"Som Patrimoni Mundial perquè som l'exemple de com una ciutat intenta conviure amb el patrimoni, i això significa buscar en cada moment com podem viure i dignificar els monuments". D'aquesta manera ha resumit Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la rellevància de la integració de Tarraco en la Tarragona contemporània durant una de les visites guiades al circ romà que fa en motiu de Tàrraco Viva. El festival encara la recta final d'aquest cap de setmana amb activitats presencials i en línia en una edició marcada per la pandèmia.

[noticia]41572[/noticia]

Aquest dimecres Ruiz de Arbulo ha fet dues xerrades en les quals ha explicat la història, detalls, i anècdotes del circ romà, així com s'ha conservat, investigat i integrat a la ciutat actual durant les últimes dècades. La visita ha començat a la plaça dels Sedassos, on ha repassat la funció del monument quan es va construir fa 2.000 anys. També ha explicat les diferents tasques dels arqueòlegs i com actuen depenent de cada situació.

Tot i els aproximadament 325 metres de llargada i 100 d'amplada, el de Tarraco no era un dels circs més grans del món romà. S'estima que hi cabien uns 20.000 espectadors, molt lluny dels 480.000 del Circ Màxim de Roma, "l'equipament d'espectacles més gran que hi ha hagut en tota la història de la humanitat", ha sentenciat el catedràtic. Tot i això, la funció i l'estructura era la mateixa: acollir curses de carros per una pista amb una "espina" al centre, al voltant de la qual els cavalls hi feien set voltes.

Ruiz de Arbulo ha concretat que els carros prenien la sortida des d'un espai que es podria comparar amb els 'box' dels circuits de velocitat actuals. En el cas del circ de Tarraco, aquest punt es va localitzar durant la construcció d'un ascensor dins l'edifici de l'ajuntament, situat a la plaça de la Font. Aquesta plaça és un dels espais on més clara és la convivència entre antiguitat i contemporaneïtat. "Aquí el circ està sencer", ha exclamat. Però a ull nu no se'n veu ni un carreu. El secret és a l'interior d'una de les dues files de cases, que s'aixequen aprofitant les voltes i les graderies del monument. En algun cas concret, les restes es poden veure des del carrer gràcies a una intervenció arquitectònica acurada.

El catedràtic també ha revelat que durant un temps es va dubtar de si es tractava d'un circ -curses de carros- o d'un hipòdrom –curses només de cavalls-. La diferència és l'espina. Al monument de Tarraco l'espina no s'ha trobat, però les inscripcions de "dues làpides demostren que és un circ" perquè se'n fa referència.

Amb tot, la convivència entre jaciments i ús residencial en el cas del circ encara no està tancada. Al costat de la capçalera, on es poden contemplar les restes més ben conservades de tot el monument, hi ha una illa de cases. L'Ajuntament de Tarragona té previst des de fa dècades adquirir-les per, posteriorment, enderrocar-les i fer-hi excavacions. Els investigadors tenen la certesa que a sota hi ha la continuació de les graderies i que es troben en bon estat, i somien amb poder-les recuperar i ampliar l'espai visitable del monument. Però el procés és lent, les cases tenen propietaris, hi viu gent i el cost econòmic de la intervenció seria molt elevat. Ruiz de Arbulo ha ironitzat: "Em sembla que jo ja no ho veuré".

[noticia]40928[/noticia]