Noemí Llauradó: «Volem liderar el govern i partim d'un molt bon escenari per aconseguir-ho»

Noemí Llauradó Sans encapçala la llista electoral d'ERC a Reus a les eleccions d'aquest diumenge. Nascuda el 1978, és llicenciada en Dret per la URV i màster en Advocacia per la UOC. És advocada no exercent de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Reus i funcionària del cos de tècnics superiors de l'administració de la Generalitat de Catalunya, sent cap de la secció de secretaria dels serveis territorials de Benestar i Família a Tarragona.

Ha sigut diputada al Parlament de Catalunya i, durant aquest mandat, vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona. Va entrar com a regidora d'ERC a l'Ajuntament de Reus l'any 2015, en el qual el partit recuperava la representació municipal després de quedar-se fora del ple entre 2011 i 2015. Ara fa quatre anys liderava la llista que va aconseguir els millors resultats de la història recent del partit obtenint sis regidors al consistori.

Els darrers vuit anys, ERC ha format part del govern municipal com a socis primer de CiU, i ara de PDECat-Junts. Una tria que, el 2019, va veure's condicionada per acords dels partits d'àmbit català, com li ha retret l'oposició. Noemí Llauradó aspira, ara, a liderar el pròxim govern municipal i passar de la vicealcaldia a l'alcaldia.
 

Economia, societat, urbanisme i medi ambient, eixos principals

—Quines han de ser les prioritats del pròxim govern de Reus?
—Jo crec que unes transformacions que podríem definir com l'econòmica, la social i la urbanística i mediambiental. Són els reptes als quals haurem de fer front en un futur molt immediat, de fet, ja ho hem començat a treballar, jo sempre dic que en aquest mandat hem pogut posar les bases de la transformació. Una transformació econòmica vol dir que, evidentment, hem de continuar donant el suport al sector comerç, al sector serveis, que és la primera activitat que tenim a la ciutat i la que a més ens caracteritza.

Però, evidentment, també hem de donar més pes a la indústria, que ja en tenim bastanta, tenim empreses potents als nostres polígons, però crec que hi hem d'apostar una mica més. Per què?, doncs perquè creen més llocs de treball, normalment, són més estables i, a més a més, tenen més valor afegit i estan més ben retribuïts. Això què significa?, doncs que té un efecte positiu per la renda per càpita de la nostra ciutadania, i això vol dir més benestar i, per tant, més cohesió social.

La transformació social vol dir que hem d'aconseguir generar oportunitats per a tothom; tothom ha de tenir les mateixes oportunitats. Això vol dir parlar d'educació, de llocs de treball i d'accés als serveis públics bàsics que tothom hi ha de tenir també accés. Per exemple, en el Reus Horitzó 32 s'ha parlat molt també de l'àmbit de l'educació 360, educar més enllà de l'escolarització, al llarg de la vida.

També de tenir accés a les activitats extraescolars, que aquí és on es genera, a vegades, un biaix. La formació contínua també per a tota la població, per tal de no quedar-se despenjats en l'àmbit laboral i poder retenir talent i atraure'n de nou. I, d'altra banda, tenim la transformació urbanística i la transformació ambiental.
 

És evident que patim un canvi climàtic i, per tant, hem de ser més resilients com a ciutat. El que nosaltres volem afavorir és una xarxa de refugis climàtics, que ara hem tingut accés a un fons Next Generation que ens permetrà disposar-ne en determinats patis d'escoles.

També més zones verdes, que en aquest mandat hem fet l'avanç del pla estratègic de zones verdes i ens diu que tenim un potencial per arribar a 1,8 milions de metres quadrats de zones verdes a la nostra ciutat. Representa uns 16,7 metres quadrats per habitant, que és superior al que recomana l'Organització Mundial de la Salut, que diu que n'has de tenir entre 10 i 15.

—I tot això, com ho voleu aconseguir?
—Doncs desplegant totes les accions que tenim en aquest pla estratègic i que van bàsicament encaminades a renaturalització d'espais. Però també pensem en la pacificació de l'espai públic, que estigui més destinat als vianants que no pas al vehicle. Les ciutats del passat donaven un 80% d'espai al vehicle i només un 20% per als vianants.

Ara almenys hem de tendir a un equilibri; hem posat les bases de la transformació perquè hem vist espais vianalitzats com el raval de Santa Anna, tot el que s'està treballant a la zona de la plaça del Pintor Fortuny, el Condesito, el carrer Ample... Però també parlem de la transformació que ha de viure el barri del Carrilet, on també hi ha d'haver aquesta mobilitat més sostenible.

Apostem també perquè puguem disposar de més carrils bici i puguem utilitzar el servei de bici compartida. Hem d'anar reduint les emissions de diòxid de carboni perquè hi creiem, perquè això és bo per a la salut de la ciutadania. I, d'altra banda, perquè també tenim unes directrius europees que ens diuen que els municipis de més de 50.000 habitants tenim l'obligació de reduir les emissions i arribar al 2050 a ser neutres.

"Apostem per actuacions urbanístiques que afavoreixen la sensació de seguretat"

A més, la pacificació dels espais també té unes conseqüències positives en la dinamització del teixit comercial. Jo sempre comento que hi va haver un abans i un després de la vianalització del centre de la ciutat. D'altra banda, també parlem que tota la ciutat ha de ser més segura i més neta, i no només amb més presència de la Guàrdia Urbana, que és una de les peticions que ens fa la ciutadania i que és evident que podem créixer en nombre d'efectius.

Però a aquesta Guàrdia Urbana també li hem de donar elements de modernització perquè puguin servir millor a la ciutadania, com les càmeres de vigilància. I d'altra, també apostem per actuacions urbanístiques que afavoreixen la sensació de seguretat. Tenim la proposta A Reus, zero zones fosques, que vol dir que hem de millorar la il·luminació dels carrers, perquè un carrer més ben il·luminat és un carrer més segur, sobretot per a les dones, que són les que ens podem sentir més insegures.

I tenir en compte la neteja i la cura dels carrers, que es vegin ben cuidats, amb unes voreres amples i accessibles per a tothom. I la clau de volta de tot plegat també és fer polítiques socials per afavorir que no hi hagi tantes diferències socials, perquè això sí que és cert, que en societats on hi ha més desequilibri es genera més inseguretat. Aquí també pot tenir un paper molt important la cultura, que nosaltres vinculem molt estretament amb l'educació.

 

 

Rehabilitació d'habitatge com a solució a curt termini

—Entrant en temes més concrets, per exemple l'habitatge, quines línies aposteu que adopti el pròxim govern?
—És un dret essencial, un dret bàsic per poder garantir a tota la ciutadania, des de l'Ajuntament, en col·laboració amb altres administracions. Per tant, tant la Generalitat com l'Estat, fins i tot en l'àmbit europeu, on hem d'intentar accedir a recursos que se'ns proporcionen des d'aquestes administracions per augmentar el parc d'habitatge. Tenim un parc d'habitatge que efectivament és envellit, la mitjana dels habitatges que tenim a la ciutat és de 48 anys, i n'hi ha molts que fins i tot són d'abans dels anys 50.

Per tant, encara no reuneixen els requisits de les indicacions tècniques que caldrien ara. Nosaltres què proposem?, un pla estratègic de rehabilitació d'habitatges que vam presentar precisament al barri Fortuny, perquè és una de les zones on caldria fer aquesta rehabilitació. Sobretot en l'àmbit de l'accessibilitat i de l'eficiència energètica.

I jo poso molt d'èmfasi en l'accessibilitat perquè en aquests habitatges més vells hi viuen persones més grans. I moltes d'elles queden aïllades a la seva pròpia casa, sense facilitat per poder baixar al carrer, socialitzar i tot el benefici que comporten les relacions humanes. Per tant, hem de posar-hi remei i hi invertirem dos milions d'euros, podent mobilitzar també recursos que ens puguin venir de la Generalitat, de l'Estat si fos el cas, i de la Unió Europea per rehabilitar, i això també ens permet fer un creixement urbà sostenible.

D'altra banda, també s'ha de construir, també hem de fer promoció pública d'habitatge social, i tenim tres zones on aquesta tendència s'ha anunciat. Tenim la zona del Carrilet, on volem fer habitatge dotacional sobretot per a gent jove, que és una altra franja d'edat amb dificultats per accedir a l'habitatge. Això els comporta allargar excessivament l'emancipació perquè es troba que els sous són baixos, a l'inici de la teva carrera professional, i, en canvi, els lloguers són massa elevats.

"L'important és anar creant diferents centralitats al Reus sencer, al llarg i ample de la ciutat"

També parlem de la Hispània, on volem crear habitatge social a banda d'habitatge lliure, i la zona del Carme, que també ho vam anunciar amb la presència del president de la Generalitat i dels consellers de Territori i de Salut. L'important és anar creant diferents centralitats al Reus sencer, que diem nosaltres, al llarg i ample de la ciutat. Això significa que en diferents zones tinguem habitatges, serveis i una bona vialitat i que ens connecti de manera sostenible i, per tant, dinamització també comercial.

També hem de promoure que la ciutadania pugui rehabilitar i pugui veure un avantatge en cedir-lo a la borsa de lloguer social, tenint unes garanties de cobrament del lloguer. I després aprofitar polítiques que es fan, per exemple, des de la Generalitat. Ara sentíem que hi ha aquesta política d'expropiar en els grans tenidors, i per grans tenidors que quedi clar que són els bancs i els fons voltor.

Si s'expropien aquests habitatges perquè no ho destinen a la funció social a la qual estan obligats, que se'n pugui beneficiar la ciutadania. Dins dels municipis on es farà aquesta prova pilot hi ha Reus. Serà perquè també tenim la secretària d'Habitatge com a regidora a l'Ajuntament (Marina Berasategui, ERC) i, evidentment, això és tenir una línia directa amb el Govern, que nosaltres també ho hem de poder aprofitar.
 

—Aquest mandat heu lligat urbanisme i mobilitat; mentre depengui d'ERC, veurem projectes de pacificació i de mobilitat sostenible?
—Sí, és una aposta claríssima, jo crec que és una aposta de futur de les ciutats grans com la nostra, no només a escala catalana o estatal, fins i tot a escala europea. La consciència mediambiental que hi ha avui en dia és aquesta, que la ciutadania pugui gaudir la ciutat i no només passar de pas pels nostres carrers i places. Som una ciutat mediterrània, amb un clima que això ho afavoreix, i necessitem gaudir més de la nostra ciutat.

Això vol dir deixar de banda del tot el vehicle? No, això vol dir que hi ha un interès general, que també ha de tenir en compte interessos particulars, i tot s'ha fet de manera participada, escoltant a tothom i sempre amb sentit comú. Aquesta és evident que és una de les nostres banderes, optar per una ciutat més amable.
 

Noves centralitats al voltant dels equipaments municipals

—Pel que fa als equipaments municipals, s'han anunciat dos nous centres cívics, heu parlat de noves biblioteques, hi ha un pla per construir nous polilleugers... Quines són les àrees de l'Ajuntament que van més coixes d'equipaments, o les prioritàries a desenvolupar?
—Nosaltres, tot el que signifiqui cohesionar més la ciutat i acabar de crear aquestes centralitats a les quals feia referència, és on posarem més èmfasi. Perquè veiem que en els entorns dels equipaments públics hem de continuar construint aquestes zones d'estada, amables, amb vegetació, etcètera. Jo diria equipaments públics en general; ara potser ens faltava una biblioteca perquè el mapa de lectura ens recomana que en tinguem tres o quatre.

Aquest mandat hem començat a definir on podria anar, al costat del Centre Cívic d'Horts de Miró i ja hem fet els passos per començar a expropiar els terrenys necessaris. I després, tota la xarxa de centres cívics, també l'hem de continuar desenvolupant, més que res per anar creant aquestes centralitats. I al barri del Carme, el desdoblament del CAP també podrà generar aquesta centralitat, per tant, estem parlant d'un altre equipament, en aquest cas sanitari i competència d'una altra administració, pel qual nosaltres també hem vetllat.

"Hem de continuar creixent en prestació de serveis públics"

Parlant de l'àmbit sanitari, hem aconseguit reobrir el consultori del barri Gaudí; vam entendre la necessitat que calia posar tots els esforços perquè la Generalitat veiés la conveniència i ho vam aconseguir. Hem de continuar creixent en prestació de serveis públics perquè tenim un creixement demogràfic i l'envelliment de la població. Aquí caldrà definir bé quins serveis necessitarà aquesta població.

Dins de les persones considerades gent gran, també tenim diferents fases i, per tant, hem de tenir residències de gent gran, és evident, assistides i no assistides. Hem de tenir una bona atenció a la dependència en el mateix domicili. I encara hi ha un entremig, que seria aquesta residència no assistida, on pots disposar d'una certa autonomia en un determinat habitatge, i tenir uns serveis compartits de seguretat, de neteja, mèdics, etcètera. Això que fins ara només ho hem vist en l'àmbit privat, ho hauríem de mirar de treballar amb el departament de Drets Socials per fer-ho també públic.
 

Participació i habitatge per al jovent i la gent gran

—En matèria de joventut i gent gran, de quina manera les voleu desenvolupar al pròxim mandat?
—En gent gran hem treballat molt per activar la gent considerada gran en diferents àmbits, el de l'activitat física, el cultural, el social... Perquè és molt important tot el coneixement i tot el bagatge que les persones amb més experiència ens poden aportar a la resta de ciutadania i, per tant, per millorar la ciutat. Hem de facilitar també la seva mobilitat per dins de la ciutat, hem de treure barreres arquitectòniques, hem de fer aquests carrers més amables, pensant que s'ha de moure amb més facilitat.

El transport públic també és una de les qüestions a considerar i a millorar i, per exemple, el projecte del Bus per tu, que facilita aquesta mobilitat, també està pensat per les persones de més edat que s'han de moure d'una altra manera. Després, la gent gran ha de poder dir la seva en el consell municipal que ja tenim establert per això. I el mateix podríem traslladar al jovent.
 

El jovent ha de poder dir més la seva, ha de tenir uns espais de participació en els quals se senti més còmode i confortable per poder dir la seva. Hem de parlar-hi molt més, no hi ha d'haver un adult centrisme com el que tenim fins ara. És a dir, sempre pensem les polítiques amb un prototip de persona, normalment el d'un home, blanc, de mitjana edat i sense cap mena de disfunció.

La gent jove no és el futur, la gent jove és el present; i quines necessitats tenen?, doncs bàsicament la participació i l'emancipació. I per facilitar l'emancipació, ja ho hem comentat, habitatge, educació, ocupació i tot el que fa referència a l'oci i a la implicació cultural i social amb la ciutat.

Hi ha molts prejudicis per part de l'edat adulta respecte al jovent i també respecte a la gent gran, hi ha un cert edatisme per dalt i per baix. Jo crec que hem de trencar aquest edatisme i, fins i tot, hem de fer que hi hagi més transgeneracionalitat en tot el que fem.

"Volem liderar el govern i creiem que ara partim d'un molt bon escenari per poder-ho aconseguir"

—Per acabar, quina política de pactes plantejarà ERC a partir del dia 29 de maig? Què posarà el partit sobre la taula i quin pes poden tenir acords relacionats amb la política nacional i estatal?
—Nosaltres encara som regidors i regidores d'un govern i hem de continuar desplegant les polítiques públiques amb les quals ens hem compromès amb la ciutadania. Tenim un Pla d'Acció Municipal i fins a l'últim moment hem de continuar desplegant-lo. Per tant, ens centrem en això i ens centrem també a poder ser la llista més votada.

Per què volem ser la llista més votada?, per poder accedir a l'alcaldia. Perquè considerem que des de l'alcaldia tindrem més possibilitats de desplegar encara més i millor les polítiques que nosaltres considerem que són per al futur de la nostra ciutat i per millorar la vida de la nostra conciutadania. Volem liderar el govern, que des de l'època de la República amb Evarist Fàbregas, ERC no l'ha tingut mai en aquesta ciutat i creiem que ara partim d'un molt bon escenari per poder-ho aconseguir.

"Tinc bones sensacions perquè crec que tinc la candidatura més potent"

Què farem a partir del 28 de maig?, llegir els resultats, que vol dir llegir què ens ha dit la ciutadania. A partir d'aquí, si ho podem plantejar des de ser la llista més votada, doncs ho posarem d'una manera i si és d'una altra, que espero que no, doncs serà d'una altra manera. El que sí que tinc són bones sensacions perquè crec que tinc la candidatura més potent, amb respecte cap a totes les candidatures, però per mi és la millor, per això l'he volgut confegir d'aquesta manera.

Amb persones que poden liderar regidories i, per tant, poden liderar el govern de la ciutat, que crec que és el que es mereix la ciutadania quan ens fa confiança. Ha de saber que tindrà gent al davant que pot responsabilitzar-se d'aquestes àrees de govern, com ho hem demostrat els sis regidors, que per això també tornem a repetir. I, d'altra banda, perquè tenim projectes per al futur de la ciutat, noves propostes, pensant en el segle XXI, pensant en els reptes que ens venen.

I, d'altra banda, perquè tenim bones sensacions amb la gent amb la qual estem parlant. Fins al punt que no té per què ser mai així, però aquesta vegada ens està passant i no ens havia passat mai, que em venen persones a dir-me que "jo no soc del teu partit, jo sempre voto altres formacions, però aquesta vegada et votaré tu". Entenc que en l'àmbit municipal hi ha qüestions que sobrepassen els idearis dels partits i es pensa més en les persones que han de tirar endavant la ciutat.

—Des d'on es farà, aquesta lectura dels resultats electorals?
—Des de Reus.