El pati d'una casa de Torredembarra amaga l'accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola, construït l'any 1937 després del primer bombardeig que va patir el municipi del Baix Gaià. La troballa la va fer per casualitat el Josep Maria Calull Gallofré, nascut a la Torre l'any 1949, quan era un nen i el seu pare va demanar-li ajuda per plantar un arbre al pati. Ja d'adult, als anys 80 del segle passat, va decidir redescobrir el refugi de la plaça de la Font, treballant en la seva rehabilitació durant 15 anys. Aquesta tasca de preservació i difusió del patrimoni local va ser reconeguda l'any 2018 per l'Ajuntament de Torredembarra.
En un reportatge a TV3, Calull explica que "a casa ningú no volia parlar de la guerra, els pares tampoc, tot i que de tant en tant se'ls escapaven comentaris que em feien entendre que sota de casa hi podia haver alguna cosa". I la casualitat ve fer que aquesta cosa es creués en la seva vida. "El pare em va demanar ajuda per plantar un arbre i, quan vaig fer el clot, vaig topar directament amb unes escales", explica. Quan va explicar-ho al seu pare, aquest va contestar de manera taxativa: "Deix, deix, tapa això i la morera ja la plantarem més cap allà". Les escales, però, van quedar gravades en la memòria del Josep Maria.
"El refugi havia quedat congelat en l'any 1939"
I quan tenia 31 anys, a la dècada dels 80 del segle passat, Josep Maria Calull va anar muntant el trencaclosques de pistes que havia anat acumulant i va decidir redescobrir el refugi. En aquest sentit, recorda que "ma mare em deia que a la boca de la cisterna hi havia el refugi i, de fet, era l'únic lloc per on s'hi podia accedir. Ens hi vam aventurar amb el meu nebot de només 12 anys, però entusiasmat per poder trobar aquest vestigi". I tiet i nebot es van decidir a entrar per la boca del dipòsit.
"Vam baixar amb unes escales i vam col·locar una espelma a baix per assegurar-nos que l'aire no estava viciat i que hi tindríem prou oxigen. Després el meu nebot va baixar amb una corda lligada a la cintura i, a poc a poc, vam veure que, tot i la runa i la humitat, el refugi havia quedat congelat en l'any 1939", explica a TV3. A partir d'aquí, durant 15 anys va dedicar el seu temps lliure a recuperar el refugi. Va treure tones de runa i va convertir en visitables els 60 metres de galeries que arriben des del Sabó fins a la plaça de la Font.
Al refugi hi va trobar diversos objectes, com monedes, estris de cuina, monedes o una bata infantil amb el nom de Cristina. En aquest sentit, el Josep Maria afirma que "vist amb perspectiva, em sap greu per la meva família, pel sacrifici que han hagut de fer la meva dona i les meves filles, perquè totes les hores lliures, els caps de setmana i les festes me les vaig passar dins del refugi i no podíem fer gairebé res junts".