La secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha decidit arxivar definitivament la querella contra diversos exministres espanyols i els promotors empresarials del projecte Castor. Així doncs, els magistrats han rebutjat el recurs d'apel·lació presentat pels querellants, és a dir, la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, X-Net i l'Institut de Drets Humans de Catalunya. De fet, la jutge Carmen Lamela ja va ordenar l'arxivament el passat mes de juny. Entre els querellats hi figuraven els exministres Miguel Sebastián, José Montilla Soria, Joan Clos, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i el president d'ACS, Florentino Pérez, entre d'altres.
La interlocutòria argumenta que no va existir cap «concert criminal» en la planificació, execució i intent de posada en marxa fracassat d'un magatzem de gas submarí que pot arribar a costar més de 3.300 milions d'euros als contribuents i que, sobre el paper, mai podrà entrar en funcionament. Descarta que existeixin els delictes de malversació o frau a l'administració i prevaricació: «no és el mateix una il·legalitat administrativa que una actuació buscada a propòsit per acordar una actuació injusta», que en aquest cas es concretaria en la defraudació a l'administració i els usuaris, apunta.
En aquest sentit, la Sala del Penal de l'Audiència Nacional al·lega que la Comissió Nacional de l'Energia va supervisar parcialment el desenvolupament dels contractes i dona per bones les auditories encarregades per la mateixa Escal UGS sobre el cost del projecte —que es va xifrar 1.461 milions l'any 2012—. Els jutges rebutgen, així, obrir una investigació «prospectiva, prejutjant la il·licitud de la total activitat de la concessionària», especialment «quan entre les diligències proposades no se demana la revisió de les auditories» o els acords de la CNE sobre les contractacions, que membres de l'organisme regulador van qüestionar posteriorment.
Més encara, argumenten que la «convergència entre Escal i ACS no implica un sobrecost a l'administració, sinó més aviat al contrari», obviant els marges de beneficis de més del 17% en les subcontractacions que efectuava la constructora a empreses del mateix grup, posades en evidència per un informe intern del mateix govern espanyol. També assenyalen que el Reial Decret de la indemnització ja reconeixia l'existència de costos pendents de factura. Una mesura, aprovada pel llavors del govern del PP, que la interlocutòria no qüestiona en el fons, després de la declaració parcial d'inconstitucional, sinó en l'aspecte de la urgència.
La interlocutòria també intenta apuntalar la seva decisió sobre l'argument que les decisions administratives qüestionades en la tramitació del projecte Castor, que va arribar a causar més d'un miler de terratrèmols i es troba paralitzat des de setembre de 2013, van ser adoptades per governs «sostinguts per formacions polítics diferents» a la que va aprovar el Reial Decret del passat octubre de 2014 que indemnitzava l'empresa controlada per Pérez amb 1.351 milions d'euros –més els 110 que ja havia cobrat el 2012—. Fins i tot, apunta que el govern del PP va intentar «corregir» la legislació que permetia aquesta indemnització quan va presentar un recurs de lesivitat al Tribunal Suprem. Tampoc creu que hagin d'existir responsabilitats pel fet que les previsions de la planificació d'infraestructures gasistes, sobre les quals es va basar el projecte, no es complissin i recorda que va ser una qüestió també de manca de «demanda de gas».
Per tot plegat, exclou el concepte de «concert criminal» i rebutja qüestionar decisions «administratives» que van facilitar el projecte —com la modificació de les fronteres marítimes per evitar que Catalunya pogués interferir en l'aprovació— o les irregularitats en el tràmit ambiental i urbanístic —com el gasoducte d'interconnexió o la planta terrestre declarats judicialment il·legals—.
L'Audiència Nacional considera «banal a efectes incriminatoris» l'argument que el PP va prolongar de cinc a 25 anys el període a partir del qual l'empresa podia renunciar a la concessió, fet que va permetre l'empresa reclamar la indemnització el 2014. «No consta que haguessin transcorregut el termini de cinc anys des que es va posar en marxa l'explotació», sosté. «L'aspecte a debat no és l'extinció de la concessió, sinó la procedència de la compensació econòmica», afegeix. En la mateixa línia, els magistrats no entren a valorar el paper del finançament de l'operació per part del Banc Europeu d'Inversions (BEI), que llavors vicepresidia Magdalena Álvarez.