Imatge d'arxiu de Josep Mercadé, i la seva dona Teresa

La memòria dels tarragonins morts en els camps d'exterminis nazis

Roda de Berà ha aprovat la instal·lació d'unes llambordes 'Stolpersteine', en record als veïns i veïnes del poble morts als camps de concentració

El plenari del passat mes de setembre de l'Ajuntament de Roda de Berà va aprovar una moció conjunta de tots els grups municipals, des dels republicans fins als populars, passant per convergents i Ciutadans, per a la instal·lació de llambordes anomenades 'Stolpersteine', en record als veïns i rodencs deportats i exterminats als camps de concentració nazis. En concret, Josep Mercadé i Pere Mercader, exterminats tots dos a finals de 1941 a Gusen, un dels camps del complex de Mauthausen.

Sobre el paper, es tracta d'una decisió més d'un municipi de la costa tarragonina sobre la memòria històrica, un tema sens dubte polèmic. Això sobre el paper. El problema rau que el periodisme consisteix a gratar fins a trobar una història i és quan es grata, quan les llambordes de nom impronunciable deixen de ser un breu i passen a ser testimoni d'un record que es va perdent. Per seguir el fil d'aquesta història, cal començar pel grup municipal d'ERC a l'actual plenari rodenc.

La iniciativa republicana

Els republicans tenen grup municipal a Roda des de les darreres eleccions municipals, l'any 2019 quan la seva alcaldable, Eva Maria Giménez, va aconseguir l'acta de regidora. A finals del passat mes de setembre, ERC Roda de Berà envia una nota de premsa amb l'aprovació de la moció de les 'Stolpersteine'. Enmig de la riuada informativa diària, el comunicat dels republicans passa desapercebut.

Setmanes després, repassant temes en cartera per poder fer un bon reportatge, recuperem la nota de premsa i mirem d'enfocar la història des d'una perspectiva humana. Ens ajuden l'alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, i el regidor del PP al consistori rodenc, Rafa Luna. Aquí, comença la història.

L'Ajuntament de Roda de Berà.
La moció va començar amb ERC però la van presentar tots els grups municipals de l'Ajuntament de Roda de Berà | ARXIU

La vida d'en Josep

L'autèntic motor rere aquest homenatge als dos rodencs morts en mans del nazisme és la Conxita Romeu, una àvia del poble, muller d'en Joan Mercadé. Per fer el reportatge ens posem en contacte amb ella perquè el seu marit, el fill del republicà assassinat pels nazis, Joan Mercadé, té dificultats auditives.

Arriben a l'entrevista amb TarragonaDigital amb cinc fulls, escrits a doble espai, on en Joan Mercadé i el nét del deportat rodenc Josep Mercadé, en Lluc Mercadé, han intentat resumir la vida d'en Josep. Josep Mercadé va néixer el 16 de juliol de 1908 a Roda de Berà. Treballava un tros a tocar de la platja. Amb 25 anys, es va casar amb Teresa Rius. Autodidacta, amb estudis primaris, era molt aficionat a la lectura de premsa. El seu fill, en Joan, recorda que «la mare, la Teresa, m'explicava que fins que no li arribava el diari a la bústia, no marxava a treballar».

També era membre del cor parroquial de l'església de Roda però els anys 30 del segle passat, com passa en l'actualitat, eren d'extrema polarització política i, conegudes les seves simpaties d'esquerres, el van convidar a marxar del cor. Mercadé es va involucrar en nombroses iniciatives i va ser un dels promotors del 'Centre Esquerra Republicana de Roda de Berà'.

L'any 1934, a les portes de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, Josep Mercadé va acabar en un dels vaixells presó, al davant de Tarragona, després de participar, com a sometent, en la defensa de l'Ajuntament de Roda arran de la declaració de l'Estat Català de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat, Lluís Companys.

Imatge de la fitxa de Josep Mercadé al camp nazi de Mauthausen
Josep Mercadé va ser dels primers republicans espanyols que van entrar a Mauthausen | Deportados.es

«El meu pare era del Comitè Revolucionari de Roda de Berà»

És difícil reduir una vida com aquesta a uns quants paràgrafs. Un dels darrers records de son pare que té en Joan Mercadé és quan «la mare i jo li vam dir adéu, la tardor de 1938, des de la carretera Reial, l'actual N-340. El meu pare era del Comitè Revolucionari de Roda de Berà i quan va esclatar la guerra va marxar al front».

La victòria franquista va fer que en Josep enfilés cap a França, on va ser internat a Argeles. Des d'allí va intentar exiliar-se a Mèxic però «no va ser possible perquè els nazis ja hi havien envaït França i Bèlgica». Com que es va quedar a França, es va inscriure a un grup de treball d'estrangers de l'exèrcit francès, on va ser destinat a la línia Maginot, un altre nom en majúscules de la història europea. Allí va coincidir amb tres tarragonins més, en García, en Juncosa i Pere Isern.

El juny de 1940 va caure presoner dels nazis i, com a resultat, va ser dels primers republicans espanyols ingressats a Mauthausen. Al camp d'extermini va morir d'una 'pulmonia' el 22 de desembre de 1941, segons comunicació de l'ambaixada espanyola a Berlín del mes de gener de 1945. Aquest era el comunicat oficial, a la família, per a tots els exterminats però la causa real era la mala alimentació i els treballs forçats. Isern i Garcia van sobreviure a l'horror nazi perquè feien altres treballs, com ara a la cuina o a la fusteria. En Joan Mercadé va poder recuperar un encenedor de son pare que li va entregar Isern, als anys seixanta del segle passat, a París.

Carrer Sant Salvador, número 19, de Roda

La Conxita ens explica que el seu fill Llluc va decidir escriure la història d'en Josep Mercadé «cercant informació per Internet de l'avi, va veure que en una pàgina web de Mauthasen sortia el seu nom, però sense la biografia i es va posar mans a la feina». La necessitat de donar a conèixer la història d'aquest rodenc els va impulsar a escriure la seva biografia, basant-se en els records d'en Joan i amb l'ajuda, inestimable, del net, en Lluc.

Imatge d'una llamborda homenatge als deportats als camps nazis
Una llamborda com aquesta estarà present davant de la casa familiar dels Mercadé | Facebook/Stolpersteine

La Conxita va fer un pas endavant i l'any 2018 es va posar en contacte amb el Memorial Democràtic, un cop es va assabentar de l'existència de les 'Stolspersteine'. Per poder retre aquest senzill homenatge, cal que ho demani el consistori i aquest pas, amb l'aprovació de la moció el mes de setembre, ja està fet. Ara, al carrer Sant Salvador número 19, al municipi de Roda de Berà, hi haurà una llamborda que mantindrà viu, amb el pas del temps, la memòria dels tarragonins morts en mans de la barbàrie totalitària nazi.


Comentaris