem una xarxa de cultura, en què els centres cívics han de tenir programació cultural pròpia. Hem d'obrir nous espais en els diferents racons de ciutat i hem de generar un mapa d'audiències a la ciutat.

Tenim una ciutat que exposa col·lectius concrets de la cultura tradicional en un moment determinat de l'any, mentre que la resta és un desert. Però passa amb l'Esbart Dansaire i també amb les comparses Carnaval. Hem de treballar una lògica de programació cultural arreu de la ciutat i posar-ho fàcil a tots aquells que fan cultura. L'app Tarragona Cultura va ser un avenç, però hem de facilitar l'accés a totes les entitats i també fer un llibret per a totes les Festes de Barri.

L'Ajuntament, al final, el que ha de fer és coordinar la feina. I ara, la relació amb les entitats és purament administrativa, no hi ha una perspectiva comunitària i l'àmbit cultural, això es nota molt.
 

 

"Esperem tenir capacitat d'influència i ser capaços de promoure un govern progressista a la ciutat"

- La modernització de l'administració és una de les assignatures pendents. Què s'ha de fer per aconseguir-ho?
- Fer-li més cas al Pep Budí, que és el cap d'informàtica, que en sap molt i que ha demostrat la seva capacitat de feina. Crec que en aquest àmbit, el govern ha fet passos endavant i se l'ha jugat. S'ha de reconèixer que han estat valents, canviant totes les plataformes internes.

Nosaltres apostem per dues claus: treballar amb una lògica de digitalització potent i amb lògica de personalització potent. A l'administració necessitem gent que faci molta pedagogia, ajudant tota aquella gent que té la bretxa digital. No podem dir-li a la gent que es connecti a l'app i prou.

Les OMAC que hi ha a Torreforta o a Sant Pere i Sant Pau les hem de replicar en altres indrets, de la ciutat, amb personal municipal disponible per ajudar a utilitzar les eines que té l'administració, perquè tecnologia i persona han d'anar junts.

- Quines propostes tenen en l'àmbit d'esportiu?
- Hem de fer un pla d'actualització dels equipaments esportius municipals. Això és evident. Però tenim un gran hàndicap i és que els Jocs Mediterranis ens va deixar uns equipaments que estan acaparant l'atenció dels tècnics municipals i dels recursos. I els equipaments de barri estan abandonats, perquè no tenim temps ni diners.

Tenim un equip tècnic al PMET, liderat pel Ramón Cuadrat, fantàstic, però hem de posar recursos i fer un pla de treball. A més, tenim l'objectiu que tots els infants de la ciutat facin esport, generant bons o beques, perquè les famílies puguin afrontar les quotes de les activitats esportives. No pots donar diners a fons perduts perquè els clubs facin el que vulguin.

- Què esperen de cara al 28M?
- Esperem tornar a ser decisius. Esperem tenir capacitat d'influència i ser capaços de promoure un govern progressista a la ciutat.