Façana principal del Centre Social El Roser, on es veuen els dos edificis diferenciats i els pòrtics metàl·lics

El Centre Social El Roser de Reus estarà operatiu «després de l'estiu»

Es manté la voluntat que sigui el centre neuràlgic de tot l'àmbit dels serveis socials reusencs

El Centre Social El Roser de Reus estarà operatiu passat l'estiu. Aquest és el calendari que avui ha anunciat el govern local, i que ajorna uns mesos la data d'obertura anunciada anteriorment. Durant una visita d'obres feta aquest dimecres s'ha valorat que les obres s'han executat en un 85%. L'equipament, que s'ha de convertir en el punt neuràlgic dels serveis socials reusencs, ha suposat una inversió d'1,8 milions d'euros.

Tens Telegram? Afegeix-te gratis al canal de TarragonaDigital: les millors fotos i vídeos, les últimes hores i ara també pots comentar! CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Les obres actuals permeten recuperar l'antiga presó, que també havia sigut llar d'infants. Acollirà el nou menjador social i cafeteria oberta a la ciutadania, el rebost i les càmeres principals de la xarxa d'aprofitament d'aliments, un projecte d'inclusió laboral, setze llits per a emergències habitacionals, l'Associació de Veïns dels Xalets Quintana i oficines municipals.

El Centre Social El Roser, operatiu passat l'estiu

En paral·lel s'està licitant el subministrament de material i mobiliari, i quan acabin les obres es podrà treure a concurs públic, també, la gestió del menjador social i del servei d'allotjament d'emergència. Tot plegat farà que el Centre Social El Roser estigui operatiu «després de l'estiu, volíem que fos a l'estiu, però la pandèmia va retardat les obres; durant aquest any ha d'estar funcionant», ha afirmat Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social.

Tot i que el primer projecte contemplava diverses fases, que havien d'anar ampliant els serveis, finalment s'ha executat íntegrament. Així doncs, quan es posi en marxa comptarà amb «un menjador social, cafeteria oberta a l'exterior amb un servei importantíssim de cuina i gestió d'aliments, un rebost solidari i el servei d'acolliment amb setze places» segons explica Vilella.

En l'àmbit administratiu acollirà dependències de Benestar Social, una sala polivalent i un espai que pugui servir de seu de l'associació de veïns. Tot plegat l'ha de convertir en «un centre de referència» segons les previsions del govern local. L'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, insisteix que serà un equipament «únic al país, hi haurà un abans i un després».

Pel que fa als serveis, l'Ajuntament externalitzarà la gestió del menjador social —actualment el gestiona Càritas al local del carrer de Francesc Bartrina— i dels llits per a emergències habitacionals —actualment s'ubiquen les persones i famílies, principalment, a la Fonda Suïssa—. Tots dos serveis els duran a terme «algunes de les entitats que tenen experiència en l'àmbit social» segons detalla Vilella.

El menjador social anirà acompanyat, ara, d'una cafeteria oberta a tota la ciutadania, un servei que es licitarà «a una empresa d'inserció laboral» perquè, a més de proporcionar els menús a les persones vulnerables, els llocs de feina que es creïn a través del servei de la cafeteria generin «oportunitats laborals per a persones amb greus dificultats per trobar feina». Pel que fa a la gestió dels setze llits d'acolliment temporal, «també es farà una licitació a una entitat social amb expertesa en aquest àmbit», assegura la regidora reusenca de Benestar Social.

L'arquitecte Josep Ferrando, a la dreta, explica la zona del futur menjador social i cafeteria als tècnics i polítics municipals
La visita d'obres ha servit per veure espais com la futura cafeteria i menjador social, ubicat a l'edifici nou | Àngel Ullate

Dos edificis com un sol centre

El conjunt dels dos edificis que formen El Roser s'ha pensat perquè tingui les entrades principals per a l'ús públic al carrer de Josep Caixés, el del lateral de l'Institut Gabriel Ferrater. A la part posterior hi quedaran les entrades logístiques i de servei per on es descarregaran els aliments i els subministraments.

L'edifici que toca a la carretera de Montblanc és el que s'ha conservat més. Comptarà amb els dormitoris amb lliteres —vuit llits per a homes i vuit més per a dones—, que tindran cadascun un pati exterior privat. També hi haurà el rebost principal i les oficines. El segon edifici s'ha fet gairebé nou i serà el de la cafeteria i menjador social, la cuina i les càmeres frigorífiques.

L'eix que els connecta tots dos, i que havia sigut un seguit de portes tancades, ha quedat obert amb la mateixa filosofia que l'espai recordi que va ser una presó sense mantenir-se com un element tancat i hermètic. També s'ha treballat l'eficiència energètica, sobretot al segon edifici, que s'ha dissenyat i s'ha optat per fer-lo amb materials que permetin mantenir la calor durant l'hivern i poder-se obrir finestres superiors que segueixin tapant el sol però permetin la ventilació de l'espai.

El projecte arquitectònic vol obrir-lo a la ciutat

Aquest centre social queda ubicat just al costat de l'Institut Gabriel Ferrater, amb qui ja s'han mantingut converses per plantejar activitats didàctiques, i s'hi vol establir una relació dins de la filosofia d'obrir El Roser a la ciutat i a la ciutadania. La planificació arquitectònica de l'obra ha volgut treure partit de l'edifici i la seva història per adaptar-lo als nous usos, i també ha tingut en compte la voluntat que sigui un equipament obert, metafòricament, però també des del punt de vista arquitectònic.

Començant per la façana principal, a la qual s'ha enderrocat el mur de l'antiga presó i s'hi ha deixat una sèrie de pòrtics metàl·lics que surten de la porat de l'antic Hotel de Londres que es va conservar de l'enderroc de l'edifici, ubicat a l'actual sucursal del BBVA de la plaça del Prim. En aquest pòrtic s'hi plantarà vegetació que faci d'entrada natural a l'espai.

Josep Ferrando, un dels responsables del projecte, subratlla que s'havien trobat el passat d'aquest edifici «emmascarat» amb falsos sostres, enguixats i pintura. Tot això s'ha retirat per deixar la pedra a la vista, igual que algunes de les instal·lacions. Tot el que s'ha afegit de nou s'ha deixat flotant, en el cas dels llums, o visiblement separat de la façana original, com les finestres, que s'han instal·lat a la paret de dins perquè, des de fora, se'n segueixi veient només el forat.

Al sostre «hem ressaltat l'estructura existent, metàl·lica i amb voltes catalanes, que era molt bonica i estava oculta per un fals sostre», explica Ferrando. Carles Pellicer ha destacat que «estem recuperant un edifici d'un gran valor sentimental per un costat i també arquitectònic», considera.

«Aquest espai, que va tenir un destí per castigar persones, avui tindrà un destí per atendre les persones», ha comparat a nivell simbòlic. «És un projecte de justícia poètica», ha reafirmat Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme. «És un edifici que abans pretenia fer una activitat tancada dins d'uns murs i el que aconsegueix el projecte és recuperar l'edifici i obrir-se cap a la ciutat i cap a la ciutadania», ha resumit.