La implicació voluntària genera més de 20.000 mascaretes i bates higièniques a Reus

Més de 200 voluntaris han elaborat i repartit desenes de milers de mascaretes i bates
Les mascaretes han estat un dels materials dels quals se n'han elaborat més unitats | Laia Solanellas

Més de 20.000 mascaretes i més de 800 bates són només dues de les xifres que han assolit diverses entitats i col·lectius voluntaris, com Som el que Fem o la Xarxa de Suport Mutu de Reus. En el primer cas, es tracta d'un volum d'unes 230 persones, majoritàriament cosidores, que han elaborat el material sanitari i de protecció des de casa seva.

 INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del TarragonaDigital on comentem entre tots les notícies de Tarragona! El grup us encantarà: us informareu i també us entretindreu. FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

Pel que fa a la Xarxa de Suport Mutu, es tracta d'un teixit d'unes 200 persones que, des que va començar el confinament per frenar la Covid-19, s'ha coordinat per proveir de material aquelles persones, centres i espais que en necessitessin. Han acabat, també, organitzant la rebuda de donacions i la logística necessària perquè el grup de cosidores rebés el material necessari.

L'elaboració i distribució de material de prevenció, però, no és l'única tasca d'aquesta xarxa. De fet, es va organitzar per poder ajudar a les persones que necessitessin que algú els fes la compra, els passegés el gos o els llencés la brossa. Així ho explica Cristina Mirón, una de les membres del grup de coordinació de la Xarxa.

Ajudar a prop de casa, primer objectiu

«Quan va començar el confinament, un grup de joves de diverses entitats de Reus, com el Casal Despertaferro o alguns caus i esplais, ens vam començar a organitzar», recorda. Van prendre d'exemple altres iniciatives similars nascudes amb el mateix objectiu, el d'ajudar els veïns que ho necessitessin.

Van decidir posar-se en contacte amb la xarxa de voluntariat de Tarragona, coordinada des del casal Sageta de Foc, on els van explicar el protocol que aplicaven. «Vam mirar com ho podíem fer a Reus, i vam començar amb la base de dades dels voluntaris per saber si n'hi havia prou per muntar-ho».

La base de dades va servir per localitzar a quines zones de la ciutat vivien els voluntaris. La idea és reduir la mobilitat i, per tant, que cada persona ajudi algú que visqui a prop seu. Quan aquesta part va quedar enllestida, van començar a oferir-se per ajudar. «Llavors vam començar a omplir la base de dades dels sol·licitants amb les tasques que necessitaven, com anar a comprar, passejar gossos, anar a llençar la brossa i fer encàrrecs a les farmàcies», explica Cristina Mirón.

La implicació ciutadana ha permès distribuir grans quantitats de material | Laia Solanellas

Voluntaris que ajuden als veïns

Un exemple d'aquesta primera oferta d'ajuda és Sofía Jiménez, voluntària de la Xarxa de Suport Mutu. En el seu cas, va veure un cartell al carrer, «estava molt ben explicat i era molt fàcil implicar-s'hi». «Sóc una noia jove que no tinc patologies, fa poc temps que sóc a Reus i em va semblar que era la millor manera d'ajudar», relata.

La manera de funcionar, explica, és la següent: «La Xarxa posa en contacte els voluntaris amb els veïns, i tu ja acabes de concretar amb ells què necessiten». En el seu cas, «ajudo un home gran que necessita mascaretes i jo faig d'intermediària, vaig al lloc on la xarxa de suport ens proporciona les mascaretes, les recullo i els les porto a casa».

Aquesta persona viu sola, i necessita mascaretes de manera recurrent a causa de la seva salut. És per això que, en alguns casos, Sofía Jiménez també li fa la compra. «Et posen en contacte amb gent que viu a prop de casa teva per reduir la mobilitat, en el meu cas, aquest home viu al mateix carrer que jo».

De l'ajuda puntual a l'elaboració de mascaretes i bates

«Som uns 200 voluntaris i tenim unes 50 demandes, la majoria gent gran; alguns són demandants puntuals i altres repeteixen», explica Cristina Mirón, membre del grup de coordinació de la Xarxa de Suport. «La gent necessitava guants i mascaretes, i vam pensar que podíem fer alguna cosa».

No els va caldre anar gaire lluny per solucionar-ho, i de fet va ser així com van entrar en contacte amb un altre nucli important de voluntaris: Som el que Fem. «Com que a la Xarxa hi havia gent que cosia mascaretes i bates, la vam posar en contacte entre si i amb altres proveïdors, i vam engegar el servei d'elaboració i transport de material», explica.

«L'elaboració la fan els voluntaris a casa, i els materials ens els proporcionen entitats, empreses i particulars, gent que per exemple ja cosia a casa». Es tracta del gruix de cosidores que integren Som el que Fem, col·lectiu que no dona servei a Reusi a alguns pobles del voltant.

Pel que fa al destí d'aquest material higiènic, van a parar a farmàcies, CAPs o a l'Hospital Sant Joan, «però també ens hem posat en contacte amb els CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa) o les residències», llocs on podien necessitar-ne. El resultat, fins ara, és de més de 10.000 mascaretes de roba, més de 10.000 mascaretes d'ús professional, més de 400 bates sense mànigues de plàstic i més de 400 bates de roba.

L'Esplai Fem-nos Amics s'ha convertit en un punt de preparació i elaboració de material | Laia Solanellas

Recursos logístics i implicació personal

Entre els voluntaris de la Xarxa de Suport Mutu de Reus hi ha alguns dels membres de l'Esplai Fem-nos Amics. Des de l'entitat, Gemma Olària coordina el contacte amb la Xarxa, i explica com s'hi van implicar. «Quan va començar el confinament vam decidir oferir-nos per cuidar els infants de l'esplai i de tot Reus que ho necessitessin, perquè és el nostre àmbit i crèiem que hi hauria gent que no es podria pagar un cangur diari».

Posteriorment ho van acabar d'ampliar a qualsevol altra necessitat, com fer la compra, «i quan va sortir la Xarxa de Suport Mutu, vam pensar que, com que el que oferíem era més o menys el mateix, era més fàcil adherir-nos-hi i centralitzar-ho». La Xarxa, de fet, també s'havia plantejat oferir ajuda per fer-se càrrec de la canalla.

«Vam entendre que era difícil perquè és intrusiu, estar unes hores a casa d'algú, i tampoc en vam rebre demanda», explica Cristina Mirón. Els membres de l'esplai van informar que, encara que s'inscrivien a la Xarxa de manera individual, eren un grup de persones que podia coordinar-se fàcilment, i que a més podien disposar d'un espai «que ara mateix no s'utilitza per a res més», destaca Gemma Olària.

Es tracta de la seu de l'entitat, un local de la parròquia de Sant Joan on habitualment duen a terme la seva activitat. Ara s'ha convertit en un punt neuràlgic del sistema logístic de la Xarxa de Suport. Vuit persones, la majoria de l'esplai, s'hi han organitzat en dos torns per preparar el material necessari per fer bates i davantals.

El material a partir del qual es fan mascaretes i bates arriba a través de donacions | Laia Solanellas

De bates a davantals per cobrir la demanda

«Hi ha dues persones més que s'ocupen de fer feina des de casa, que consisteix a trucar a llocs on puguin necessitar mascaretes», afegeix. La resta es dedicaven, fins ara, a preparar el material per fer les bates, i ara han passat a fer davantals perquè ha canviat la demanda per part de l'Hospital Sant Joan.

«Fins ara fèiem bates, ens portaven el material que el grup de transport recollia, nosaltres tallàvem els patrons de les bates, en preparàvem paquets de 25, el grup de transport ens ho venia a recollir, ho portava a les cosidores i elles ho acabaven», relata Gemma Olària.

Ara, en canvi, han passat a fer davantals, «ens porten el material i, com que no cal cosir res, preparem els paquets dels davantals ja fets que van cap a l'Hospital Sant Joan». A l'hora d'activar-se com a voluntaris van establir un protocol de seguretat sanitària estricte.

«Desinfectem l'espai i el material que hem de fer servir: el terra, les taules, les estisores... Mantenim els torns de treball amb les mateixes quatre persones a cada torn per no barrejar-nos i treballem amb guants i mascareta», detalla. A més, «la roba que fem servir tampoc ens la posem per a res més, i quan arribem ens traiem les sabates i ens posem uns mitjons que tenim al local».

Bates i davantals s'han preparat o elaborat a l'Esplai Fem-nos Amics | Laia Solanellas

Coordinació entre xarxes de voluntariat

A l'esplai Fem-nos Amics s'hi han preparat les bates i ara s'hi preparen els davantals, tot de plàstic. Un altre punt logístic d'aquesta cadena de col·laboració cívica és l'Agrupament Escolta i Guia Montsant Cim. Ha desenvolupat una tasca similar a la de l'esplai, però en el cas de la roba.

Ha estat a la seva seu, a l'avinguda de Sant Jordi, on s'han elaborat les mascaretes, tant les d'ús general com les homologades per a l'ús professional, que s'han lliurat a l'Hospital Sant Joan, i és al mateix local del cau on ara es comencen a elaborar els casquets protectors.

«Tot això va néixer de Som el que Fem, que és el grup de cosidores i logística, que som unes 230 persones» explica Dídac Figueras. «Necessitàvem un lloc on preparar els paquets de la tela necessària per fer mascaretes, bates i el que faci falta, i vam pensar en el Montsant CIM com a centre logístic per a tot el que és roba; a l'esplai Fem-nos Amics hi va el que és plàstic».

El material es reparteix per tot Reus, allà on se'n necessita | Laia Solanellas

Som el que Fem és un col·lectiu que, amb una filosofia similar a la de la Xarxa de Suport Mutu, va néixer per cobrir diversos municipis del Baix Camp. La Xarxa de Suport recull el material, el lliura al cau i a l'esplai, allí es prepara, els transportistes de la Xarxa el tornen a recollir i el porten a les cosidores.

Des d'aquest punt de la cadena, o es distribueix directament al punt final, com és el cas de l'Hospital Sant Joan, o es torna a portar cap al Montsant Cim, des d'on s'acaba de distribuir cap als nou pobles del voltant de Reus on Som el que Fem dona servei.

Aquest material és fruit de donacions que han fet botigues de roba com El Barato, o de la implicació en algun punt del procés, com és el cas de Confeccions Seibe, que l'ha tallat tot de manera gratuïta mentre la seva producció pròpia li ha permès disposar dels recursos. Pel local de l'Agrupament Escolta i Guia hi ha passat, aquests dies, una quinzena de persones, bona part d'aquestes, caps actius o exmembres del Montsant Cim.

Les mascaretes es distribueixen en paquets en funció de la demanda | Laia Solanellas

«No som tan eficients com podríem ser-ho»

En tot aquest entramat voluntari també hi queda un punt d'amargor tal com explica Tenxa Miró, una de les diverses persones que coordina la feina de Som el que Fem amb la de la Xarxa de Suport i la que es fa als locals del Montsant Cim i del Fem-nos Amics.

Els queda la recança que, per mans i ganes, podrien fer més; «no som tan eficients com podríem ser-ho, perquè cal una quantitat de material i recursos que no tenim», explica. De fet, a banda de les donacions de material, en col·laboració amb la Jove Cambra es va posar en marxa una campanya de donacions econòmiques precisament per poder adquirir allò que no arribés a través de les donacions.

Aquests dies, amb l'aplicació de les primeres mesures per al desconfinament infantil, la producció d'aquesta xarxa es dedica als davantals de plàstic i les mascaretes infantils, però també a les mascaretes amb plàstic transparent a la zona de la boca perquè les persones amb pèrdua d'audició puguin llegir els llavis.

L'objectiu és anar cobrint les demandes que vagin sorgint. En el cas de l'Hospital, en funció del que necessita el centre que, alhora, també es modula en funció del material que el centre proporciona a Som el que Fem. Tot i això, admet, «mai disposem de tot el material per poder abastir el munt de cosidores que tenim i que voldrien fer més del que fan».

"Descarrega't els elements del seguici de Reus perquè els més petits els puguin pintar" "DEP: Mor Ton Ballester, soci fundador, cap de colla i president dels Xiquets de Reus"