El grup impulsor de l'Àrea Metropolitana de Tarragona s'ha reunit aquest dijous 12 de juny i ha acordat que en les pròximes setmanes es farà una nova trobada per decidir en quina fórmula jurídica es constitueix. En la cita s'han posat damunt la taula diferents opcions per definir el model de governança, entre les quals hi ha una associació, un consorci, una mancomunitat o una fundació. Ara, cadascun dels ajuntaments "analitzarà quina encaixa més bé en la seva idiosincràsia", ha detallat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. "Durant l'estiu", ha dit, es prendrà una decisió definitiva que haurà de ser "consensuada".
En la reunió d'aquest dijous no hi ha assistit l'Ajuntament de Vila-seca, que s'ha apartat temporalment per discrepàncies. Cal recordar que el passat mes d'abril, el consistori vila-secà va anunciar que abandonava tots els grups de treball de la futura Àrea Metropolitana després que l'Ajuntament de Tarragona canviés d'opinió sobre l'estació intermodal de Vila-seca, demanant que aquesta es faci a l'Horta Gran, al terme municipal de la capital tarragonina. Davant això, l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va donar per trencada la confiança i va retirar el municipi del grup impulsor.
Els municipis que formen part del grup impulsor de l'Àrea Metropolitana de Tarragona són Reus, Valls, Cambrils, Salou, Vila-seca —actualment absent en els grups de treball—, Constantí, la Canonja i Tarragona.
"Una visió de conjunt metropolitana, per damunt de les visions de cadascun dels membres del grup impulsor"
Respecte de les opcions de fórmula jurídica, Llauradó ha defensat que s'escollirà "la que permeti dir que s'estan fent passos endavant". "Volem ser més pràctics, pragmàtics i que tinguem les finalitats molt clares", ha sostingut. Així, ha afirmat que s'ha posat "molt èmfasi en els valors que ha de tenir", com ara "la transparència", i "visió de conjunt metropolitana, per damunt de les visions de cadascun dels membres del grup impulsor". Aquesta fórmula jurídica també haurà de ser vàlida per "accedir a ajuts i subvencions" d'altres administracions per desenvolupar projectes per al Camp de Tarragona. Amb tot, ha posat èmfasi que serà "cada ajuntament" el que haurà d'analitzar quina opció és la millor.
A banda de l'espai estratègic i governança, el grup impulsor també ha decidit tirar endavant un espai més operatiu. Per aquest segon cas, s'ha acordat crear una "oficina per al desenvolupament i la competitivitat del Camp de Tarragona", de naturalesa jurídica a determinar, i que tindrà com a finalitat projectar l'àrea metropolitana "com a referent de competitivitat, innovació, talent i qualitat de vida al sud d'Europa", han destacat des de l'ens supramunicipal. "Serà el braç executor de l'ens", ha detallat Llauradó, que ha afegit que haurà de ser "un instrument operatiu i que tingui projectes".
Absència de Vila-seca
A la reunió no hi ha assistit l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, que arran de la petició de l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, de situar l'estació intermodal a Tarragona, va decidir que no participaria als grups de treball del grup impulsor fins que no es recuperés "el clima de confiança i de generositat del moment inicial". Des del consistori vila-secà han declinat valorar la situació i Llauradó ha confiat que tornaran a la taula. "Ell —Segura— creia que s'havia de posar més èmfasi en les bases de l'ens que ha d'impulsar aquesta àrea metropolitana; els seus valors, principis i com es prendran les decisions", ha assenyalat.
Tampoc hi ha assistit l'alcalde de Salou, Pere Granados, en aquest cas per motius d'agenda. Tot i això, ha manifestat que cal "arribar a un consens per trobar la fórmula jurídica que serveixi millor a l'interès públic i general sota el prisma del progrés del territori i benestar de les persones". "Sense que cap municipi pugui estar damunt d'un altre, amb un principi d'igualtat i respecte", ha declarat Granados.
En canvi, ha estat la primera trobada a què ha assistit Oliver Klein, alcalde de Cambrils des de fa unes setmanes. En les reunions anteriors hi havia participat el seu antecessor, Alfredo Clúa. Klein ha refermat el compromís de la ciutat amb el projecte i ha defensat crear "una consciència" ciutadana de l'àrea metropolitana.
