La premsa progressista carrega contra Mitt Romney perquè va criticar l'administració Obama arrel dels atacs a les ambaixades nord-americanes a Egipte i Líbia. L'acusen d'utilitzar amb objectius electorals la mort de l'ambaixador Stevens. És un clàssic de la política mediàtica la creença que no és acceptable criticar l'administració quan ha passat alguna desgràcia com aquesta. Es veu que en moments així l'oposició ha de ser obedient, expressar lleialtat al govern i mirar de no molestar.

És un costum curiós, que fomenta la crítica insistent a l'administració perquè l'atur és massa alt o perquè la producció nacional no creix prou, circumstàncies amb una connexió causal com a mínim dubtosa i probablement negligible amb les decisions que pugui prendre Obama, i en canvi condemna la critica en assumptes que depenen directament de decisions polítiques, com ara la seguretat dels diplomàtics americans a l’estranger o la posició publica del govern dels Estats Units sobre assumptes com l’escalada de violència a determinats països suposadament a causa d’un vídeo ofensiu amb l’Islam. No tinc una hipòtesi sòlida sobre el perquè d’aquests costums. De fet no tinc clar ni que sigui un costum gaire arrelat en el temps: tinc la sensació que en altres epoques hi havia més tolerància a la critica sobre assumptes que ara es consideren sagrats, però no tinc temps de fer la recerca pertinent.  

Imagino que tot plegat ofereix una evidència favorable a la hipòtesi que el debat polític té menys a veure amb la discussió sobre solucions a problemes concrets i més a veure amb l'adhesió i la mostra de suport a idees agradables. En el cas d’Obama i Romney, els toca fer la comèdia de contraposar dues maneres d’entendre la relació entre l’individu i la societat. Hi ha un mercat prou gran per tots dos paquets d’idees, i serà qüestió de veure qui s'endú els vots fronterers. La discrepància tindrà, de totes maneres, poques conseqüències directes sobre la manera que després tindran de governar. En el cas d’esdeveniments com la mort de l’ambaixador, entenc que la idea més agradable és que cal mostrar unitat i fer pinya, enlloc de criticar els possibles errors de l’administració.