El veiem cada migdia i, sense adornar-nos-en, s’ha anat fent un lloc a la taula a l’hora de dinar. L’equip de la desconnexió de Tarragona del TN Migdia celebra els 25 anys d’emissions d’ençà que es va començar a emetre el 24 d’abril del 1989. En aquest temps, l’espai informatiu ha cobert des de la guerra de l’avellana o el minitrasvasament de l’Ebre fins a l’anunci dels Jocs Mediterranis del 2017 o la consolidació de BCN World. El seu editor durant més de 23 anys, Agustí Forné, repassa alguns detalls d’aquest quart de segle d’informatius.
Quin any va entrar a presentar l’informatiu comarques de Tarragona?
Devia ser l’any 1991. Quan vam obrir el TN Comarques el presentava el Xavier Bas i un any i mig i després vaig assumir les responsabilitats d’editar i presentar les desconnexions de Tarragona.
Devia ser l’any 1991. Quan vam obrir el TN Comarques el presentava el Xavier Bas i un any i mig i després vaig assumir les responsabilitats d’editar i presentar les desconnexions de Tarragona.
Després de dues dècades i mitja presentant un informatiu de referència de la província, quina imatge creu que té la resta de Catalunya de Tarragona?
No sé com ens veuen des de fora, però espero que no tinguin una imatge distorsionada. En tot cas, el TN Comarques sempre ha lluitat per donar un missatge diferent de Tarragona, que sovint apareix caricaturitzada a partir de tòpics com la petroquímica, els pagesos de l’avellana, les nuclears o PortAventura. Tots aquests elements són referents, ho vulguem o no, però intentem que el nostre treball serveixi per mostrar unes comarques dinàmiques, que formen part d’un país que ha evolucionat profundament durant aquest quart de segle.
No sé com ens veuen des de fora, però espero que no tinguin una imatge distorsionada. En tot cas, el TN Comarques sempre ha lluitat per donar un missatge diferent de Tarragona, que sovint apareix caricaturitzada a partir de tòpics com la petroquímica, els pagesos de l’avellana, les nuclears o PortAventura. Tots aquests elements són referents, ho vulguem o no, però intentem que el nostre treball serveixi per mostrar unes comarques dinàmiques, que formen part d’un país que ha evolucionat profundament durant aquest quart de segle.
Quines són aquelles actuacions pendents de què ja es parlava fa 25 anys?
Hi ha tòpics que no canvien, Per exemple, encara ara parlem de «desestacionalitzar el turisme» i «d’allunyar-nos del turisme de sol i platja». En els debats electorals és on t’adones que hi ha temes eterns, que no canvien i continuen pendents, com per exemple el de la façana marítima de Tarragona.
Hi ha tòpics que no canvien, Per exemple, encara ara parlem de «desestacionalitzar el turisme» i «d’allunyar-nos del turisme de sol i platja». En els debats electorals és on t’adones que hi ha temes eterns, que no canvien i continuen pendents, com per exemple el de la façana marítima de Tarragona.
Recorda quina va ser la primera notícia que va donar?
No, no ho recordo (riu), però crec que vam obrir el primer informatiu amb alguna referència al Parc de la Ciutat de Tarragona. El que sí que em vénen al cap algunes notícies sonades, òbviament.
No, no ho recordo (riu), però crec que vam obrir el primer informatiu amb alguna referència al Parc de la Ciutat de Tarragona. El que sí que em vénen al cap algunes notícies sonades, òbviament.
Primer una de freda: quina és la notícia més dura que li ha tocat donar?
La notícia més crua no va arribar a emetre’s. Va ser el cas d’una noia que, estant embarassada, la van atropellar i va morir. Teníem unes imatges impactants, però ens vam posar en contacte amb la seva família i, atès que, lògicament, estaven molt afectats, vam decidir renunciar a emetre-les. Tampoc oblido la de l’explosió de l’edifici de la Rambla Nova. Jo visc molt a prop i vaig saltar. Vaig arribar al lloc gairebé abans que els bombers.
La notícia més crua no va arribar a emetre’s. Va ser el cas d’una noia que, estant embarassada, la van atropellar i va morir. Teníem unes imatges impactants, però ens vam posar en contacte amb la seva família i, atès que, lògicament, estaven molt afectats, vam decidir renunciar a emetre-les. Tampoc oblido la de l’explosió de l’edifici de la Rambla Nova. Jo visc molt a prop i vaig saltar. Vaig arribar al lloc gairebé abans que els bombers.
Finalment, una de calenta: alguna notícia especialment divertida que li vingui a la ment?
No recordo quin poble era però vam gravar una estació on l’espai entre el tren o l’andana era molt gran i com ho solucionaven els veïns: portaven les seves cadires de casa i pujaven al tren enfilant-s’hi. També recordo l’any que un pagès havia de fer la verema en barca, de tan inundada com tenia la vinya aquella temporada.
No recordo quin poble era però vam gravar una estació on l’espai entre el tren o l’andana era molt gran i com ho solucionaven els veïns: portaven les seves cadires de casa i pujaven al tren enfilant-s’hi. També recordo l’any que un pagès havia de fer la verema en barca, de tan inundada com tenia la vinya aquella temporada.
