L'informàtic de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) ha declarat que va trobar carpetes i arxius dels correus de treballadors del servei i del seu gerent, Antonio Muñoz, en un disc dur que estava a la seu de Ponent. En la declaració d'aquest dimarts en el judici del cas Inipro, ha explicat que el va localitzar quatre mesos després del registre de la Guàrdia Civil a la seu central —el 9 d'octubre de 2015— i que va ser una troballa casual, ja que l'aparell estava espatllat.
En aquest sentit, ha assegurat que se'l va emportar a casa per reparar-lo, una pràctica, sosté, que era freqüent en aquella època. "Un disc pot tenir molts errors, la meva responsabilitat era comprovar que es podia navegar per les carpetes", ha defensat. El testimoni ha explicat que en l'escorcoll de la Guàrdia Civil el 9 d'octubre de 2015 els agents li van demanar una còpia de seguretat dels arxius del servei i del gerent i que ell els va traslladar que no n'hi havia.
L'ordinador del gerent de l'IMSST s'havia traslladat a la Imperial Tarraco
També ha declarat que l'ordinador de Muñoz no hi era perquè ell mateix l'havia instal·lat a la seu de l'antiga facultat a la plaça Imperial Tarraco quan van traslladar-lo al Departament de Salut. A preguntes de la fiscal, l'informàtic ha detallat que, entre els anys 2010 i 2012, tots els correus dels treballadors es guardaven a nivell local —en els ordinadors de cada empleat— i en el servidor de cada servei. "Ara, estan al servidor de l'Ajuntament", ha puntualitzat.
L'informàtic ha indicat que un cop l'acusat es trasllada a Salut ja no es van fer còpies de seguretat al servidor de la seu de l'IMSST perquè es feia només de forma local a l'ordinador de Muñoz. "El 2010 estava a la seu central de l'IMSST, es guardava en un servidor, quan es mou la torre a l'antiga facultat ja no es fa còpia", ha dit.
Segons ha explicat, després del registre a la seu central dels Serveis Socials, va acompanyar als agents de la Guàrdia Civil a la seu de la Imperial Tarraco i no hi van trobar l'ordinador de l'investigat. Amb tot, ha assegurat que no recordava si llavors l'investigat ja treballava a la Guàrdia Urbana.
Troballa del disc dur espatllat en un armari després de declarar davant el jutge
El 23 de febrer de 2016, el testimoni va declarar al jutjat d'instrucció de Tarragona que investigava aquesta causa i ha assenyalat que després se'n va anar a la seu de Ponent, al barri de la Granja, per resoldre incidències de treballadors. En aquesta seu, ha explicat que hi ha un armari tancat amb clau, on hi havia un servidor que donava cobertura al servei de Ponent i un disc extern que estava espatllat. Segons ha detallat, l'aparell no vibrava i, llavors, va decidir endur-se'l a casa per reparar-lo.
"Vaig agafar un transformador de 12 voltis i va començar a funcionar, quan el vaig tenir connectat vaig veure que hi havia carpetes arrossegades de la seu de l'IMSST", ha asseverat. A més, ha afirmat que aquestes carpetes mostraven que aquest disc dur havia estat anteriorment a la seu de l'IMSST i que no s'havien esborrat completament els arxius. De fet, ha indicat que segurament no es va eliminar tota la documentació quan es va traslladar perquè el programa que ho feia era molt lent.
Així mateix, el testimoni ha assegurat que ell només volia reparar l'aparell i que va trobar de "rebot" els arxius i que "no buscava res". "Vaig trobar una carpeta que era Amunoz —Antonio Muñoz—, que no pertany al servei de Ponent, per això, el vaig portar a la Guàrdia Civil", ha manifestat.
Tenia autorització per endur-se aparells de Serveis Socials a casa
A preguntes de les defenses, ha insistit que calia entrar a les carpetes per comprovar que el dispositiu funcionés correctament. "És necessari com a tècnic, és normal entrar a les carpetes, un disc pot tenir molts errors, la meva responsabilitat era comprovar que es podia navegar per les carpetes", ha argumentat. Alhora, ha declarat que tenia autorització per endur-se els ordinadors o altres aparells dels Serveis Socials al seu domicili i que era una pràctica normal i freqüent, la qual depenia del seu criteri en funció de si creia que era necessari reparar-lo amb urgència per tal que els seus companys poguessin treballar l'endemà mateix.
"Avui no ho fem, en aquella època confiaven en mi per les reparacions ràpides", ha admès. A la vegada, ha defensat que només tenia transformadors al seu domicili i que per això es va endur l'aparell a casa. També ha assenyalat que no hi havia inventari del material ni control dels dispositius que sortien de les instal·lacions de l'IMSST. Finalment, també ha negat que el jutge instructor i els policies li donessin instruccions del que havia de buscar. "No vaig gravar cap arxiu, no vaig posar res al disc ni vaig esborrar res", ha assegurat.
En la sessió d'aquest dimarts també han declarat diverses treballadores de l'IMSST, que han explicat les feines que feien en relació amb dos dels acusats a títol lucratiu, Mario Burzuri i l'actual regidora Cecilia Mangini, entre altres. A més, una d'elles ha asseverat que en aquella època no treballaven amb portàtils i que quan un treballador es canviava de seu també ho feia el seu ordinador.
