I Podem es torna a equivocar

El cessat Hermán Pinedo, al centre de la imatge mesos abans de l'explosió de l'HermánGate'. Foto: Cedida

 

No conec personalment Hermán Pinedo. Estic molt atent als seus moviments, als del seu partit i als del seu govern, i m’interessa en particular l’àrea de Patrimoni que li ha tocat liderar. Segur que ell també té un ull posat en nosaltres, els mitjans. Però ni hem compartit cafès, ni WhatsApp’s, ni ens coneixem personalment; no.

 

 

Ja pot ser que, des d’aquesta distància, em sigui més fàcil defensar-lo poc després de conèixer que Podem Catalunya l’ha decidit fulminar de la direcció local del partit a Tarragona. I jo que pensava que la nova política faria les coses diferents als d’abans. Seran nous, però carai com de malament —i de ràpid— estan envellint alguns.

 

És cert que Pinedo sempre ha estat un vers lliure a la formació morada, amb criteri i veu pròpia, i amb tendència a prioritzar els seus principis per sobre de veus jeràrquiques i llunyanes. Potser és això el que se li ha de començar a exigir als governants locals quan parlem de prendre decisions quilòmetre zero.

 

M’he estat llegint l’expedient signat des de Barcelona. Li retreuen el suport a Ricomà quan «el PSC se erigió en la fuerza más votada» (sic) a les municipals. Li retreuen tuits —sí, sí, tuits— on qüestiona Ismael Cortés, el diputat desconegut que Podem va posar a dit a encapçalar la llista de les generals en detriment de Fèlix Alonso. Pinedo és un vers lliure.

 

No conec personalment a l’Hermán, però el trobo un noi valent. M’agrada la gestió que està fent de la patata calenta majúscula que és l’Amfiteatre. M’agrada veure com té les idees clares i ha arribat a la plaça de la Font per aportar, en lloc de fer-ho per apartar ningú.

 

Podem es desfà d’un actiu molt valuós al sud de Catalunya, en una de les úniques províncies de l’Estat on van ser capaços de guanyar a les eleccions generals de 2015 i 2016. Potser haurien d’atrevir-se a cuidar-la més. Veig en Podem un projecte fallit, una caricatura del que hauria d’haver estat. Com a votant d’esquerres, em sap realment greu.

 

D’«asaltar los cielos» a censurar els versos lliures. Carai amb els nous, cada cop costa més diferenciar-los d’aquell PSOE ranci al qual afirmaven que venien a liquidar. Valents també Carla Aguilar (En Comú) i el govern municipal d’ERC tancant files al voltant del conseller des del minut u.

 

Entenc que formar part de qualsevol organització implica posar regles al joc, però això no m’impedeix discrepar de la línia dura d’aquells partits que semblen esdevenir sectes. Siguin nous o vells, d’esquerra o dreta. Podem s’equivoca. No conec personalment Hermán Pinedo, però sí conec de prop l’esquerra caïnita de les lluites de poder. I Podem es torna a equivocar.