El riu Siurana, afluent de l’Ebre que neix a les Muntanyes de Prades, va cap al pantà situat a Cornudella i travessa el Priorat per desembocar a l’altura de Garcia, va protagonitzar el primer dels quatre debats sobre la gestió dels rius de la demarcació que ha organitzat el Port de Tarragona pels dies 12, 19 i 26 d’abril i 3 de maig.
Així, al Tinglado I del Moll de Costa es va iniciar el programa “L’aigua del futur”, en el marc de les Primeres Setmanes de l’Aigua del Port. El cap de la unitat Port-Ciutat, Rafael López-Monné, va destacar la voluntat de la institució “d'implicar-se en els problemes que tenim plantejats en el territori davant el context de sequera”.
“Les sequeres han estat habituals, però amb el greuge de l’emergència climàtica, cal reflexionar sobre els canvis en els sistemes de gestió i com s’aborden els grans reptes culturals”, va afegir.
El periodista Esteve Giralt, encarregat de conduir els quatre debats, va engegar valorant que “parlar de rius és més que parlar de recursos, economia, agricultura, indústria o abastiment als pobles; quan parlem de rius, parlem de territoris, paisatges físics i emocionals”. Amb l’objectiu de posar sobre la taula qüestions com el cabal ecològic, la sequera o el medi ambient, fer moltes preguntes i trobar algunes respostes, “però no veritats absolutes”.
Un riu en conflicte permanent
“Un riu petit, històricament maltractat, poc cabalós i amb trams que pateixen de debò aquesta sequera climàtica”, va descriure Giralt el riu Siurana. Des dels inicis del transvasament cap a l’embassament de Riudecanyes, les dispars opinions al voltant del pantà, s’han ‘escampat’ pel territori.
Joaquim Barriach, membre de Comunitat de Regants, va expressar que “les obres han possibilitat i són cabdals per regar al voltant de 4.000 hectàrees del Camp, bàsicament el Baix Camp i el Tarragonès”, malgrat que les concessions han originat discussions i altres debats al llarg dels anys. Barriach va acusar, també, la pèrdua de patrimoni de la pagesia en passar de conreus de regadiu a uns de secà.
Més enllà de les conseqüències per a laindústria alimentària, l’enginyer agrònom i secretari de la Comissió de l’Aigua del COEA de Catalunya, Ignasi Servià, va afirmar que “la societat no acaba d’assumir el canvi climàtic”. Els rius mediterranis es caracteritzen per les discontinuïtats, però no s’està valorant la funció de l’embassament per tenir aquesta reserva, malgrat que l’aigua ja no pugui regar tots aquests terrenys.
Des de la Plataforma pel riu Siurana, Oriol Ponti, va iniciar la seva intervenció defensant la protecció ambiental i el patrimoni natural del riu i denunciant el judici que esperen un membre del GEPEC-EdC i una membre de la plataforma.
El paper del territori
Els debats giren al voltant “dels drets que els dona sobre l’aigua haver invertit en les obres del pantà, els drets de la concessió i els beneficis econòmics de l’aigua”, va criticar Ponti. Davant un bé escàs i d’importància comunitària, des de la Comunitat de Regants consideren que les administracions no han previst la situació actual malgrat avisos anteriors.
“Per qüestions polítiques, el territori no ha sabut donar sortida ni ha estat a l’altura de la problemàtica de l’aigua”, va apuntar Barriach. La manca d’entesa i els llargs períodes de més confrontació que diàleg compliquen la necessitat obligada de buscar solucions.
Servià, per la seva banda, va alertar que “cal pensar en les conseqüències econòmiques, el cost que comportarà portar aigua fins al pantà de Riudecanyes, com s’ha proposat”. Aquesta externalitat negativa per la gestió hídrica no es valora i, mentre es qüestiona el cabal ecològic del riu, Oriol Ponti va assenyalar que “defensors del riu i regants haurien de posar-se d’acord per exigir responsabilitats a les autoritats”.
Usos de l’aigua del Siurana
La del riu Siurana ha sigut una conca malmesa tant per la sequera com la manca d’aigua i, per això, la mirada a present i futur ve marcada per una important component de gestió de territori. Ignasi Servià va exemplificar que “en cas que els conreus passin a ser de secà completament i s’arribi a l’abandonament, hi haurà una problemàtica per incendis forestals”, sense el tallafoc natural de les parcel·les.
Un cop s’acabi l’aigua tampoc es podran plantejar noves formes de gestionar o canvis en el model d’ús. Ponti va apuntar, al seu torn, que “el Priorat no hagués necessitat un embassament de 12 hm³, però també es podria gestionar diferent”.
Barriach va evidenciar que “sense el pantà, l’aigua que tindria el riu en plena sequera, seria molt menor” i, davant les acusacions de manca de transparència per part de la plataforma, va defensar el rol de l’Ajuntament de Reus per impulsar l’obra, per necessitat abans que arribés el transvasament de l’Ebre pel Consorci d’Aigües de Tarragona, i que els usos principals són el reg i el consum de boca, amb una part mínima destinada a la indústria.
Solucions de futur
Sense un valor clar i definit sobre quin hauria de ser el cabal ecològic del riu Siurana, en què no es posen d’acord el Govern estatal, la Generalitat, la Comunitat de Regants, la Plataforma ni altres institucions; “intentem pensar en un futur que pogués ser millor, esperem que la sequera marxi, però la crisi climàtica ha arribat per quedar-se”, va recalcar Esteve Giralt al final del debat.
Una de les possibilitats sobre la taula seria portar aigua de l’Ebre fins al Siurana per regar al Priorat. Servià, però, va especificar que la “Confederació Hidrogràfica de l’Ebre hauria aturat totes les propostes fins al 2027” i que, per tant, “caldria insistir en la urgència i quantificar els impactes de les solucions”.
“Ens estem tots barallant perquè ningú té aigua”, van coincidir els tres agents de la demarcació. Amb tot, el punt comú és complex per trobar una solució que ajudi a destensar les reserves pels regants, accelerar aquelles infraestructures que permetin estalviar més aigua -com l’estació regeneradora-, no sobreexplotar l’ecosistema del Siurana i anar més enllà de la conjuntura actual, amb un canvi de paradigma social quant a la gestió hídrica.
Jornades de l’Aigua al Moll de Costa
De la mà de tres experts diferents en cada un dels debats, es vol generar una mirada sobre l’estat actual dels rius Siurana, Francolí, Ebre i Gaià, mirant enrere, però sobretot pensant en com s’han de gestionar els nostres rius en l’actual context d’emergència climàtica, amb sequeres cada cop més persistents, per afrontar els desafiaments d’un futur que ja és realitat. Els debats seran retransmesos en directe per la televisió pública del Camp de Tarragona, TAC12.
El programa de les Setmanes de l’Aigua, després que el passat dijous 11 d’abril s’inaugurés l’exposició fotoperiodística internacional “Aigua: Un viatge per descobrir com mou el món”, que es podrà visitar fins al dia 5 de maig; continuarà amb altres xerrades, actes i jornades tècniques.
- Dimarts 16 d’abril, 19 hores: Conferència del president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta. "El Port de Tarragona com a agent facilitador davant dels reptes de l'àrea metropolitana: aigua, energia, urbanisme...". La conferència tindrà format d'entrevista i serà conduïda per la periodista Sara Sans, cap de la Secció Viure de La Vanguardia
- Dimecres 17 d’abril, 11.30 hores: Tik Talk. La dessalinització de l’aigua. Trobada entre experts, divulgadors i alumnes de batxillerat per abordar un tema relacionat amb l’aigua, proposat pel professorat i treballat prèviament a classe. Institut Martí i Franquès, Tarragona. Es durà a terme una primera trobada pilot per provar el format.
- Divendres 19 d’abril, 19 hores: Debat sobre la gestió dels rius. “El riu Francolí. Desaparèixer o renéixer: exemples de restauració i recuperació”.
- Divendres 19 i 26 d’abril: Dansa. El so de l’aigua amb la dansa. Espectacle de dansa inspirat en l’aigua - Scènic Dansa, Elisabet Esporrín.
- Dijous 25 i divendres 26 d’abril: Jornades tècniques. La gestió de l’aigua en un escenari de crisi climàtica.
- Divendres 26 d’abril, 19 hores: Debat sobre la gestió dels rius. “El riu Ebre. La connexió de conques: beneficis i perills. Fins on pot anar l’aigua de l’Ebre?”.
- Divendres 3 de maig, 19 hores: Debat sobre la gestió dels rius. “El riu Gaià. Aprendre del passat i preparar el futur”.