Una bandera fosca com la nit

De mica en mica, en molts balcons o espais públics, i sobretot en les últimes manifestacions, hem vist aparèixer entre els símbols un de ben diferent i curiós. Es tracta d'una bandera negra, fosca com la nit, símbol de la lluita sense rendició. És l'ensenya que commemora el tricentenari de la guerra de Successió i, històricament, ha estat mostrada com a contraposició a la bandera blanca de rendició. Per tant, s'enarbora com a «lluita sense treva ni quarter», amb una resistència «fins a l’últim home i fins a l’últim bri d’esperança».

 

Aquesta bandera no és més que el penó de Santa Eulàlia, senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals. També representat sobre un fons grana, hi ha la figura de la patrona de la ciutat a través d’una figuració del seu martiri, una creu en forma d'aspa. Encara avui, el penó oneja a la balconada de l’Ajuntament de la ciutat comtal cada 12 de febrer, diada de la santa. El col·loca l'alcalde o alcadessa mentre s'interpreta «Els Segadors». La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, al seu torn, es posen ferms.

 

És cert que hi ha dues versions originals del mateix emblema: com a penó i com a bandera. Per una banda, el penó, més lleuger, és l’antic estendard militar; i per l'altra, la bandera és més grossa i té un ús cerimonial. Simbòlicament, però, allò que ha tingut més transcendència ha estat el significat històric que s'ha donat a l'ensenya, ja que és l’estendard que brandava Rafael de Casanova quan va ser ferit durant la darrera escomesa en la defensa de Barcelona, l’11 de setembre de 1714.

 

El 2014, després d’unes dècades de desaparèixer de l'imaginari públic, es recupera l’ensenya de la no rendició. Sembla que la commemoració del Tricentenari resulta un bon moment per actualitzar el sentiment de la lluita fins a la victòria, tot i que la nova ensenya es va idear el 2008 per iniciativa de la Fundació Reeixida. En el projecte, entre d’altres, hi participa l’aleshores president d’Òmnium Cultural, Quim Torra i s'hi incorpora l’estel, ja clàssic en el moviment independentista. Finalment, per la Diada Nacional de 2014 és quan es consolida el seu ús entre els sectors més extrems de l’independentisme.

 

La bandera negra, al llarg dels temps, ha estat hissada en els moments més tristos i solemnes de la nostra història. Com a símbol d'un poble català incansable, en el present ens vol ajudar a encarar el futur amb orgull i arrels. També és una ensenya que no n'anul·la cap altra, al contrari, enriqueix i afegeix gruix iconogràfic als símbols que ens representen. De fet, el seu missatge és molt directe: resistència i fermesa per encarar la que serà la nostra mobilització definitiva.