URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

«Partit a partit»

Pensava aquest cap de setmana, mentre aguantava amb desesperació el nou xurro del Nàstic, que només serem conscients de la importància real del partit quan fem les sumes i trobem a faltar els punts perduts pel camí. Quan sigui tard, com sempre, per resumir.

 

Un ha fet diversos anys de periodista esportiu i es creu amb autoritat moral per concloure que el pròxim partit, que serà diumenge i fa pinta a llarg, no serà un més. Que els equips fan prou mala cara i que, si l’afició surt novament de casa, serà més aviat per evitar la tarda amb la sogra que no pas per la il·lusió del propi joc.

 

L’alineació és estranya: crec que hi ha tres jugadors que volen jugar a la mateixa posició. ‘Overbooking’ a la banda dreta, i com més dreta millor! Un d’ells sembla que s’ha recuperat d’una lesió llarga que gairebé li avança la retirada fa sis mesos. Qui ara està lesionat és l’altre, la jove promesa que no va arribar mai a fer-se adult. I mira que la premsa en parlava meravelles! Veurem com resisteix el cop, perquè es veu que arriba bastant fotudet al camp.

 

Ah, sí, l’altre. Bé, aquest és un extrem dret de manual, d’aquells destralers que ni juguen ni deixen jugar i que passen més estona fora de la línia que al terreny de joc. Mentre tothom li permeti suposo que hi seguirà, és clar. També imagino que, si només pot liderar la banda dreta del camp un únic jugador, aquest és el que juga a casa. I per això diuen que arriba en molt bona forma.

 

També em sembla veure com el central titular, que interpreto deu ser el capità, arriba pujadet d’ego i ara vol ser també l’àrbitre. Que vol decidir qui juga, qui no juga, si hi ha un altre partit de tornada o si l’extrem esquerre de la cua llarga millor s’espera a la banqueta. Segur que, de crio, era el que al pati s’enduia la pilota fent morros i no deixava jugar ningú més quan li pintaven bastos.

 

He sentit a parlar també d’un altre grupet, on algun és novell i tots van amb samarreta groga, que més aviat sembla l’equip visitant. Ningú els vol passar la pilota, s’emporten totes les faltes i l’àrbitre els diu que una protesta més i s’empassen la targeta vermella. A mi em sembla una mica excessiu, però vaja, ja serà el VAR qui digui el que hagi de dir. El problema és que va lent i ve de l’estranger. Imagino que arribarà tard, si arriba, com tot en aquesta vida.

 

En fi, que el partit del dia 10 fa una pinta estranya i un ja no té els ànims per fer travesses. Mira que m’agrada el futbol, però diumenge que ve estarem centrats en altres coses. Suposo que més importants. I només notes que tot plegat deixa de ser un joc quan t’exposes a tornar-lo a veure en blanc i negre.




Comentaris

envia el comentari