Modelen amb làser 3D les restes prehistòriques de la Cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet

Futures campanyes indagaran en la relació de l'espai i la Cova de la Font Major on s'ha trobat art rupestre paleolític

Publicat el 20 de novembre de 2025 a les 10:11
Actualitzat el 20 de novembre de 2025 a les 10:12

Investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han fet una nova campanya arqueològica a la Cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet. En concret, s'han consolidat les feines topogràfiques anteriors amb la instal·lació de bases fixes i s'ha documentat la cavitat amb models tridimensionals fets amb làsers 3D -escaneig fet amb equipament del Laboratori d'Arqueologia no Invasiva (MINARQLAB) de l'Institut d'Arqueologia de Mèrida (IAM). En futures campanyes es vol indagar en la possible relació entre la Cova del Xaragalls i la Cova de la Font Major, on recentment s'ha documentat un important conjunt d'art rupestre paleolític.

La Cova dels Xaragalls es divideix en dues grans cambres. La primera té dipòsits holocens d'entre el neolític final i el bronze final (de fa entre 5.000 i 1.000 anys), amb restes humanes i aixovars associats. A la segona hi ha un dipòsit paleontològic del Plistocè superior (més de 20.000 anys), que aporta informació ambiental sobre l'entorn, abans i durant el darrer màxim glacial.

La darrera campanya arqueològica, duta a terme durant la segona quinzena d'octubre, ha comptat amb una desena d'arqueòlegs, entre ells estudiants d'Arqueologia de la URV i la UOC. Els treballs s'han centrat en la zona de la sala alimentada per la boca B, on s'han recuperat centenars de restes humanes d'individus de totes les edats, així com fragments de ceràmica que testimonien els primers usos de la cavitat. Les tasques de laboratori s'han fet al Museu Terra de la Fundació Carulla.

La campanya ha estat dirigida per Josep Vallverdú (IPHES-CERCA i URV), Antonio Rodríguez-Hidalgo (IAM-CSIC) i Alfredo Suesta (IPHES-CERCA). Vallverdú ha destacat que la cova "és un arxiu natural que conserva informació ambiental i cultural dels darrers 40.000 anys", i que les tècniques actuals d'anàlisi i modelatge digital permeten als investigadors "reconstruir amb gran precisió la història de les comunitats humanes que van habitar aquesta zona del Mediterrani".