Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

L'adéu de Pokers: «Hi ha moments a la vida que tens altres prioritats»

Els reusencs Pokers estan acabant la seva gira de comiat i dos dels seus components ja estan començant a treballar en un nou projecte
L'Emili Llamas i el Gerard Alcover són els únics integrants de Pokers que queden | Jordi Olària
 

Pokers és un grup de música reusenc que va néixer l'any 2008 i, al llarg dels anys, ha anat patint molts canvis, tots «molt naturals». L'Emili Llamas i el Gerard Alcover són els dos únics membres que queden i que mai han abandonat el grup. Tots dos van decidir engegar una gira de comiat per tornar a passar pels escenaris on ja havien tocat al llarg d'aquests anys. Des de TarragonaDigital.com hem parlat amb ells perquè ens expliquin com han viscut el seu pas per Pokers i com va començar aquesta aventura.

 

D'altra banda, tant l'Emili com el Gerard tenen clar que no volen deixar el món de la música, això sí, saben que de moment no poden dedicar-s'hi professionalment. És per això que combinen la música amb la docència, que «és el que ens dóna menjar», però la seva passió sempre seguirà sent els instruments i el micròfon. En aquest sentit, també ens han donat algun detall sobre el nou projecte que estan preparant conjuntament. Un Emili i un Gerard que tenen ganes de fer coses noves, d'innovar i d'experimentar amb la música, però de moment, no en àmbit professional. 

 

Dates dels pròxims concerts de la gira de comiat de Pokers 

Aquests són els pròxims concerts que tenen previstos oferir l'Emili i el Gerard en el marc de la gira de comiat del grup Pokers amb regust de Vermuts Miró. Aniran actualitzant la informació amb l'horari i el lloc exacte i amb possibles nous concerts a través de les seves xarxes socials. D'altra banda, també ens avancen que volen fer un últim concert a Reus, la seva ciutat, però encara no tenen clar on i quan serà, la seva intenció és fer-lo a finals de setembre o principis d'octubre.

  • Divendres, 19 de juliol al vespre, concert a Santa Coloma de Queralt
  • Dissabte, 20 de juliol a les 10.00 hores, breu actuació en el marc de la presentació del llibre 'Joventut i més enllà' de Jordi Sugranyes. Espai República de l'Acampada Jove de Montblanc
  • Dissabte, 20 de juliol al vespre-nit, concert a Guimerà
  • Dissabte, 10 d'agost a les 10.00 hores, concert a Solivella
  • Dimecres, 14 d'agost al vespre, concert a Poboleda
  • Dimecres, 21 d'agost al vespre, concert a Prullans

 

Un pas al passat per recordar els orígens del grup

—Primer de tot anem a fer una mica de memòria i a recordar com va néixer el grup. Com i quan us coneixeu? Per què decidiu formar un grup de música?

Emili Llamas: Uf... fa molts anys d’això... 

Gerad Alcover: L’Emili i jo hem estudiat junts a l’escola i sempre havíem tingut inquietuds musicals perquè tant ell com jo estudiàvem música i des de sempre que compartim cassets, discos… Ja des del col·legi, des que teníem uns 14 anys, havíem intentat fer alguna cosa i quedar per tocar. El que fèiem era quedar, on poguéssim, normalment a casa mon avi, i anàvem tocant... i aquest és una mica l’origen. Després vam tenir un grup que es va dir Mai's en el qual vam estar uns quatre anys —dels 16 als 20— i des de sempre que hem tingut aquesta inquietud... Fins que va arribar un moment que vam plantejar-nos crear un grup una mica més seriós, i aquest és l’origen dels Pokers, que s’estrena, oficialment, l’any 2008 amb un concert a El Call. I a partir d’aquí va començar l’aventura Pokers. 

 

—I totes les cançons que tocàveu eren composicions vostres?

E.LL.: Sí! Sempre hem fet cançons pròpies, alguna vegada hem fet alguna versió però, de fet, una de les coses que ens movia de la música era fer cançons i mai ens vam plantejar ser un grup de versions, ja des dels inicis tocàvem les cançons que fèiem nosaltres. 

 

Pokers va néixer, oficialment, l'any 2008  | Jordi Olària
 

—Com vau viure l’èxit de la vostra primera cançó ‘Viure’, precisament? Us ho esperàveu? 

G.A.: Va ser la primera vegada i ens va fer molta il·lusió, pensa que és el que et deia, nosaltres anàvem tocant per passar-nos-ho bé i de sobte et ve una discogràfica i ens diu que ens vol treure el disc. És un camí que vam decidir emprendre però també és una inversió de diners i tampoc saps com funcionarà, al principi vas molt perdut… I quan vam treure el primer single com a prova, que va ser ‘Viure’, i va funcionar com va funcionar doncs… Primer que no ens ho esperàvem, o sigui, ens esperàvem que funcionés però no als nivells que ho va fer. Va començar a sonar a les ràdios i, clar, fa molta il·lusió perquè són moltes hores i molts anys, un risc que vam assumir i que va funcionar. 

E.LL.: Quan surts en una ràdio gran o t’agafa Canal Reus per fer-la cançó de l’estiu... això fa molta il·lusió però després també valores el més petit. ‘Viure’ ha sigut una cançó que l’ha agafat algun poble per fer un vídeo promocional, un cor ens va dir que la va agafar i la va versionar… i amb aquestes coses petites penses ‘ostres, això és súper bonic també’ perquè és una cançó que vam fer nosaltres i que tampoc ens pensàvem que arribés tan lluny i que la gent se la faci seva és molt bonic també.

G.A.: Al final el bonic és que et vingui gent que no et coneix i et digui que han escoltat la cançó.

 

—I cansa que sempre et coneguin per només una cançó?

E.LL.: No! De fet, nosaltres vam treure la cançó perquè hi crèiem molt, però amb la resta de cançons també hi crèiem molt. Sí, estem molt orgullosos que ‘Viure’ hagi arribat a aquests nivells de popularitat, però també estem orgullosos de les altres cançons del disc que potser han quedat més amagades. Per nosaltres aquestes cançons també són igual de bones, sempre ho hem dit, creiem igual en totes les cançons que toquem. 

 

Un pas al futur per saber què els espera

—Em podeu avançar alguna coseta d’aquest nou projecte que teniu entre mans?

G.A.: Serem nosaltres dos però als concerts no sabem quina formació portarem.

E.LL.: Sí, el directe no el tenim del tot clar encara.

G.A.: Ens agradaria ser dos, com a molt, algun músic de suport. També et podem avançar que li donem una mica la volta a les cançons. Sí que, al final, les cançons les fem nosaltres i, per tant, l’arrel serà la mateixa, però les vestirem diferent i serà un estil una mica diferent. I també et podem avançar que ja tenim quatre cançons gravades, per tant, paral·lelament al comiat de Pokers ja estem obrint camí al nou projecte.

E.LL.: És una realitat ja.

 

—La discogràfica serà la mateixa?

G.A.: La discogràfica serà la mateixa sí.

E.LL.: Sí, sí, en principi seguim comptant amb ells.

G.A.: Estem contents amb la discogràfica, ens han tractat molt bé i des que hi som, hem notat un canvi i, per tant, volem seguir amb ells. A més, ells també creuen amb nosaltres.

 

L'Emili Llamas i el Gerard Alcover han començat un nou projecte musical entre els dos  | Jordi Olària
 

—I seguireu treballant amb el Manu Guix, el Carles Gómez (de Lexu’s) i el Roger Rodés?

E.LL.: El Carles Gómez és el de la discogràfica.

G.A.: I el Manu Guix i el Roger Rodés van ser els que ens van produir el disc amb els Pokers i aquestes quatre cançons que tenim gravades també les hem produït amb ells. Però no sabem com seguirà, no per res contra ells.

E.LL.: No, al contrari, amb ells estem súper bé.

G.A.: Exacte, però potser plantegem agafar altres punts de vista, sempre amb col·laboració amb el Manu i el Roger, però per enriquir una mica més el projecte encara.

E.LL.: Segurament algun dia sortirà un disc, però és evident que, a poc a poc i malgrat que ens pesi, el disc va perdent entitat i ara el que preval és el 'single', és a dir, anirem traient cançons. En aquest sentit estem més tranquils perquè anirem traient cançons i també anirem gravant cançons a mesura que n’anem tenint.

G.A.: Clar és això, pel que fa a la producció, et dóna flexibilitat. Sempre amb el suport del Manu i del Roger, però també provar que ens ho produeixi algú altre per enriquir més el projecte i tenir més punts de vista.

E.LL.: Sí, de fet, això és una idea que va néixer d’ells que van dir «amb aquest rotllo nou que porteu, potser estaria bé involucrar a més gent». Perquè en el fons, la producció musical és com el que dèiem abans sobre quan entra algú nou al grup i li posa el seu granet de sorra, doncs amb la producció és el mateix. Per tant, treballar amb altra gent també podria donar una nova orientació a aquestes cançons que tenim. Però encara ho hem d’acabar de perfilar. 

 

—Vosaltres heu dit que voleu seguir amb un projecte musical, sabeu si l’Héctor i el Joel segueixen amb temes de música?

E.LL.: Que nosaltres sapiguem no. 

G.A.: Ho tenen bastant aparcat.

E.LL.: És que t’hem dit, quan ells van decidir marxar no era perquè el projecte no els motivés o perquè volguessin fer una altra cosa musical, sinó perquè volien aparcar una mica tot el tema de la música. 

G.A.: De fet, quan surt el primer disc hi ha un punt d’inflexió en el grup, es professionalitza tot bastant i passes de tocar un cop al mes o un cop cada dos mesos, a tocar cada cap de setmana durant tot l’estiu. Conviure quatre persones carretera amunt, carretera avall, tot el temps invertit, totes les promocions... és una cosa que et canvia. Una cosa és tocar 'en plan garatge' i l’altre és fer el que vam fer. Això comporta que inverteixes moltes hores i hi ha gent que diu «potser m’agradava més estar en l’altre nivell». De fet, nosaltres també vam fer una pausa d’un any per destinar el temps a altres coses. 

E.LL.: Sí, el resum de tot això és que, com que la música no ens pot donar un sou per viure, tots tenim les nostres feines, que és el que ens dóna menjar. La música és un ‘plus’ i, clar, has de tenir la necessitat de voler fer-ho.  

G.A.: No és només la necessitat, jo crec que són moments, potser en un altre moment diràs «doncs ara tinc ganes d’escriure un llibre en lloc d’estar cada cap de setmana tocant».  

 

El grup ha patit diversos canvis al llarg de la seva història

—Al llarg de la vostra trajectòria heu tingut moltes ‘anades i vingudes’ dins del grup, de fet, vosaltres dos sou els únics que sempre heu format part del grup. Això ha afectat a l’hora de tirar endavant el projecte? Per què tants canvis?

E.LL.: Són les típiques que pot tenir qualsevol persona, hi ha moments a la vida que tens altres prioritats i prefereixes dedicar el teu temps lliure a una altra cosa que no sigui un grup de música. El baixista ha anat canviant, el bateria sempre havia sigut el mateix fins que va decidir deixar-ho… però sempre ha estat molt natural, no va ser mai una cosa molt dramàtica, al contrari, els que ens quedàvem seguíem fent música. Quan érem més joves sí que era més dramàtic, però quan ens hem anat fent grans hem vist que al final el que manen són les cançons, el nom que t’has posat i la gent que hi ha darrere no té tanta importància. Al final, a mi, a ell... no ens coneixen tant per qui som, sinó que el que coneixen és el grup, les cançons… qui hi ha darrere no és tan important. 

 

—Per tant, ha sigut una dissolució amistosa no? 

G.A.: Sí exacte, va ser molt natural. És com quan tu estàs treballant en un lloc i tens ganes de canviar d’aires i parles amb els teus companys i ho deixes, això és una mica el que ha passat. O, per exemple, quan dius «jo marxaré a l’estranger una temporada i no podré seguir el vostre ritme perquè estaré fora», doncs no passa res. Cadascú en el seu moment de la vida va canviant els seus interessos, és normal.

E.LL.: Clar amb 10 anys d’història… ens hem fet grans. Vam començar amb 20 anys i ara en tenim 30 i els interessos van canviant. Hem fet moltes coses junts i hem sigut com germans, però arriba un moment que decideixes seguir un altre camí. 

 

El Gerard Alcover i l'Emili Llamas en concert a les Borges Blanques durant la gira de comiat de Pokers | Facebook / Pokers
 

—Qui va ser el primer a marxar, el Joel (bateria) o l’Héctor (baix)?

E.LL.: El Joel va ser el primer i uns anys després va marxar l’Héctor. Llavors, ens vam quedar el Gerard i jo i vam estar un temps en ‘stand by’ per tirar endavant altres projectes personals nostres. Després d’això teníem ganes de tornar a fer música, teníem cançons noves i volíem tornar a engegar el projecte, però vam veure que potser no tenia massa sentit tornar a engegar un projecte que havia tingut una entitat amb els altres dos components… Clar ara ens quedàvem el Gerard i jo sols, volíem donar la volta a aquestes noves cançons i fer-les diferents i, per tant, vam pensar que el millor era tancar aquest projecte i obrir-ne un de nou. Per això vam pensar «10 anys d’història de Pokers, es mereixen acabar amb una miqueta d’entitat, fer una gira de comiat…»

G.A.: No simplement deixar-ho i ja està.

E.LL.: Exacte.

 

—Llavors, entenc que a la gira seureu només vosaltres dos

E.LL. i G.A.: Sí!

E.LL.: Som nosaltres dos i ens acompanya un percussionista nou que és l’Albert. Després sí que tenim intenció, de cara a finals de setembre/principis d’octubre, fer un últim concert a Reus. Ho estem començant a muntar, encara no podem dir massa cosa, però aquí sí que ens faria il·lusió que poguessin participar-hi la gent que ha anat passat pel grup durant tots aquests anys. A més a més, com t’hem dit, amb tots hi tenim una bona relació i creiem que serà molt bonic poder tornar a tocar amb la gent.

 

—I en l'àmbit musical, si s’incorpora una nova persona al grup que potser no està tan acostumada a fer el tipus de música que feu vosaltres, afecta? No sé si a vosaltres us ha passat…

E.LL.: Doncs mira, en els últims anys hem sigut quatre. L’Héctor i el Joel ho van deixar en moments diferents per temes seus i ens vam quedar el Gerard i jo. Ara ha entrat com a percussionista de suport als bolos un noi que es diu Albert, que des de fa molts anys està vinculat en grups de per aquí el territori. Sí que és veritat que, amb l’Albert, hem notat que ell hi ha aportat el seu toc perquè ve més de la música de mestissatge. Però al final les cançons manen, si les cançons són d’una manera, per molt que hi entri gent al grup, la música sempre tindran un mateix regust.

G.A.: És com el vestit que li poses. Al final, l’instrumentista el que fa és tocar a la seva manera i per molt que la lletra i la melodia sigui la mateixa, si et ve una persona que li agrada més un estil musical, doncs li dóna la volta cap allà.

E.LL.: Sí i, en tot cas, això ho enriqueix, a nosaltres ens agrada molt perquè és una manera de donar la volta a la cançó d’una manera que potser nosaltres dos no haguéssim fet mai però com que entra una persona nova amb idees noves…

G.A.: Et fa un canvi de xip.

E.LL.: Tocar amb altra gent sempre ens ha semblat interessant, quan marxa algú i entra algú nou sempre aporta coses noves i bones.

 

L'Emili Llamas i el Gerard Alcover durant la conversa amb TarragonaDigital.com | Jordi Olària

 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies més importants de Reus. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris