NOVETAT

Totes les notícies del Tsunami Democràtic gratis al teu mòbil

EN DIRECTE

⛈ A les portes d'una perillosa gota freda a Tarragona

EN DIRECTE

⛈ A les portes d'una perillosa gota freda a Tarragona

La Carretillada de Misericòrdia, la lluita entre el bé i el mal a la reusenca

El Ball de Diables de Reus escenifica, amb un joc de llum i color, la disputa entre l'infern i la Mare de Déu

Imatge d'arxiu de la Carretillada de Misericòrdia | Laia Solanellas

 

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia suposen la segona Festa Major del calendari de Reus, 'la Festa Major petita' per a molts, però no per al Ball de Diables. Són uns dels protagonistes destacats, i la Baixada de Misericòrdia i la Carretillada suposen dos dels moments àlgids del programa i, sobretot pel que fa a la Carretillada, dels que més feina suposen per a l'entitat.

 

 

Una cinquantena llarga de persones prenen part a l'esclat final de Misericòrdia. La comissió encarregada hi treballa des de mesos abans i quan té la Carretillada dissenyada, la presenta a la colla. Els tres diumenges anteriors al 25 de setembre l'assagen davant del Santuari perquè, per la Mare de Déu de Misericòrdia, surti tot segons s'ha previst.

 

La Baixada de Misericòrdia escalfa l'ambient previ a la Carretillada | Laia Solanellas

 

Més de 50 Diables

Jordi Jiménez és membre de la comissió de la Carretillada, i explica que «som unes set o vuit persones que hi treballem». Ens trobem amb ell el quatre de setembre, dia en què el cap de colla, Oriol Domingo, presenta la Carretillada de Misericòrdia als membres de l'entitat. «Fa una setmana ja parlàvem de la Carretillada de Sant Pere de l'any vinent, no ens reunim un mes abans, és feina de molt de temps abans», explica Jiménez.

 

 

Per posar-la en pràctica cal la implicació d'una cinquantena llarga de persones. «Fa uns anys vam decidir que, tant per Sant Pere i per Misericòrdia, seríem dotze Diables per roda i dos lliures per roda, 28 Diables que fan la Carretillada, i després tot el que hi ha darrere; estem parlant d'entre 50 i 60 persones en total», explica Roger de la Cruz, president de l'entitat i excap de colla.

 

 

Tots tres ens aclareixen que «les rodes són els Diables, les dues voltes que fan girant, i els lliures són els Diables que posem el mig per donar verticalitat». Oriol Domingo afegeix que «tenim dos encenedors de lliures, els dos encenedors de rodes, i els que reparteixen la pirotècnia a lliures i rodes», per posar exemples de feines que són imprescindibles i poden passar desapercebudes pel públic.

 

El vermell simbolitza el mal, el paper dels Diables en la lluita contra el bé | Laia Solanellas

 

La lluita entre el bé i el mal

El de Reus forma part de la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals, i això vol dir que, en algun moment, representen la lluita del bé contra el mal. Jordi Jiménez recorda que «només portem la Verge al darrere a les Vintiquatrenes i, per tant, representem l'escenificació de la lluita entre el bé i el mal; quan Misericòrdia ve darrere, els Diables s'obren i passa pel mig escenificant la victòria del bé sobre el mal».

 

Tot i que al Ball de Sant Miquel també hi ha dimonis i àngels, el dia de la Mare de Déu de Misericòrdia suposa el punt àlgid d'aquesta representació. Els 24 anys que queden entre una Vintiquatrena i la següent, «intentem que quedi molt reflectit, dins de la Carretillada, la lluita del bé i del mal». «La Carretillada no deixa de ser una còpia de l'Arboç», sentencia Roger de la Cruz.

 

«Allà es fa després de l'auto sacramental i és l'últim crit de Llucifer a la Terra una vegada ha estat derrotat per Sant Miquel i els Àngels; la de Misericòrdia no deixa de representar l'últim crit dels Diables una vegada han estat derrotats per la Mare de Déu». «El vermell no deixa de simbolitzar el mal, per això l'encesa final de la Baixada és de color vermell, i de fet el sortidor que fem servir es diu sortidor Misericòrdia».

 

El cap de colla presenta la Carretillada als Diables | Jordi Olària Gras

 

La Carretillada de Misericòrdia 2019

El president de l'entitat afegeix que «a la Carretillada vas jugant amb els colors, i enguany a l'encesa encara se li ha volgut donar més importància a aquest joc de colors». Juntament amb el cap de colla ens donen alguna pista de com serà la Carretillada d'enguany. «Hi haurà dos fronts, els Diables a les enceses representaran el bé, perquè seran blanques, i els lliures, que seran quatre, representaran el mal, perquè són els que juguen més amb el vermell, i al final, es jugarà... com es jugarà». Volen mantenir en secret com acabarà l'encesa de dimecres, tot i que sí que apunten que «la final va fent pujada i baixada, tot i que enguany és una mica més ascendent».

 

Els canvis d'un any a l'altre

La comissió de la Carretillada intenta variar-ne el disseny cada any, tot i que hi ha elements que es mantenen. Roger de la Cruz relata que «el que més varia és l'encesa final, i els lliures; les voltes són gairebé un 'copiar i enganxar' cada any, varien poques coses». Per preparar-la «anem a veure altres carretillades, se'n fan arreu del país, veus coses que dius 'això no ho faria mai' i veus coses que et semblen interessants i penses com ho podríem adaptar o transformar», explica Jordi Jiménez.

 

Com a tret diferencial, «la Carretillada del Ball de Diables de Reus crec que és molt diferent de totes les altres; solen consistir en tirar molt de foc molt seguit, i les nostres són més tècniques». «Busquem més la coordinació, que sigui molt simètrica i que acabi molt alhora», aclareix. De la Cruz exemplifica aquesta coordinació: «el lliure sempre ha d'anar en consonància amb el color de la volta, si les rodes van amb verd, has de jugar amb verd, perquè si en pla veus un color i mires amunt, has de veure el mateix color».

 

Misericòrdia 2018 | Les millors imatges de la tarda de la Diada de Misericòrdia a Reus | Laia

 

L'estructura de la Carretillada

Per esquematitzar-ho, ens diuen, cal entendre la Carretillada com un element amb quatre parts, una primera més aviat «tranquil·la», una segona en la qual comença l'auge, les enceses, i l'encesa final, «que és un món a banda». De fet, pel que fa als lliures, Roger de la Cruz admet que «hem passat de, fa uns anys, fer un castell de focs, a reduir les entrades de bateries».

 

Oriol Domingo aclareix que la de Misericòrdia es prepara de manera diferent a com es treballa la de Sant Pere. «Per Sant Pere es busca que sigui molt més visual, és l'esclat final de la Festa Major; per Misericòrdia busques més que quadri tot molt, és la nostra festa, busquem més el lluïment». I per trobar-lo, l'autocrítica i la renovació són constants.

 

Autocrítica i renovació

«Després de fer la Carretillada la repassem i no una vegada, sinó moltíssimes vegades», manté Jordi Jiménez. «Acaba Misericòrdia, són les dues del matí, que fan la redifusió per Canal Reus TV, i estem tots al sofà amb els peus en remull i ens anem enviant missatges, 'això no ha funcionat', 'això volíem que fos així però no ha sortit així'..., busquem millorar-ho, que les coses que no han funcionat, funcionin, incorporar coses noves...».

 

Aquestes primeres valoracions s'acaben de formalitzar a la comissió de la Carretillada que, de cara a la temporada següent, es posa a treballar-hi amb temps d'antelació. Tot plegat amb l'objectiu de mantenir els trets característics i tradicionals però, alhora, ser capaços d'incorporar novetats, de sorprendre i de mantenir la Carretillada de Misericòrdia com un dels actes indispensables de les Festes de la patrona.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris