De cultura, raïm i Terra Alta

Vinyes a la Terra Alta — Javier Campo

 

La Terra Alta és una de les Denominacions d'Origen que han emergit amb més força en el panorama vitivinícola mundial en els últims anys. Però això no és fruit de la casualitat ni d'una moda passatgera. Situem-nos primer en el mapa per poder entendre-ho tot. La Terra Alta és una comarca al sud de Tarragona i que forma part de l'àmbit de les Terres de l'Ebre. Està formada per 12 municipis i limita amb la Ribera i el Matarranya. Per la seva orografia i escassetat d'aigua a les parts més altes, històricament es va començar a treballar els cultius llenyosos. Dir quan va succeir i en quuin paradigmacultural es va instaurar és difícil ja que ha estat terra de fenicis, cartaginesos, romans, visigots, templers, càtars, hospitalaris i àrabs. Un poti-poti de cultures que han deixat la seva empremta, cadascun en la seva mesura, i que avui en dia fa que la Terra Alta sigui com és.

 

La vinya sembla ser que va arribar des d'Horta de Sant Joan, al segle XII, ja que a Els Costums d'Horta, comanda templera en l'època, ja apareixen ressenyes de la vinya. L'edificació principal del Temple no era altra que el que avui coneixem com el Convent franciscà de Sant Salvador, també conegut com el de Santa Maria dels Àngels. Això no passa d'un dia per l'altre, sinó que dels templers passa als hospitalaris i és convertit en convent en 1543. Aquí va ser on es va iniciar el cultiu de la vinya per després desaparèixer fins no fa gaire, i són altres les poblacions terraltines més conegudes per la seva vinya i els seus vins. De fet, el nom Terra Alta només era conegut pels oriünds de la zona i resta de Catalunya. Fora d'aquí, eren els vins de Batea i de Gandesa els més populars i eren comprats a granel per a consum particular i servits com a vi de taverna en moltes ciutats.

 

Doncs més o menys el tema comença així. El 1972, la Denominació d'Origen Terra Alta ja és reconeguda com a tal i a poc a poc, una de les seves varietats comença a brillar fins al punt que, avui dia, n'és l'abanderada. Estem parlant de la garnatxa blanca, és clar. La garnatxa negra, la carinyena, la peluda, moscatell, morenillo... Totes elles són protagonistes de grans vins de la Terra Alta, però la garnatxa blanca és la que ha situat al mapa internacional els vins de la Terra Alta. Per descomptat, amb el treball, l'esforç i el bon fer de la seva gent, majoritàriament agricultors, i de cellers i enòlegs que han lluitat contra vent i marea per col·locar el nom de la Terra Alta al capdamunt del panorama internacional. Alguns l'anomenen la Toscana catalana, però jo prefereixo anomenar-la pel seu nom: Terra Alta. La bellesa dels seus paisatges i els seus grans vins són senyals d'identitat pròpies i no copiades.

 

Un gotim de garnatxa blanca — Javier Campo

 

Quan al principi us dic que és una de les Denominacions d'Origen que han emergit amb més força és totalment cert, ja que fa uns 15 anys no arribaven a quaranta el nombre de cellers i ara per ara, supera els seixanta, és la tercera DO catalana més consumida i la seva garnatxa blanca està entre les millors del món. Prova d'això és que, l'any passat, el concurs internacional Les Granaches du Monde la va triar com a punt de reunió mundial i el prestigiós concurs es va celebrar a Terra Alta.

 

Hi ha cellers de la Terra Alta que han portat i porten la marca fora i dins del mapa i són capdavanteres amb una infinitat de premis i reconeixements en concursos, guies i crítiques dels grans gurus del món del vi. Però avui m'agradaria parlar-vos d'una d'aquestes que, sense fer massa soroll, elaboren enormes vins amb la identitat de la Terra Alta i el treball de la terra com a filosofia de vida.

 

Els Vicens, treballant a la vinya —: Javier Campo

 

El celler de Josep Vicens és el resultat d'una llarga tradició familiar de pagesos que ha treballat les vinyes de la seva propietat i elaborat els seus propis vins a Gandesa. En l'actualitat, s'uneixen a la feina i en el projecte la quarta i cinquena generació, responsables de canvis importants que s'han vist reflectits en els seus vins i a les seves instal·lacions. Un treball que segueix gairebé sense descans i que en els seus últims temps s'està enfocant en la reconversió a ecològic. Des de 2001, Josep Vicens embotella (ja que abans tot anava a granel o es venia a grans firmes) i a poc a poc el catàleg de vins del celler s'ha anat ampliant. Com a dada per tenir en compte, els seus vins joves s'elaboren amb ceps d'entre 35 i 60 anys. Si. He dit els joves.

 

Compten amb la syrah més vella de la Terra Alta amb la qual elaboren el que per a mi és potser el millor syrah varietal d'aquesta Denominació. Però avui m'agradaria destacar el treball de la família composada per Josep, Tere i els seus dos fills Josep i Pau, que porta el nom de la tercera generació com a homenatge sincer a tota una vida de dedicació a la terra. Mon Iaio Sisco Blanc.

 

Mon Iaio Sisco, el resultat — Celler Josep Vicens

 

Sota l'atenta mirada de l'enòleg Josep Valiente, Mon Iaio Sisco Blanc està elaborat amb el fruit d'uns ceps molt vells de garnatxa blanca 100% i que tenen una edat mínima de 75 anys. Fermentació i criança amb pells durant cinc mesos, treballant el batonage en un recipient ovoide que permet el moviment biodinàmic del vi i que no disfressa la varietat, deixant que s'expressi en la seva plenitud.

 

És un vi brillant de color groc pàl·lid i amb reminiscències verdoses. El seu aroma és essència de tipicitat amb una barreja de fruites blanques i tocs cítrics embolicats en les herbes aromàtiques de la muntanya. En boca és on expressa tot el seu potencial ja que és un vi amb força, untuositat i elegància. Destaca el seu llarg retro gust i la seva estructura, que el converteix en un vi molt gastronòmic i amb un ampli ventall de possibilitats en el maridatge.