Oriol Pallissó assoleix els dos anys com a alcalde de Montblanc gràcies als vots d’Esquerra Republicana, Junts per Montblanc i Despertem Poble. En les eleccions municipals del maig de 2023, els tres partits montblanquins van rubricar un pacte de govern que tenia, com a singularitat destacada, el repartiment de l'alcaldia entre els dos candidats principals, Pallissó i Marc Vinya.

En aquest sentit, després del compliment dels dos primers anys de mandat per part del candidat d'ERC, ara l'alcaldable de Junts per Montblanc passarà a ser l’alcalde els dos darrers anys. Quant al primer tinent d’alcalde durant els quatre anys, és Ramon de Domingo, el regidor de Despertem Poble, que va tenir la clau de volta per formar govern. Els tres grups van tancar el pacte després de veure que el partit guanyador, Montblanc Progressa, no podia formar govern.

Balanç i relleu en pocs dies

Tot just quan es compleixen dos anys de la investidura de Pallissó, i amb motiu del segon aniversari de l’actual govern municipal, l’Ajuntament de Montblanc ha organitzat un acte públic per fer balanç de la primera part de la legislatura. La trobada va tenir lloc el dimarts dia 10 de juny a les 19.00 h al Claustre de Sant Francesc.

L’alcalde Oriol Pallissó (ERC) va ser l’encarregat de conduir la sessió, va fer un repàs detallat de la gestió realitzada durant aquests dos anys de mandat. Durant la seva intervenció, va destacar els principals projectes impulsats, els objectius assolits i també els reptes que encara queden pendents per completar.

Aquest acte s’emmarca en el procés de relleu institucional previst pel 28 de juny, quan se celebrarà el ple de canvi d’alcaldia. Oriol Pallissó deixarà el càrrec a favor de Marc Vinya (Junts per Montblanc), fruit del pacte de govern amb la formació Despertem Poble. Ambdós candidats no descarten presentar-se a la reelecció en els comicis d'aquí dos anys.

Tensió i confrontacions constants amb l'oposició

El cert és que el camí recorregut en l'actual mandat no han estat gens plàcid per a l'equip de govern. El pacte anunciat dels tres partits va fer reaccionar Montblanc Progressa, que tenia com a cap de llista Josep Andreu, qui va insistir que havia de governar la força més votada, que va ser ser la seva, amb el 36% dels vots.

En aquest sentit, al llarg dels dos anys, Andreu ha reiterat que "el pacte de govern respon només a interessos personals i polítics" i la situació ha comportat un augment de la crispació en els plens. Per aquest motiu, Pallissó, acompanyat dels regidors i regidores del govern, han assegurat en diverses ocasions "estar cansats de l’actitud de Montblanc Progressa, i especialment de l’exalcalde, ja que l’espectacle i la confrontació als plens no aporta res".

El govern, per intentar canviar aquesta situació als plens, fa mesos va anunciar que evitaria tot tipus de confrontació i va demanar que l’oposició faci d’oposició. Per aquest motiu, ara només responen els precs i preguntes, però defugen de les situacions, diuen, que comporten crispar el ple. Per la seva banda, Montblanc Progressa assegura que continuarà fent oposició tal com ha fet fins ara, sense canviar la manera de fer.

Programa i objectius assolits

Quan Oriol Pallissó va assumir l'alcaldia, es va trobar amb una situació econòmica molt tensa i delicada, amb més de 2 milions d’euros en obligacions de pagament no cobertes i amb factures pendents a proveïdors. Per això, els darrers 24 mesos han servit per "posar ordre en les finances internes del consistori", exposa el batlle.

Un altre dels aspectes destacats del mandat són els grans projectes que actualment hi ha damunt de la taula, com la construcció del nou Centre d'Atenció Primària. El principal, però, és el polígon de Cimalsa i l'impuls d'un parc d'habitatge consistent per tal de fer front a la despoblació que pateix la Conca de Barberà. En aquest sentit, la vila disposa actualment de tres zones de sòl urbà pendents de desenvolupar, com és el cas de la Batedora, zona estratègica en la matèria per a continuar el mandat.

Per altra banda, l'Ajuntament de Montblanc també ha treballat per millorar les relacions amb la Diputació de Tarragona, que ha permès reprendre subvencions aturades després de desbloquejar el contenciós administratiu, o l’impuls del túnel del Coll de Lilla, per trencar l’aïllament de la Conca de Barberà.