Reus ha finalitzat les obres del primer sistema de drenatge i recuperació d’aigua de pluja del Pla director de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), executades en el marc del projecte de renaturalització de la ciutat, RENATUReus. Dins el mateix projecte de renaturalització, l’Ajuntament també ha finalitzat les obres d’adequació d’un solar al carrer d’Astorga per de stinar-lo a 21 noves parcel·les d’horts urbans.

Els SUDS són infraestructures de gestió d’aigües pluvials que imiten processos hidrològics naturals de drenatge, i que permeten emmagatzemar i recuperar part de l’aigua d’escolament. El primer SUDS del pla director s’ha construït a l'avinguda de Riudoms, a la rotonda on conflueix l'antic traçat de la riera de l'Escorial, avui canalitzada. L’obra permetrà gestionar i tractar l'aigua d'escolament pluvial i ajudarà a mitigar les inundacions que fins ara es produïen, redirigint l'aigua d'escolament cap al subsòl. El projecte també ha contribuït a la renaturalització de la zona. Igualment, es facilita l'accés a la ciutadania per a l'estudi i difusió dels SUDS, i es posen en valor elements associats a l'aigua, promovent un recorregut de l'aigua de l’antiga Riera de l'Escorial, fomentant el patrimoni històric, social, mediambiental i ecològic.

Aquesta acció s’alinea amb el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima de l’Ajuntament de Reus, que prioritza la implementació de SUDS com una estratègia clau per mitigar els efectes del canvi climàtic, reduint el risc d’inundacions i millorant la capacitat de resposta de la ciutat davant d'esdeveniments meteorològics extrems.

El projecte contribueix a la recuperació i renaturalització urbana, mitjançant l'ús de l'aigua del SUDS i la nova estratègia de plantació amb espècies més resilients, utilitzant espècies autòctones, amb poc manteniment i no invasives, s'impulsa la infraestructura verda i la connectivitat dels espais verds i blaus, amb l'objectiu d'incrementar la biodiversitat, adaptar-se al canvi global i a millorar l'habitabilitat de l'entorn urbà.

A grans trets, l'actuació ha incorporat una sèrie de SUDS a l'interior de la rotonda i en uns parterres del Parc del Lliscament. Com a peça central de l'estratègia de drenatge, a la meitat sud de la rotonda s’hi ha creat una gran àrea de bioretenció, destinada a rebre, tractar i infiltrar les aigües dels vials associats a la rotonda i el seu entorn immediat.

Com a complement, al parterre del límit sud del Parc del Lliscament s’hi ha creat tres jardins de pluja, destinats a interceptar els escolaments procedents del parc, i que presenten un alt arrossegament de sediments. Així, s’ha fet una depressió superficial, de manera que quan se superi el calat al jardí l'aigua pugui vessar superficialment cap al següent o cap a la calçada.

Horts urbans

L’Ajuntament també ha finalitzat les obres d’adequació d’un solar al carrer d’Astorga per destinar-lo a 21 noves parcel·les d’horts urbans. L’aposta per l’agricultura ecològica, la renaturalització de l’espai i de l’entorn, i la configuració d’un nou espai de descans i trobada són les claus del projecte. Els nous horts complementaran l’oferta actual de 25 parcel·les als barris de Sol i Vista i Immaculada, i a les 10 del barri Gaudí.

El conjunt defineix un espai comunitari de cultiu ecològic, sense l’ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i una sembra sense llavors modificades genèticament. El projecte es basa en el sistema de plantació en crestall, que amb el mínim manteniment aporta la màxima productivitat de la terra. Algunes característiques del sistema aplicades al projecte són:

Els horts s’organitzen en parades d’1,5m d’amplada i 6 de llarg. Estan pensats perquè cada persona usuària tingui 4 peces de terra. La plantació s’organitza per famílies de cultius i se’n planta cada any en una en cada peça, amb un cicle de rotació de quatre anys. La rotació afavoreix el rendiment i el control de plagues.

Cada crestall compta amb una cobertura de compost que es col·loca a sobre de la parada i que no s’ha de barrejar, ni remoure, ni trepitjar. Per això es col·loquen a la meitat de la parada unes peces ceràmiques que faciliten la mobilitat.

El compost és fem de granja, de gallina, de cabra o restes vegetals com la palla, etc, material ric en matèria orgànica. L’alta fertilitat d'aquest substrat permet que les plantes es sembrin en major densitat que en un hort ecològic convencional

El projecte d’horts urbans de la carrer Astorga busca també beneficis comunitaris. Per aquest motiu s’ha dissenyat un espai de descans i de trobada. Disposa d’un espai d’ombra, vegetació, lavabo adaptat.

L’actuació també ha treballat la vegetació de l’entorn per crear un espai naturalitzat, fresc, confortable i sostenible. El disseny dels horts inclou la delimitació del solar, la preparació el terreny amb terres vegetals adequades per a la plantació, l’equipament per al rec i el processat de les restes vegetals, la preinstal·lació d’enllumenat i clavegueram. S’hi ha instal·lat una tanca perimetral vegetal arbustiva de baixes necessitats hídriques, que acompanya a tot el perímetre naturalitzat, que incorpora una zona d’ombra amb arbres de fulla caduca, per donar ombra a les zones comunes dels horts.

El conjunt de les actuacions plantejades té un calendari previst de juliol de 2023 a desembre de 2025. El pressupost total de les actuacions és de 4.210.526,32, dels quals el 95% serà finançat pels fons europeus.