El Govern ha aturat els ajuts al lloguer a causa de la saturació de demanda rebuda.

L'habitatge com a problemàtica social: Reus i la URV apleguen els agents implicats per abordar-la

Una jornada telemàtica celebrada aquest dimecres ha servit de prèvia a la creació del Consell Municipal de l'Habitatge

L'habitatge a Reus, com a qualsevol altra ciutat, cal abordar-lo des de diferents àmbits i amb multitud de mesures i d'agents implicats. És una de les conclusions de la jornada Qui té la clau de l'habitatge a Reus? que, aquest dimecres a la tarda, s'ha dut a terme telemàticament.

L'han seguit una quarantena de persones entre públic i ponents i ha servit com a prèvia a la constitució del Consell Municipal de l'Habitatge de Reus, un òrgan que el consistori ha de posar en marxa pròximament. Hi participaran representants públics i privats dels àmbits socials, econòmics i polítics per plantejar i debatre mesures i actuacions en relació amb l'habitatge.

La sessió d'aquest dimecres, impulsada per l'Ajuntament i dirigida per la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili ha servit per plantejar algunes de les qüestions més centrals d'aquest debat. Des dels ajuts al lloguer a la borsa municipal passant per la nova llei de limitació de preus o l'habitatge social.

El director de la càtedra universitària, Sergio Nasarre, ha apuntat, en cloure la sessió, que el problema de l'habitatge no és ni local ni nacional, sinó global. Ha indicat, de fet, que cal enfocar-ho amb solucions a llarg termini, i ha aplaudit la creació del consell municipal reusenc i el funcionament de la borsa municipal de lloguer assequible.

També ha plantejat que, tot i no haver-se tractat a la jornada, cal tenir en compte també l'impacte de la Covid en aquest sector i en tota l'organització social actual. Deixar de viure a les ciutats pot veure's, actualment, com una opció més favorable a llarg termini, per exemple.

La recomanació d'encarar el problema amb mesures estructurals i a llarg termini l'ha recollit Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme de Reus i futura presidenta de l'òrgan municipal. Ha admès que l'administració hi té un paper important, però no l'únic, sinó que són molts els agents que intervenen en aquest àmbit.

«S'ha d'anar més enllà de les polítiques públiques», ha reclamat. També Teresa Pallarès ha destacat la multitud de sectors des dels quals cal abordar la situació de l'habitatge. Ho demostra en el fet, ha argumentat, que en el cas de Reus són diverses les regidories que estan implicades en aquest àmbit.

Més de 2,8 milions d'euros en ajuts al lloguer a Reus

La jornada s'ha distribuït en diferents taules d'experts per abordar cada qüestió presentades a través del vídeo d'una experiència personal. La primera, sobre els ajuts al lloguer, ha exposat la situació de la demanda d'aquestes subvencions els darrers anys a la ciutat de Reus.

La doctora Rosa Maria García-Teruel, membre de la càtedra, ha reclamat una legislació que beneficiï tant qui posa un pis per a llogar com qui el lloga. La normativa espanyola al respecte, defensa, ha estat pendular, i qualsevol reforma ha passat, radicalment, de protegir especialment una de les dues parts a fer-ho amb l'altra.

En aquesta primera taula ha intervingut també Joan Batlle, director de programes socials d’Habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Batlle ha destacat que la meitat del pressupost de l'agència es destina a ajuts al lloguer, una situació que, en el cas de Reus, es concreta, per aquest 2020, amb un pressupost previst de 2.872.000 euros.

La convocatòria s'ha tancat, però s'està acabant de tramitar. La previsió actual és que es puguin cobrir tots els ajuts que compleixin els requisits, que s'estima que seran 1.668 expedients. Actualment ja hi ha 121 persones majors de 65 anys que estan cobrant, de la convocatòria d'enguany, un total de 242.000 euros en ajuts.

Una situació similar a la del 2018, quan amb un pressupost de 3.001.529 euros es van poder cobrir els 1.807 expedients d'ajut que complien els requisits. L'any passat, per contra, hi va haver unes 400 sol·licituds que es van desestimar per falta de pressupost. Els 2.309.000 euros disponibles van permetre atorgar ajuts a 1.358 famílies.

A tota la demarcació de Tarragona, la mitjana d'ingressos de les famílies beneficiàries d'ajuts és de 10.819 euros l'any. Suposen 901 euros mensuals i, en canvi, la mitjana del lloguer que paguen és de 346 euros. Suposa destinar-hi al voltant del 38% dels ingressos, una situació en la qual, admet Batlle, els ajuts són importants per a les famílies.

Ha admès, com han fet fins ara totes les administracions, institucions i entitats implicades, que hi ha una manca d'oferta pública d'habitatge important, una oferta que permetria poder actuar de manera directa i sense recórrer tant als ajuts. A la capital del Baix Camp, la Generalitat hi gestiona 383 pisos i, en canvi, l'any 2019 es van formalitzar, a la ciutat, uns 2.000 contractes de lloguer.


La llei del lloguer i el seu impacte en el mercat

Del punt de vista dels propietaris d'habitatges de lloguer n'ha parlat Sara Blanco, advocada i assessora jurídica del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Tarragona. Ha plantejat que hi ha molt pocs casos d'Agents de la Propietat Immobiliària que gestionin llogaters que rebin ajuts.

Hi pot haver casos sobrevinguts, però exposa que, quan es demana un lloguer al mercat privat s'ha d'acreditar solvència financera per poder fer-hi front. Una situació que, per tant, deixa majoritàriament fora les unitats familiars que necessiten l'ajut per poder pagar el lloguer.

Un dels punts a tenir en compte per abordar l'habitatge és la legislació, i hi ha encarat bona part de la seva exposició. Ha deixat clar que la normativa aprovada recentment, i que ha estat impugnada davant del Tribunal Constitucional, pot ser molt contraproduent.

La llei, a grans trets, permet limitar el preu del lloguer. En aquest sector del mercat immobiliari, el 93% dels immobles estan en mans de petits propietaris, al contrari del que pot semblar, ha apuntat. S'ha referit a estudis duts a terme en ciutats o regions on ja hi ha limitacions al preu del lloguer per evidenciar-ne els riscos.

Façana exterior d'un dels blocs del carrer de Joan Coromines de Reus
La jornada i en un futur el Consell Municipals han d'abordar tots els punts de vista | Àngel Ullate

En concret a San Francisco, ha exposat, la limitació del preu del lloguer ha provocat que els propietaris destinin els pisos a la venda o a lloguers menys regulats, com el turístic o a estudiants. També s'ha registrat, ha afegit, una davallada de la nova construcció perquè augmenta l'estoc d'oferta i baixa la demanda proporcional.

Per últim, ha afegit, el topall del lloguer impedeix invertir en reformes i rehabilitacions en la mateixa proporció que si no hi ha la limitació. En el cas de Catalunya, ha exposat, ja hi ha molts propietaris que han retirat els pisos del mercat de lloguer fins que resolgui la impugnació de la llei.

Una altra dinàmica que l'Associació Professionals d'Agents Immobiliaris ha registrat és la de propietaris que han deixat d'oferir un habitatge en oferta per vendre'l directament, reduint un ja escàs parc immobiliari. També ha canviat la tipologia de contractes, hi suma encara.

Blanco ha exposat que ja hi ha propietaris que fins ara no cobraven al llogater l'IBI, la taxa de brossa o la comunitat que han començat a fer-ho per compensar el que deixarien d'ingressar si es limita el preu del lloguer. En la mateixa línia, places d'aparcament que es llogaven a un preu unificat amb el d'un pis, ara s'estan llogant per separat, conclou.

El lloguer social, més enllà de l'habitatge

Un altre dels àmbits abordats ha sigut el del lloguer social. Núria Lambea, investigadora postdoctoral de la Càtedra, ha aclarit que no s'ha de confondre amb l'habitatge de protecció oficial. Ha apuntat que significa molt més que només les necessitats que pugui haver-hi per pagar el lloguer.

Ha assenyalat la prestació de serveis complementaris o l'acompanyament social com a exemples del que s'entén per habitatge social. En el cas de Reus s'ha tornat a admetre, també per part de tècniques municipals, la manca d'oferta de lloguer social o protegit.

Per últim, Antonio García, membre de la cooperativa reusenca Llars Familiars, impulsada per mossèn Moreno, ha servit per aportar el punt de vista de les entitats del tercer sector. S'ha mostrat clar responent la pregunta que donava títol a la jornada: Qui té la clau de l'habitatge a Reus?.

García considera que la clau la tenen els grans propietaris, com és el cas de les entitats bancàries. Un sector al qual va dedicar la seva vida professional i per tant, ha explicat, li va semblar ingenu el plantejament de la cooperativa quan li van exposar. Finalment, però, s'ha implicat en un projecte que, a la pràctica, aporta la solvència que reclamen aquests propietaris i que les famílies en situacions vulnerables no poden aportar.

Actualment gestionen catorze habitatges, i estan pendents de poder-ne incorporar quatre més als quals cal fer obres de rehabilitació que la cooperativa no pot finançar. Ha coincidit amb Núria Lambea que, en el seu cas, la feina de la cooperativa no acaba quan aconsegueixen negociar un lloguer, sinó que segueixen vetllant per les necessitats de les famílies beneficiàries.


Comentaris